La Plataforma per la Llengua està analitzant les millors vies legals per a enfrontar-se a les recents decisions preses pels ajuntaments de Palma i Calvià en relació amb l’ús del català. L’entitat té previst reunir-se amb el nou batle de Palma, Jaime Martínez, amb l’objectiu de recordar-li que la llei del règim jurídic de l’administració de les Illes Balears estableix que les comunicacions amb els ciutadans han de ser en català.
Palma
La modificació del reglament de normalització lingüística aprovada a l’Ajuntament de Palma la setmana passada ha estat posada sota el microscopi de l’ONG del català, ja que considera que aquest canvi podria vulnerar la normativa vigent de les Illes Balears. A més, estan vigilant de prop les convocatòries de les empreses públiques Calvià 2000 i OhLimpia, ja que si aquestes releguen el català a un simple mèrit per a contractar treballadors, l’entitat té la intenció de presentar recurs per via administrativa i, si cal, portar el cas als tribunals.
Plataforma per la Llengua
Ivan Solivellas, el delegat de l’ONG del català a les Illes Balears, va expressar la seva preocupació en un ple municipal de l’Ajuntament de Palma, denunciant que la modificació del reglament podria vulnerar els drets lingüístics dels catalanoparlants i desprotegir la llengua catalana. L’entitat veu com a propaganda política l’argument de permetre les comunicacions en català i castellà, ja que consideren que aquesta possibilitat ja estava garantida amb el reglament anterior i que l’objectiu real és dividir els ciutadans en funció de la llengua que parlen.
Ara, la Plataforma per la Llengua està analitzant si té possibilitats de presentar una demanda als tribunals o si hauria de recórrer per la via administrativa per afrontar aquesta modificació del reglament. Cal tenir en compte que les lleis 3/2003 de l’administració de les Illes Balears estableixen l’ús obligatori del català en les actuacions internes de les administracions, en les relacions entre administracions i ciutadans, llevat que aquests ho sol·licitin específicament en castellà. A més, recorden que la preservació i promoció del patrimoni cultural i lingüístic, com és el cas del català, està recollida en la Constitució Espanyola.
Calvià
Pel que fa a l’Ajuntament de Calvià, la Plataforma per la Llengua també està vigilant les seves accions. L’alcalde, Juan Antonio Amengual, del PP, ha anunciat que el català deixarà de ser un requisit per treballar a les empreses públiques Calvià 2000 i OhLimpia, convertint-lo només en un mèrit. L’entitat argumenta que aquest canvi podria vulnerar diverses disposicions legals, com la Llei de funció pública, que exigeix un cert nivell de capacitació lingüística en català per als treballadors públics des de fa vuit anys. A més, recorden que el reglament municipal de normalització lingüística, que data de 1988, pretén que el personal del consistori conegui totes dues llengües oficials, especialment el català, amb l’objectiu de potenciar-ne l’ús tant oral com escrit, i assegurar el dret dels ciutadans d’adreçar-se a l’Ajuntament en qualsevol de les dues llengües.
En conclusió, la Plataforma per la Llengua està determinada a defensar l’ús i preservació del català davant de les decisions que consideren que amenaça els drets lingüístics dels catalanoparlants. Estan considerant totes les opcions legals disponibles, ja sigui a través de la via administrativa o presentant un recurs als tribunals, per garantir el reconeixement i respecte de la llengua catalana en l’àmbit de l’administració i les empreses públiques.
