El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, acompanyat pel secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, i la directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, María José Gálvez, ha presentat avui, juntament amb el president de l’Associació Sectorial del Còmic, Alejandro Casasola, el ‘Llibre Blanc del Còmic a Espanya‘, un estudi de gran envergadura sobre el sector del còmic en el país.

Aquest document, promogut i elaborat per l’Associació Sectorial del Còmic amb el suport del Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura, i d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), compta amb la participació de més de 650 professionals del sector.

Valoració ministerial

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha valorat el ‘llibre blanc’ com una eina que “ens permetrà avançar de manera més precisa en les polítiques públiques per a un sector que considerem clau, tant des de la seva vessant artística com de la seva faceta com a indústria creativa”. A més de destacar mesures de suport ja en marxa, com el Dia del Còmic i del Tebeo cada 17 de març o l’impuls de la presència del còmic espanyol en fires internacionals, el ministre ha avançat que s’estan estudiant noves accions per establir ajudes específiques als creadors de còmic i promoure la creació de nous públics i la formació de joves lectors.

El document final, fruit de més de tres anys de treball, té com a objectiu identificar les forces, debilitats i oportunitats futures del sector per a la seva consolidació com a indústria i expressió cultural i artística.

Dades rellevants

Entre les dades rellevants que posa de manifest el ‘Llibre Blanc del Còmic’ destaca que es tracta d’una indústria amb un grau de especialització únic en el sector editorial, amb més de 1.000 creadors espanyols, més de 80 editors, 200 llibreries i 122 esdeveniments, que generen més de 1.500 llocs de treball especialitzats.

A més, a Espanya es publiquen més de 4.600 novetats anuals, amb una facturació estimada de 130 milions d’euros, que representa aproximadament el 7% del mercat editorial espanyol, sense incloure els llibres de text.

El perfil del creador de còmic revela que el 78% són homes, el 20% dones i el 2% no binaris. El 67% es concentra en l’interval de 33 a 52 anys, i el 71% té estudis universitaris, mentre que el 58% ha cursat alguna formació artística especialitzada.

El 94% dels creadors ha publicat en castellà, el 22% en català, el 8% en euskera, el 8% en gallec i el 4% en valencià.

El document destaca que només el 21% dels creadors assenyala que la totalitat dels seus ingressos prové de la seva activitat relacionada amb el còmic. Malgrat això, els creadors espanyols han aconseguit un gran reconeixement i prestigi internacional en les últimes dècades, en mercats tan importants com el nord-americà i el francobelga.

En relació amb els traductors, el 98% treballa per compte propi i els idiomes més utilitzats són l’espanyol i el català. El 52% dels traductors considera que la seva remuneració per les comandes de còmic és dolenta o molt dolenta.

Per últim, l’estudi destaca el paper fonamental del còmic en la promoció de la lectura infantil i juvenil i el seu paper com a impulsor d’altres indústries culturals com el cinema o els videojocs, que han trobat en el còmic una font d’inspiració.

Tot i que el ‘Llibre Blanc del Còmic’ descriu un sector en creixement i transformació constants, també assenyala les principals debilitats d’aquest àmbit. Malgrat el reconeixement i la qualitat dels creadors espanyols, les obres traduïdes des d’idiomes internacionals abasten més del 85% dels títols publicats al mercat espanyol, dominant els continguts originats als Estats Units, Japó i França.

L’equitat de gènere és una de les assignatures pendents, juntament amb la fugida de talent. Es destaquen com a reptes la regulació de la intel·ligència artificial, una titulació específica per als creadors de còmic, millorar la presència del còmic a les biblioteques públiques o la conservació del llegat artístic, entre altres.