Amulet publica aquest 29 de maig el seu tercer àlbum d’estudi, titulat Es Desastre. El treball representa una evolució estilística cap al pop d’autor de sonoritat lo-fi i l’indie-pop, un gir que deixa enrere el folk britànic dels seus inicis. L’àlbum s’estructura com un itinerari que enllaça la protesta social amb la crònica de la ruptura i la vulnerabilitat emocional. La producció musical del disc ha anat a càrrec de Jaume Gelabert als Tramuntana Estudis.
Col·laboracions i evolució sonora
Després de participar en el disc del 20è aniversari d’Els Amics de les Arts, el músic opta en aquesta producció per l’eclecticisme a través de diverses col·laboracions. El repertori compta amb les aportacions de Jo Jet i Maria Ribot, Xisk i PJ Company. Aquestes aliances vesteixen un canvi de sonoritat que busca transformar el conflicte emocional en melodies immediates, combinant la narrativa d’arrel amb elements d’avantguarda musical.
De la sàtira turística a la nuesa interior
L’obertura de Es Desastre se centra en la crítica a l’entorn de l’autor. A la peça «In Paradise», s’analitza la pèrdua d’identitat del territori a causa del turisme de masses. Aquesta visió connecta amb la cançó homònima, «Es Desastre», on s’aborda la inacció davant l’esfondrament personal i la dificultat de tancar etapes.
El bloc central de l’àlbum explora les relacions interpersonals i la fixació de límits. Cançons com «Hasta la vista BBY» i «Corb Marí» tracten la desafecció i la gestió de l’amargor, mentre que a «Hippy» es constata el final de les dinàmiques estacionals. La introspecció s’agreuja a «Nihil» i «Què Passa», pistes on l’autor reflecteix la por a les expectatives imposades i s’endinsa en l’acceptació del cansament i el desencís.
El tram final del disc recupera un caràcter íntim a través d’ «Aigua Salada» i «Sa Boira a Ponent», peces que descriuen una atmosfera hivernal lligada a la gestió del passat. El treball clou amb «Agost» i «Es Llençols», que funcionen com un epíleg de rendició i nuesa emocional.
