Petites tragèdies el nou espectacle d’Iguana Teatre, estrena a Palma després del seu gran èxit a la Fira B! de Palma i al Festival Rayuela’22 de Sevilla. Aquest nou muntatge es podrà veure els dies 10, 11, 12 de febrer (dv. i ds. 20 h/ dg. 18 h) al Teatre del Mar de Palma.
Amor, engany, gelosia, avarícia, enveja… Un muntatge sobre les passions humanes, que adapta textos de Pushkin a l’actualitat traspassant la frontera entre la tragèdia i la comèdia.
Amb dramatúrgia i direcció de Pere Fullana, interpreten: Rodo Gener, Carles Molinet i Marina Nicolau.
Petites tragèdies, amb dramatúrgia de Pere Fullana, és una adaptació lliure del cicle de quatre peces d’Aleksandr Pushkin l’acció del qual transcorre a l’Europa occidental en diferents èpoques. La trama de tres de les obres («El convidat de pedra», «El cavaller avar» i «Mozart i Salieri») es basa en les passions humanes: l’amor i l’engany, la gelosia, l’avarícia i l’enveja, que l’autor converteix en manifestacions dramàtiques.
El tema de la quarta obra, «Festa en temps de pesta», és una catàstrofe global, que es concep com a prova o càstig, un tema que no pot ser més actual. De fet, podríem dir que Pushkin és el primer
«postmodernista», fa servir lliurement qualsevol context, origina lliurement jocs literaris i enganys, i maneja les cites al seu antull. El resultat d’aquesta llibertat, la respiració lliure d’aquestes obres, és la vida
que batega en cadascuna de les seves línies.
Dos actors i una actriu desenvolupen les quatre petites tragèdies interpretant tots els personatges en un lloc indefinit on els cossos transformen l’espai i esdevenen elements, sons i personatges construint i deconstruint la trama, atents sempre a no perdre l’esperit poètic i crític de l’autor. La trama avança en
un to absolutament contemporani on la conducta tràgica d’alguns dels protagonistes frega sovint la comèdia. La dramatúrgia de l’espectacle inclou també diversos poemes de l’autor i una altra peça breu a manera de pròleg: «Faust» un diàleg breu entre Faust, el personatge que més endavant desenvoluparà Goethe, i Mefistòfeles la personificació del diable. Els dos personatges no són sinó l’expressió de la consciència desdoblegada: Mefistòfeles desemmascara els sentiments íntims de Faust i, d’alguna
manera, fa aparèixer l’esperit creatiu que més tard desenvoluparà en les Petites tragèdies.
