El Consell d’Administració de RTVE ha aprovat aquest dimarts una proposta per retirar Espanya d’Eurovisión si Israel continua formant part del festival. La iniciativa ha estat impulsada pel president de la corporació, José Pablo López, i ha obtingut el suport de la majoria absoluta dels membres del consell: deu vots a favor, quatre en contra —els quatre consellers a proposta del Partit Popular— i una abstenció, atribuïda al representant proposat per Junts.
Amb aquest moviment, Espanya s’afegeix a la llista de països que han manifestat públicament el seu rebuig a la participació israeliana, com Irlanda, Eslovènia, Islàndia i els Països Baixos. És, però, el primer estat del grup conegut com el Big Five (Espanya, França, Itàlia, Alemanya i Regne Unit) que adopta aquesta posició.
Un acord que no afecta el Benidorm Fest
Tot i la mesura anunciada, RTVE ha confirmat que la decisió no altera la celebració del Benidorm Fest. El festival, que serveix habitualment per escollir la candidatura espanyola a Eurovisión, es manté amb l’argument que té “una identitat pròpia” i que l’any que ve celebrarà la seva cinquena edició.
La decisió sobre la participació definitiva d’Israel en el certamen europeu està pendent de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que ha convocat una assemblea general per al mes de desembre. Serà llavors quan es decidirà si la televisió pública israeliana, KAN, pot continuar dins la competició.
Pressió creixent dins la UER
L’acord adoptat per RTVE incrementa la pressió sobre la UER, especialment pel pes econòmic i d’audiència que representa Espanya dins del festival. Segons ha explicat l’analista José García en declaracions a TVE, l’organisme europeu ha ampliat el termini perquè els països comuniquin si participaran o no a Viena 2026. Aquest marge permet esperar a la decisió definitiva de la UER abans d’oficialitzar la retirada.
García també ha apuntat que, si RTVE acaba retirant-se, no hi haurien sancions automàtiques per part de l’organització, i això obriria la porta a tornar a participar en la següent edició del festival.
Els antecedents: una carta i una petició de debat
El mes d’abril passat, RTVE ja va enviar una carta a la UER sol·licitant que s’obrís un espai de reflexió interna entre les emissores membres sobre la presència d’Israel a Eurovisión. El comunicat també instava a revisar el sistema de votació, especialment després que Israel obtingués la puntuació més alta del televot en l’edició anterior, tot i les polèmiques generades. La seva representant, supervivent dels atacs de Hamàs, va acabar en segona posició.
Reacció política: crida a no “blanquejar el genocidi”
Diversos membres del Govern espanyol han expressat el seu suport a la decisió de RTVE. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una entrevista a RNE, va assegurar que “Israel no hauria de participar” mentre continuï l’ofensiva sobre Gaza. També va defensar que “els esdeveniments culturals i esportius no poden blanquejar el genocidi”. El ministre de Transformació Digital, Òscar López, ha afirmat que no es donen “les condicions” perquè Israel participi amb normalitat en actes internacionals com Eurovisió.
Paral·lelament, Sumar ha llançat una campanya de recollida de signatures que reclama l’expulsió d’Israel del festival. En menys de 24 hores, s’han recollit prop de 30.000 adhesions. La coordinadora general de Moviment Sumar, Lara Hernández, ha assegurat que “si Israel va a Eurovisión, Espanya no ha d’estar en aquest esdeveniment”.
