Els assaigs Faraons de Silicon Valley, d’Irene Cordón, i La revolució inevitable, de Genís Roca, obren el projecte [càpsula] d’ara llibres, amb dues propostes que connecten passat i futur per analitzar com es construeix i perpetua el poder. Publicats recentment, aquests textos conviden a una lectura crítica del present a través de dues perspectives diferents però complementàries.
Irene Cordón qüestiona el relat mític dels faraons
Faraons de Silicon Valley revisa la fascinació contemporània pels antics governants egipcis. Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga, recorre a la seva trajectòria en Egiptologia per desmuntar el relat heroic que envolta les figures faraòniques.
Cordón parteix d’una mirada crítica: després d’anys estudiant-los, admet estar fatigada del relat hegemònic. El llibre comença amb una declaració contundent: «No eren déus. No eren herois. Ni especials. Ni millors. Eren homes amb un ego desbocat». Des d’aquest punt de partida, analitza com el títol de “faraó” va passar de designar el palau a identificar el monarca com una figura gairebé divina, gràcies a una estructura de propaganda i a una iconografia dissenyada per transmetre autoritat i joventut perpètua.
Segons l’autora, aquest model de representació del poder continua vigent. El paral·lelisme amb líders contemporanis com Elon Musk, Mark Zuckerberg o Donald Trump articula el fil conductor de l’assaig. Cordón compara les piràmides de pedra amb les construccions de dades, marques i tecnologia actuals: mecanismes per projectar poder i buscar immortalitat.
El campus Apple Park, per exemple, és presentat com una estructura concebuda no tant per a la funcionalitat com per a la glorificació d’un nom, en una dinàmica molt similar a la de les grans piràmides egípcies. L’assaig qüestiona, en definitiva, com les formes de poder absolut es reprodueixen sota noves aparences.
Genís Roca proposa una revolució davant l’IA
Amb La revolució inevitable, Genís Roca aborda els efectes socials, polítics i culturals de la intel·ligència artificial. Segons l’autor, la irrupció d’aquesta tecnologia suposa un canvi de paradigma que obliga a repensar els fonaments de la societat actual.
Roca defineix l’IA com una eina amb potencial per contribuir a un futur més sostenible i eficient, però adverteix dels riscos si el seu desenvolupament queda en mans de grans corporacions o governs autoritaris. Per això, defensa la necessitat d’una regulació democràtica i una ètica global que garanteixin un ús just i responsable.
L’assaig assenyala que el capitalisme global —centrat en el consum il·limitat i el benefici immediat— ha conduït a una crisi ambiental i a un augment de les desigualtats. Davant aquest escenari, Roca planteja que el canvi no és opcional, sinó inevitable. La proposta que formula és una transformació profunda de caràcter col·lectiu, on ciutadania, institucions i empreses assumeixin un paper actiu en la redefinició de les regles del joc.
«Som els últims fills de la societat industrial i, alhora, els primers pares de la digital», afirma. La idea de pont generacional entre dos mons que col·lideixen estructura el discurs de Roca, que combina reflexió sociològica amb anàlisi tecnològica i proposta política.
Una invitació a repensar el poder
Ambdues obres parteixen de disciplines diferents —la història antiga i la cultura digital— però coincideixen en la voluntat d’explorar les formes del poder i la seva persistència al llarg del temps. Faraons de Silicon Valley i La revolució inevitable comparteixen un plantejament crític que apel·la al lector a examinar les estructures que modelen la realitat actual.
Els textos es poden llegir com dues càpsules complementàries dins un mateix projecte: una mirada cap enrere per entendre com es va construir el poder absolut i una mirada cap endavant per plantejar com pot evolucionar en el context digital i algorítmic.
