El Dr. Thomas Karl Alfred Woiczyk, professor del Departament d’Economia de l’Empresa de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha participat en una investigació internacional que demostra com la ment humana aprèn quins comportaments són «normals» basant-se en la freqüència amb què s’observen i no en el que realment fa la majoria. L’estudi, publicat el 17/06/2026 a la revista científica Organizational Behavior and Human Decision Processes, revela que una conducta pot acabar semblant la norma d’un grup encara que només la segueixi una minoria, a causa de l’exposició repetida d’aquestes accions. El treball ha estat elaborat conjuntament per investigadors de la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la mateixa Universitat de les Illes Balears.
L’origen del «common behavior effect» en les normes socials
L’estudi planteja una idea amb implicacions de gran rellevància per comprendre l’evolució de les normes socials, la cultura organitzativa i la difusió de comportaments tant en entorns presencials com digitals. A partir de la realització de sis estudis desenvolupats en diferents contextos, els autors demostren que la repetició visual d’una acció influeix directament en la percepció i en la conducta posterior dels individus.
Aquest fenomen, batejat per l’article com a «common behavior effect» (efecte del comportament comú), indica que les persones no sols arriben a creure erròniament que un comportament minoritari és l’habitual, sinó que també mostren una forta tendència a imitar-lo i adoptar-lo com a propi. Segons explica el Dr. Thomas Karl Alfred Woiczyk, el motiu no és un defecte en la capacitat de raonament de l’individu, sinó la manera com l’entorn ens exposa de manera desequilibrada a determinades accions, fent que el que veiem més vegades tingui un pes superior sobre el que realment fa la majoria real.
L’efecte miratge en les empreses i la polarització digital
Els resultats de la recerca aporten claus essencials per analitzar situacions molt actuals tant en l’àmbit laboral com a les xarxes socials. En l’entorn de la gestió d’equips dins d’una empresa, si un grup reduït de treballadors té el costum d’enviar correus de matinada o de treballar sistemàticament fins molt tard, aquesta conducta altament visible pot acabar instaurant-se com la normalitat percebuda del col·lectiu, encara que la majoria de la plantilla no la comparteixi.
En les plataformes digitals s’observa un patró idèntic: una minoria d’usuaris molt activa aconsegueix normalitzar discursos agressius, posicionaments extrems o conductes de risc mitjançant l’aparició constant i repetida a les pantalles. D’aquesta manera, l’alta visibilitat de comentaris hostils o missatges radicalitzats genera la falsa impressió que aquestes formes d’expressar-se són molt més comunes, habituals i acceptables del que són en realitat a la societat.
Estratègies per limitar la distorsió de la realitat
L’article científic detalla que aquest efecte de distorsió es redueix de manera significativa quan l’entorn permet als individus distingir amb major facilitat qui realitza cada acció concreta. Quan l’estructura temporal de les observacions està ben definida i resulta senzill seguir el comportament de cada membre del grup per separat, la probabilitat de confondre la visibilitat d’una conducta amb la seva representativitat real disminueix de manera dràstica.
La investigació clou destacant que aquestes troballes són clau per a àmbits com la comunicació organitzativa, la formació d’hàbits col·lectius, la gestió d’equips de treball i el debat públic, alertant que l’observació reiterada d’una conducta no la converteix en majoritària, tot i que sí que té el poder de transformar-la en la norma social percebuda.
