L’abril de 2026 marca el retorn d’una de les formacions més iconoclastes i contundents de l’escena mallorquina. Forces Elèctriques d’Andorra (F/E/A) trenquen el silenci amb “ZONA”, el seu quart llarga durada, un treball que neix de les cendres de la neutralitat per convertir-se en un manifest sonor contra el feixisme i la pèrdua de fe en la humanitat. Ens asseiem amb la banda per desgranar un disc que no només es pot escoltar, sinó que s’ha de patir i reivindicar.
L’evolució de l’abrasió: de “ANTI” a “ZONA”
El camí traçat per Tomeu Canyelles, Joan Cabot, Arturo Fernández, David Ribas i Vicenç Bibiloni no coneix la treva. Des que varen irrompre el 2013, el quintet mallorquí ha anat polint una identitat que defuig les etiquetes còmodes. Si el 2023 “ANTI” ja ens avisava que el grup estava mutant cap a llocs més foscos, “ZONA” és la confirmació d’una ruptura total amb el passat més complaent.
“Igual que en el seu predecessor, ‘ANTI’, a ‘ZONA’, fugim del post-rock clàssic i inofensiu per endinsar-nos en una amalgama abrasiva de post-metal, noise-rock i psicodèlia”, expliquen els membres del grup. Aquesta fugida no és casual ni purament estètica. És una necessitat de trobar un llenguatge que estigui a l’altura de la violència del món exterior. El so, capturat a Diorama Sound per Toni Salvà i masteritzat a Estocolm per Magnus Lindberg (conegut pel seu treball amb Cult of Luna), reflecteix una densitat que és, a la vegada, asfixiant i alliberadora.
“Pensam que ZONA és el disc més complet que hem fet fins ara i estam molt contents amb el so. Els temes són més curts i directes, tot i que hi ha cançons com ‘Zona’ que enllacen clarament amb l’esperit d’anteriors treballs”, confessen. L’arquitectura sonora del disc s’ha construït mitjançant una col·laboració sense precedents de segells independents: Runaway Discos, Espora Records, Navalla Discos, Hombre Montaña, Nafra Records, Malbocí i Dràstik. Una unió de forces que subratlla el caràcter col·lectiu d’un projecte que, a pesar de les seves sonoritats agressives, té el seu origen en quelcom tan pur com una imatge poètica d’infantesa.
“El títol, ZONA, s’inspira en l’imaginari d’Stalker, una pel·lícula sobre un món que ha perdut la capacitat de creure”
– Forces Elèctriques d’Andorra (F/E/A)
El desig com a perill: l’imaginari de Tarkovski
El títol del disc no és una elecció a l’atzar. “ZONA” beu directament d’Stalker (1979), l’obra mestra d’Andrei Tarkovski. Per a F/E/A, la ciència-ficció soviètica serveix de mirall per a una realitat contemporània que consideren desoladora. “El títol s’inspira en l’imaginari d’Stalker, una pel·lícula sobre un món que ha perdut la capacitat de creure”, relaten.
En la narrativa de la banda, la Zona no és un espai físic llunyà, sinó el camp de batalla del cor humà. “La Zona de la pel·lícula és un lloc on els desitjos de la gent es materialitzen. No aquells desitjos que es confessen, sinó aquells que coven en el més profund del seu cor”. Aquesta distinció és clau per entendre la foscor que emana de les seves noves composicions. Hi ha una por inherent a la realització d’allò que som realment quan ningú ens mira.
“Per això la Zona és un territori en disputa: i si qui hi entra i fa realitat el seu desig és un tirà?”, es pregunten. La resposta, segons el grup, no s’ha de buscar a la pantalla, sinó al carrer. “La resposta la tenim davant: és allò que vivim”. El disc esdevé així una banda sonora per a un temps on els monstres que covaven en la profunditat han sortit a la superfície per ocupar espais de poder.
Contra la neutralitat: “Assenyalar l’enemic”
Dins la proposta de Forces Elèctriques d’Andorra no hi ha espai per a l’ambigüitat. En un moment en què la indústria musical sovint aposta per la correcció política o el silenci tàctic, ells trien el posicionament frontal. La resistència antifeixista és l’eix vertebrador d’aquest nou llançament.
“No som tan ingenus com per pensar que un disc o inclús la música en general poden aturar res, però sí que pensam que és important assenyalar l’enemic i no perdre’l de vista”, declaren amb una claredat que no deixa lloc a interpretacions. La banda és conscient de la seva escala, però no per això renuncia a la seva funció com a altaveu de consciència: “Vivim temps convulsos i desesperançats en què és fàcil abraçar ideologies fracassades que, històricament, només han generat mort, injustícia i privilegis per a uns pocs. En aquest sentit, sí creiem en la música com a via per crear consciència”.
Aquesta consciència es tradueix en un veto directe cap a certs sectors de la societat. El missatge és un puny sobre la taula contra l’ascens de les polítiques reaccionàries: “Pensam que vivim uns temps en què la música no pot ser neutral. Nosaltres no ho som ni ho volem ser: si votes partits reaccionaris et pots anar a prendre per cul; no et volem als nostres concerts ni volem que escoltis la nostra música”. És una declaració de principis radical: prefereixen el buit a la presència d’aquells que atempten contra els valors de la llibertat i la justícia social.
“Pensam que vivim uns temps en què la música no pot ser neutral. Nosaltres no ho som ni ho volem ser”
– Forces Elèctriques d’Andorra (F/E/A)
La petita família de la resistència
Malgrat la duresa del seu discurs exterior, cap endins, F/E/A es defineixen per la tendresa del vincle que els manté units des de fa més d’una dècada. El nom mateix del grup, que podria sonar agressiu o industrial, té un origen domèstic i gairebé nostàlgic. “El de Forces Elèctriques d’Andorra és fàcil d’explicar: la companyia elèctrica andorrana es diu així”, recorden.
Joan Cabot, el bateria, és qui custodia l’anècdota fundacional: “Anava de vacances a Andorra amb el seu pare i havia vist el nom a la central i li semblava una imatge molt poètica. A partir d’aquí i que l’acrònim era ‘F.E.A.’, no va caldre molt més per decidir el nom del grup”. Aquesta poètica de la infraestructura elèctrica s’ha transformat, amb els anys, en una descàrrega de voltatge emocional que només es pot mantenir gràcies a l’amistat.
“Sobretot pensam que ‘ZONA’ reflecteix perfectament el que som ara mateix: una petita família que ha fet pinya en els bons i els mals moments. Aquest és el sentit darrer del que feim i el que ens ha permès fer-ho durant tants d’anys”. En un món on els desitjos més profunds es materialitzen en tiranies, F/E/A han decidit que el seu desig més profund és continuar fent soroll, junts, contra la foscor. El pròxim 27 d’abril de 2026, el món coneixerà el resultat d’aquesta unió. La Zona ja és aquí.
