El professor Emilio López-Navarro, del Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears, ha publicat aquest un estudi a la revista Journal of Tolkien Research. La investigació analitza el llenguatge de Gollum, el personatge d’El Senyor dels Anells, per desgranar com la seva identitat es construeix a través de les paraules i no com un simple cas de doble personalitat.
La teoria dels marcs relacionals aplicada a Tolkien
L’anàlisi parteix de la teoria dels marcs relacionals (relational frame theory, RFT). Aquest enfocament psicològic postula que el llenguatge no només descriu la realitat, sinó que també contribueix a construir-la. Sota aquesta premissa, la divisió interna entre Gollum i Sméagol s’entén com una única identitat esquerdada pel discurs. El conflicte del personatge creat per J. R. R. Tolkien es manifesta en l’alternança constant de l’ús del «jo» i el «nosaltres», les promeses fetes a Frodo i en la manera com fa servir els seus propis noms.
L’Anell com a eix vertebrador de la percepció
El «tresor» transcendeix la idea d’un simple símbol de poder o de corrupció. L’investigador de la Universitat de les Illes Balears detalla com l’Anell actua com el nucli d’una xarxa de significats que altera la visió que el personatge té del seu entorn. En conseqüència, el llenguatge de Gollum organitza el seu món interior al voltant d’aquesta dinàmica: figures com Frodo esdevenen amos, protectors o lladres segons la seva connexió amb l’objecte, mentre que Sam pot ser vist com un company, un obstacle o una amenaça directa.
Una nova mirada a la fragilitat del jo
L’objectiu de la recerca no és establir un diagnòstic clínic. L’estudi utilitza la figura literària de Gollum com una eina extrema per explorar la fragilitat humana i el pes del llenguatge en el patiment. En lloc de presentar-lo com un monstre amb petits vestigis d’humanitat, el treball analitza una persona atrapada per la seva xarxa de pors, desitjos i promeses. Així, el text proposa mirar amb més precisió i compassió els qui sofreixen, posant el focus en les formes de llenguatge que empren per intentar comprendre’s, protegir-se i sobreviure.
