Ahir Es Jardí ens cità amb la nostàlgia. El grup Pop espanyol per excel·lència dels anys 2000 ens tenia preparada una nit esplèndida, on els protagonistes varen fer vibrar tothom que podia a caber al recinte de l’antic Aquapark.
Es Jardí ple de gom a gom. Sobretot de mil·lennials com jo que, tot i saber que no és el mateix que abans, ens sabem i gaudim al màxim les cançons de La Oreja de Van Gogh que ens teletransporten a la nostra adolescència. Aquella època en què l’amor era el més important de la nostra vida, que trobar-ho tenir-ho i conservar-ho estava per damunt de qualsevol cosa. I la música i les lletres de LODVG tenen una capacitat increïble de transmetre-ho.
Durant tot el concert, Leire va estar acompanyada de mils de persones que corejaven cada una de les cançons d’un repertori impossible d’oblidar i que ens posa els bells de punta. Petons, molts de petons entre parelles, amics, familiars que en sentir (en ambdós sentits) l’amor que sonava des de l’escenari.
Ni tan sols fa falta dedicar-hi un regló a l’obvi, perquè fins als més escèptics, nostàlgics de segon grau varen acabar sucumbint a l’amor que es desprenia sobre i baix l’escenari.
Poques paraules entre tema i tema per poder interpretar-los quasi tots: Puedes contar conmigo, Rosas, La Playa…, i un llarg etcètera fins a tancar amb Muñeca de trapo i 20 de enero, que va acabar de tocar el meu coret nostàlgic d’etern adolescent enamorat.
Foto: @Tomás Moyá
