L’artista sevillà Fahmi Alqhai, un dels referents europeus en música antiga, torna a Mallorca amb l’espectacle Paraíso perdido, acompanyat de la bailaora Patricia Guerrero, el recital s’inclou dins el Festival Internacional de Música de Deià. El projecte fusiona danses barroques i flamenc per oferir una experiència escènica que oscil·la entre el diàleg i el contrast. Aquesta setmana, Paraíso perdido es podrà veure en tres escenaris distints de l’illa: aquest dimecres 30 de juliol a Son Marroig, divendres 1 d’agost a la Fundació Miró Mallorca i dissabte 2 d’agost al celler Santa Catarina de Sencelles. Amb motiu de la seva visita, Fahmi Alqhai ha conversat amb UEP! Mallorca sobre el projecte, la seva trajectòria i la manera com la música connecta temps i mons aparentment allunyats.
Una trobada entre la dansa antiga i el flamenc
Per Alqhai, Paraíso perdido neix de la voluntat de recuperar el caràcter dansable de la música barroca i posar-lo al servei de la creació flamenca. “És un encontre entre Patricia i jo, entre el flamenc i la música antiga, entre la dansa i la música, entre allò pretèrit i allò present”, explica. El programa es va estrenar en una versió molt reduïda durant la Bienal de Flamenco de Sevilla, i des de llavors ha anat creixent en escenaris diversos.
“No sabria dir exactament quan el vàrem estrenar, però va ser en temps de COVID, en una església a Sevilla, amb molt poc públic. Una situació ben curiosa”, recorda. Tot i això, destaca que el format intimista s’adapta bé a espais diferents: “Com que només som dos a l’escenari, gairebé el pots col·locar on vulguis”.
“La música, l’art en general, o és bo o és dolent. Si no t’arriba, el problema no és teu, és de l’obra”
– Fahmi Alqhai
Tres espais, tres contextos
Els concerts d’aquesta setmana a Mallorca tenen lloc en tres contextos escènics molt diferenciats. “Son Marroig serà molt proper, amb el públic gairebé damunt nostre. Serà com una sala de palau petita, molt íntim”, apunta Alqhai. En canvi, a la Fundació Miró, el format s’assemblarà més a un teatre. “I a les bodegues de Santa Catarina, el lloc ja donarà un toc especial només pel context. Jo crec que seran tres moments molt diferents”.
El músic està convençut que el públic percebrà aquestes diferències. “Si algú assisteix als tres, no veurà espectacles diferents, però sí que els viurà de maneres distintes”.
Música antiga, context i emoció
Especialista en viola de gamba, Alqhai reivindica una manera de fer música que no necessàriament requereix coneixements previs. “La música, l’art en general, o és bo o és dolent. Si no t’arriba, el problema no és teu, és de l’obra. Hi ha artistes que sublimen el missatge o el fan massa complex, però l’art més meravellós és el que pot arribar a tothom”.
Defensa que el concepte de música antiga no hauria de ser una barrera per al públic. “És simplement tocar música del passat amb el pensament estètic del seu temps. No cal entendre res abans de seure a escoltar-la”.
Una trajectòria lligada a molts estils
El seu interès per la música va començar amb el heavy metal. “Tocava la guitarra elèctrica i tenia el meu grup. M’agrada el jazz, el flamenc, la clàssica romàntica… Sóc una persona oberta a tota la música”, afirma. Encara que el seu instrument sigui antic, el seu enfocament és obert i divers. “Intento no quedar-me només en la interpretació historicista. M’agrada explorar altres sensibilitats musicals i artístiques”.
Sobre el conflicte a Gaza i Síria, expressa una tristesa profunda. “És terrible. Crec que és un dels episodis històrics més cruels. La meva mare va ser de les primeres expulsades”
– Fahmi Alqhai
Orígens familiars i mirada política
Fahmi Alqhai té arrels sirianes i palestines. “Vaig néixer a Sevilla, però vaig viure nou anys a Síria, amb la meva àvia. Vaig tornar amb deu o onze anys. Em vaig adaptar bé, les cultures no són tan diferents”, recorda. Sobre el conflicte a Gaza i Síria, expressa una tristesa profunda. “És terrible. Crec que és un dels episodis històrics més cruels. La meva mare va ser de les primeres expulsades. Malauradament, crec que no té solució: aquesta terra està massa a prop dels interessos geopolítics més agressius del planeta”.
També expressa escepticisme respecte a la política d’acollida. “La política és una qüestió d’interès. El mateix polític que avui et diu una cosa, demà dirà la contrària si li convé. És així”.
Acadèmia del Piacere: un projecte de vida
Fa més de dues dècades que dirigeix l’Accadèmia del Piacere, el seu projecte musical i personal. “És el grup amb què faig tot allò que tinc ganes de fer. Ara ja és gairebé una empresa, amb moltes persones implicades, però el nucli continua sent el mateix que fa 20 anys. M’agrada que encara conservi aquesta estructura familiar”.
També dirigeix el Festival de Música Antiga de Sevilla. “És un plaer dirigir-lo. El festival ha crescut molt i té un públic fidelíssim”.
Vocació i vida familiar
Amb una agenda atapeïda i dues filles petites, reconeix que la conciliació no és fàcil. “La meva dona també forma part del grup i viatja amb mi. Quan et mou la vocació, treus el temps d’on sigui. Aprens a gaudir fins i tot dels moments durs. Quan estimes el que fas, no comptes les hores”.
Relació amb Mallorca
No és la primera vegada que actua a l’illa. “Hi he estat moltes vegades, tant sol com amb l’Acadèmia. Tinc una relació antiga amb Mallorca. Conec molts músics d’aquí, hi tenc amics, i sempre he trobat un públic acollidor i afectuós”.
