La galeria Baró acull fins a l’11 de novembre Arriba y Adelante, la primera exposició individual de Felipe Ehrenberg (Ciutat de Mèxic, 1943–2017) a Mallorca. La mostra, comissariada per Esmeralda Gómez Galera, es va inaugurar el passat 20 de setembre en el marc de la Nit de l’Art. Reuneix una selecció de treballs històrics de l’artista mexicà provinents del fons de la galeria, la seva primera i principal representació.
Reconegut pel seu paper central en l’art conceptual i experimental de Llatinoamèrica, Ehrenberg va desenvolupar una trajectòria de més de cinc dècades marcada per l’activisme, l’experimentació formal i el qüestionament dels límits de l’art. L’exposició revisa aquest llegat a través d’una trentena d’obres entre accions, collages, publicacions, dibuixos i documents d’arxiu.
Una obra clau de l’art postal
El títol Arriba y Adelante fa referència a una de les peces més emblemàtiques d’Ehrenberg: Arriba y Adelante… y si no, pos también (1970), una intervenció en format de mail art composta per unes 200 postals pintades a mà i enviades des de Londres a Mèxic. Un cop reunides, aquestes postals formaven una imatge col·lectiva que parodiava l’eslògan de la campanya presidencial de Luis Echeverría. Aquesta peça va ser presentada inicialment al Salón Independiente de la UNAM i és considerada una crítica oberta a la propaganda política i als circuits institucionals de difusió artística. Una de les edicions d’aquesta obra es pot veure actualment a Palma.
Tres eixos: viatges, marges i resistències
L’exposició s’estructura al voltant de tres línies d’exploració —Viatges, Marges i Resistències— que permeten entendre les múltiples dimensions del treball de Felipe Ehrenberg. La selecció inclou accions com The Tube-O-Nauts (1970), realitzada al metro de Londres amb cascs d’astronauta de cartró; Caminata escultórica, escultura caminada (1982), una exploració de la ciutat a través del caminar; i El arte según yo (1979), una performance documentada amb fotografia estenopeica al Bosque de Chapultepec, concebuda com una declaració d’intencions fora del marc museístic.
Dins l’eix de Marges, s’hi troben obres com Your Name in Print (1971), un collage amb retalls de revistes, o Desde los mismos muy extremos… (1989), una intervenció mínima sobre una capsa de llumins. També s’hi destaca A Date with Fate at the Tate, una acció performativa en què l’artista va entrar al museu britànic amb el cap cobert, reclamant ser exposat com a obra d’art. L’àudio de l’enfrontament amb els vigilants va ser posteriorment adquirit per la pròpia institució.
El darrer bloc, Resistències, recull pràctiques que interpel·len l’estructura de l’art des d’una posició d’autonomia crítica. Ehrenberg va defensar l’art com a eina de transformació social i educativa, impulsant processos col·lectius, formats alternatius i espais d’aprenentatge. El collage Cuando vivo hago política (1992), elaborat a partir de premsa mexicana, sintetitza aquest compromís entre llenguatge visual i reflexió política.
D’exiliat a pioner del conceptual
L’exili d’Ehrenberg a Anglaterra a finals dels anys seixanta va ser determinant per a la seva trajectòria. La repressió de la manifestació estudiantil de Tlatelolco el 1968, una setmana abans dels Jocs Olímpics de Mèxic, el va empènyer a abandonar el país amb la seva família. Durant els anys a Londres va entrar en contacte amb Fluxus i les pràctiques conceptuals, i va cofundar Beau Geste Press, una editorial experimental que va funcionar com a node d’intercanvi internacional.
Aquella etapa va consolidar una pràctica centrada en el treball col·laboratiu, la comunicació transnacional i la hibridació entre disciplines. Ehrenberg es definia a si mateix com a neòleg abans que com a artista, un creador de nous llenguatges i formes d’acció. Segons ell, “ser radical és escoltar el present amb atenció, perquè és el traductor del futur”.
Un llegat obert
Des de l’activisme gràfic fins a la crítica institucional, el recorregut proposat a Arriba y Adelante situa Ehrenberg com una figura clau per entendre l’art com a pràctica inserida en els conflictes del seu temps. La seva obra es resisteix a ser tancada en un únic format o categoria, i manté oberta la pregunta sobre com, per què i per a qui es fa art.
Amb aquesta retrospectiva —la primera organitzada per Baró Galeria des de la mort de l’artista el 2017—, es recupera una producció marcada per la mobilitat, la ironia i la recerca constant de formes alternatives de creació i participació. La mostra està disponible fins al dia 11 de novembre al carrer de Can Sanç, 13, a Palma.
