Colors, formes, allò senzill, allò descomunal, la naturalesa, l’amor, el camp, la llum, les persones, les flors, la vida, la mort… Tot això que tenim al voltant es fa cançó a les mans d’Antònia Font. El seu nou treball no deixa de ser una extensió de la seva essència, on el seu particular univers es torna melodia. L’aventura va començar amb Un minut estroboscòpica, el primer single que la banda va publicar després de la seva separació ara fa uns anys i que, a més a més, dóna nom al disc. Vas pegant botets, gires es volant en es ritme de sa música, sa llum mos invadeix, així obre el disc i ens prepara per a un viatge per l’imaginari dels mallorquins, on la veu de Pau Debón es converteix en protagonista.
Ara, amb el disc sencer en digital i físic, les deu cançons de Joan Miquel Oliver, Pau Debon, Jaume Manresa, Joan Roca i Pere Debon comencen el seu recorregut propi. La publicació d’Un minut estroboscòpica ve acompanyada d’una nova entrega audiovisual que posa imatges a Oh la la, una travessia pel “desert” on el protagonista indaga en la recerca dels seus records més desitjats. Dirigit per Marc Pujolar (Vampire Films) i rodat a Mèxic, el videoclip no fa més que confirmar les paraules d’en Joan Miquel Oliver:
Deixar-se dur per la força de la naturalesa, per la força de la gent, per la força de les coses que hem inventat i encara no sabem ni per a què serveixen…
Deixar anar la imaginació fins a llocs que no existeixen i fer explotar el nostre ordinador perquè no és capaç d’assumir tot allò que algú pot veure i processar en un sol dia.
L’eufòria màxima del simple fet d’existir en llibertat, al joia absoluta de saber que tot és possible, que no hi ha límit i que és impossible saber què ens trobarem quan girem la cantonada.
Aquest llançament argumenta la tornada d’Antònia Font a l’activitat musical, revelada fa uns mesos amb l’anunci d’una nova gira. Ara només queda esperar per poder gaudir dels directes anunciats al Primavera Sound de Barcelona – Sant Adrià, al Poliesportiu Municipal Mateu Cañellas d’Inca, Mallorca, als Concerts de Vivers a València i al Palau Sant Jordi de Barcelona, en quatre grans concerts que reafirmen l’esperat retorn.
SOBRE EL VIDEOCLIP
“Un català i un argentí són al mig del desert de Mèxic rodant el videoclip d’una banda de Mallorca. Així em sentia, protagonista del que semblava un acudit o més aviat un regal d’aquests insospitats que la vida et fa de vegades.
No és fàcil traslladar l’univers còsmic i oníric d’Antònia Font en imatges. Ells són una de les bandes fonamentals de la meva adolescència, i el seu retorn després d’uns anys de silenci han fet que realitzar aquest videoclip fos un repte majúscul i absolutament il·lusionant.
El primer cop que vaig sentir OH LA LA les meves connexions neuronals van fer-me viatjar per planetes llunyans, per circuits elèctrics de màquines inventades i a imaginar escenaris surrealistes amb París com a catalitzador que estiguessin a l’alçada de la cançó.
I així vam idear aquest personatge fora de lloc, un home que es desperta enmig d’un desert i vol arribar a París sigui com sigui, encara que aparentment li queda una mica lluny. Un personatge peculiar que genera curt-circuits al seu pas i no sabem si és un home desorientat envaït per records de joventut, o un senyor del passat que ha viatjat en el temps, o un alienígena que ha vingut de visita a conèixer les meravelles terrícoles de què ha sentit a parlar.
El videoclip és un viatge a París sui generis, que ens porta per paisatges marcians envoltats per torres d’alta tensió i cotxes abandonats i ens demostra que als llocs més insospitats hi pots trobar el què busques. És un cant a la il·lusió i a deixar-se sorprendre per l’èpica de les petites coses. A mi OH LA LA m’ha portat a Mèxic, estic segur que a partir d’avui ens portarà a tots a molts altres llocs recòndits, inesperats i meravellosos.”
Marc Pujolar, director del videoclip de “Oh la la”
