La Galeria d’Art Taller 6A inaugura el dimecres 11 de febrer, entre les 19:00 i les 21:00 hores, l’exposició “O lo uno o lo otro”, la primera mostra individual del pintor Fernando Clemente (Jerez de la Frontera, 1975) en aquest espai de Palma. L’exposició proposa un diàleg directe amb l’espectador a través d’una pintura que defuig la figuració per centrar-se en la investigació del medi pictòric des de l’espontaneïtat. L’obra de Clemente, formada en la Facultat de Belles Arts de Sevilla, arriba a Mallorca després d’un recorregut consolidat en centres d’art contemporani i col·leccions internacionals, marcant l’inici de la programació anual de la galeria.
La renúncia al relat unívoc
L’obra de Fernando Clemente es distancia de les narratives tancades o les lliçons magistrals. El títol de la mostra, “O lo uno o lo otro”, ja suggereix una dualitat que no cerca la resolució, sinó la convivència d’elements oposats. En la seva pràctica, el que és orgànic habita al costat d’estructures que, tot i estar presents, apareixen desdibuixades. Aquesta tensió visual confereix a les peces un caràcter de “camp de proves”, on la pintura no es presenta com un producte acabat i rígid, sinó com un procés obert on l’atzar i l’error són integrats com a valors plàstics.
La proposta de l’artista s’allunya del màrqueting visual per centrar-se en una “mundologia” porosa. Això implica que la seva pintura no és aliena a l’entorn, sinó que es deixa influir per la quotidianitat, transformant estímuls externs en formes abstractes. Clemente utilitza la ironia i la intuïció com a eines per evitar els prejudicis acadèmics, permetent que l’espectador s’apropi a la tela sense la necessitat d’un codi de desxiframent preestablert.
Trajectòria i context institucional
Clemente no és un desconegut en el circuit de l’art contemporani estatal. El seu treball s’ha exhibit recentment en espais com l’Instituto Cervantes de Palerm o la fira ARCOMadrid 2025. El seu currículum inclou reconeixements com el Primer Premi del Certamen Internacional de Pintura Ciudad de Ayamonte (2025) i el Premi de Pintura de la UNIA. Aquesta trajectòria s’avala també per la presència de les seves obres en fons institucionals de rellevància, com la Col·lecció CIFO (Ella Fontanals-Cisneros) a Miami, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) de Sevilla i el CAC Málaga.
L’arribada de Clemente a la 6A suposa una continuïtat en la línia de la galeria d’explorar llenguatges contemporanis que posen en dubte els límits de la tècnica tradicional. L’artista, que viu i treballa a Sevilla, trasllada a Palma una selecció d’obres on la “no figuració” s’entén com un espai de llibertat emocional i intel·lectual, on el gaudi de la matèria preval sobre la descripció del món real.
Una pintura de caràcter porós
L’anàlisi de la seva tècnica revela una recerca constant de la “imatge tornada”. A diferència de la pintura que busca la perfecció tècnica com a fi últim, Clemente entén l’acte de pintar com un exercici de despullament. Els seus treballs són descrits com a “artefactes i artificis” que juguen amb la profunditat i el pla, tal com ja va explorar en etapes anteriors de la seva carrera. En aquesta exposició, la flexibilitat de les estructures permet que la pintura respiri, evitant la densitat opaca de l’abstracció més severa.
L’exposició romandrà oberta al públic a partir d’aquest dimecres, oferint una oportunitat per observar com la pintura contemporània andalusa, representada per una de les seves figures més actives de la generació dels setanta, dialoga amb el context cultural de les Illes.
