L’editorial Quid Pro Quo Edicions ha incorporat al seu catàleg l’obra Extinció de Thomas Bernhard, titulada originalment Auslöschung. Aquesta publicació arriba a les llibreries gràcies a la traducció de l’alemany de Clara Formosa Plans. El llibre narra el procés de ruptura d’un individu amb la seva procedència familiar i geogràfica, un tema recurrent en la trajectòria de l’escriptor austríac. La novel·la es presenta com un relat sobre l’intent d’esborrar qualsevol rastre del passat mitjançant l’escriptura.
El conflicte de Wolfsegg
La trama se centra en la figura de Franz-Josef Murau, un home que resideix a Roma de manera voluntària. Murau redacta uns textos sota el títol d’Extinció per abordar allò que considera la causa de la destrucció de la seva existència: els seus orígens. Aquest concepte, definit com a «complex d’origen», es focalitza en una ubicació concreta: Wolfsegg.
El protagonista havia intentat evitar qualsevol contacte amb aquest lloc. No obstant això, un accident de cotxe en el qual moren els seus pares i el seu germà l’obliga a tornar-hi. Aquest desplaçament forçat és el detonant que convenç Murau de la necessitat de trencar definitivament amb aquell entorn. La seva decisió implica deixar constància escrita d’aquest trencament amb un únic objectiu: aniquilar Wolfsegg, esborrar-ne el rastre i eliminar tots els significats associats a aquest nom.
La trajectòria de l’autor
Thomas Bernhard (Heerleen, 1931 ‒ Gmunden, 1989) va desenvolupar la seva carrera com a dramaturg, novel·lista i poeta. La crítica el considera un dels autors més influents en llengua alemanya del segle XX. El seu estil literari es caracteritza per un ús particular de l’escriptura, marcat per l’encadenament de frases on predominen el detall obsessiu i la reiteració constant. La seva obra reflecteix una visió misantropa i pessimista, sovint acompanyada d’una ironia que pot derivar en hilaritat.
La primera novel·la de Bernhard, Frost, va aparèixer el 1963. Posteriorment, va publicar més de vint obres teatrals, entre les quals figuren títols com Der Ignorant und der Wahnsinnige (1972), Die Jagdgesellschaft (1974), La força del costum (1974) i Plaça dels Herois (1988). La seva producció narrativa inclou una trentena de novel·les i narracions, com Amras (1964), Das Kalkwerk (1970), L’imitador de veus (1978), Sí (1978), El malaguanyat (1983) i Mestres antics (1985). També és autor de cinc volums autobiogràfics: L’origen (1975), El soterrani (1976), L’alè (1978), El fred (1981) i Un nen (1982).
Bernhard va rebre diversos reconeixements al llarg de la seva vida, entre els quals destaca el premi Georg Büchner l’any 1970. Quid Pro Quo Edicions ja havia publicat anteriorment altres obres de l’autor: Formigó, l’any 2020, i Tala, el 2023. Ara, amb Extinció de Thomas Bernhard, l’editorial continua l’edició de la seva bibliografia en català.
L’experiència de la traducció
La versió catalana d’aquesta obra ha estat realitzada per Clara Formosa Plans (Barcelona, 1967). La traductora compta com una trajectòria de més de trenta anys en l’ofici, abastant tant l’assaig com la narrativa. Formosa Plans és una coneixedora de l’obra bernhardiana, ja que ha traduït una dotzena de les seves novel·les. Entre aquestes traduccions es troben Els meus premis, Mestres antics, Sí, Formigó i Tala, així com l’autobiografia completa en cinc volums.
A banda de Bernhard, Formosa Plans ha traslladat al català textos d’altres autors de rellevància en la literatura germànica i universal, com Ingeborg Bachmann, Peter Handke, Franz Kafka, Eduard von Keyserling, Bertolt Brecht i Stefan Zweig.
