Palma acull des d’avui una reivindicació del que és petit, precari i sovint invisible. Es Baluard Museu obre les portes a «Arquitectura menor», una proposta d’Ester Partegàs que desafia la monumentalitat tradicional per fixar-se en els contenidors, els refugis improvisats i la fragilitat dels materials que sostenen la vida quotidiana.
La inauguració, que té lloc aquest 29 de gener de 2026, no és una retrospectiva a l’ús. Lluny d’ordenar la carrera de l’artista cronològicament, la comissària Bea Espejo ha dissenyat un “parc arqueològic” on tres dècades de producció dialoguen de forma circular. L’exposició, produïda conjuntament amb el CA2M de Madrid, posa el focus en les tensions entre el cos i l’espai urbà, qüestionant què mereix ser conservat i què acaba, inevitablement, a les escombraries.
Del contenidor al Talaiot
Si bé els primers treballs de Partegàs (La Garriga, 1972) analitzaven els signes de la cultura urbana de consum —papereres, etiquetes, taulers—, la seva producció recent ha fet un gir cap a formes més primàries i ancestrals. A Palma, aquesta evolució es materialitza en una connexió directa amb el territori.
L’artista presenta Line II (Laundry Baskets) (2025), una instal·lació inèdita concebuda específicament per a l’espai d’Es Baluard. L’obra integra elements de l’artesania mallorquina, com cadires, olles i plats, per reflexionar sobre l’interior de l’escultura com un espai habitable, encara que sigui de forma oculta. Aquesta arquitectura menor es fa palesa també en els nous dibuixos de gran format, hereus de la sèrie knead, penetrate, let go, on simples piles de pa es transfiguren en murs perforats que evoquen els talaiots. És un exercici de memòria que connecta l’aliment bàsic amb la construcció prehistòrica, suggerint que la protecció i l’alimentació són dues cares de la mateixa moneda estructural.
La política de l’infraordinari
La tesi que travessa la mostra és que les “històries menors” —accions mínimes, tradicions bastardes sense pedigrí— són les que realment ordenen la civilització. Partegàs s’allunya de l’heroisme arquitectònic per centrar-se en estructures que oscil·len entre el refugi i l’amagatall. Segons explica la mateixa artista, el seu procés busca mantenir vives nocions aparentment contradictòries: “la vulnerabilitat i la fortalesa, la protecció i la precarietat”.
No es tracta només d’estètica, sinó d’una posició política davant l’habitabilitat. Les obres mostren comportaments somàtics: cauen, abracen, sostenen o empenyen. Trossos de cistells de roba bruta es converteixen en coves, dignificant objectes que estaven a un pas de ser rebutjats. Aquesta mirada capgira la lògica del valor material, transformant allò domèstic i infraordinari en un sistema de resistència.
Connexió institucional i recorregut
L’exposició és fruit de la col·laboració entre Es Baluard i el Museo Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) de Madrid, on la mostra s’inaugurarà el proper 14 de febrer. Tal com assenyala David Barro, director del museu palmesà, aquesta simultaneïtat permet que ambdues exposicions funcionin com vasos comunicants, convidant al viatge i a l’intercanvi.
La proposta es podrà visitar a l’Espai B d’Es Baluard fins al 5 de maig de 2026. Una oportunitat per entendre com, a través d’una arquitectura menor, es poden construir relats majors sobre la nostra manera d’habitar el món.
