El pròxim 26 de desembre, la plataforma Filmin estrena Ruido, el primer llargmetratge Filmin Original. Es tracta del debut en la ficció de la directora barcelonina Ingride Santos, que proposa una immersió en el món del freestyle a través de la història de Lati, una jove rapera afrodescendent. La pel·lícula, coproduïda per Sábado Películas i Playtime Movies, ha passat prèviament pel Festival de Màlaga i el Festival Internacional de Cinema de Gijón.
Una història de rap, conflicte i superació
A Ruido, Lati somia amb fer-se un lloc en les batalles de freestyle malgrat la oposició de la seva mare, Aminata, que rebutja el rap per consideracions morals i culturals. Lati comença a entrenar d’amagat amb Judy, una exfreestyler que l’ajudarà a afrontar els límits propis i externs. El relat s’emmarca en una estructura de cinema musical i drama esportiu, i aborda la lluita interna d’una adolescent per expressar-se en un entorn advers.
El film està protagonitzat per Latifa Drame i Judith Álvarez Vargas, dues actrius no professionals seleccionades després d’un càsting extens amb més de 100 entrevistes a figures del freestyle barceloní. Completa el repartiment Asaari Bibang, actriu i còmica que interpreta el personatge de la mare de Lati.
De Beef a Ruido: la trajectòria d’Ingride Santos
La directora Ingride Santos (Barcelona, 1983) va estudiar a l’ESCAC i ha treballat en produccions com Blog d’Elena Trapé o Eva de Kike Maíllo. Després d’una etapa al món publicitari, va dirigir el curt Beef (2021), amb el qual va obtenir una nominació als Goya. A partir d’aquesta experiència, vinculada també a l’escena del trap, Santos va començar a explorar el freestyle com a univers narratiu i visual.
L’interès per la cultura freestyle va néixer després del rodatge de Beef, quan la directora es va apropar als espais de competició de rap improvisat a Barcelona. Aquest entorn, segons ella, combina autenticitat i energia, i conserva un fort component de resistència social. Ruido trasllada aquesta observació al format de llargmetratge, mantenint l’atenció en els codis del gènere però centrant-se en les tensions internes de les protagonistes.
Rap com a forma de dissidència
Ruido Filmin manté l’esperit crític del rap d’origen, vinculat als moviments socials afroamericans dels anys 70. La pel·lícula mostra com el freestyle es converteix en espai de resistència per a dones racialitzades en una subcultura dominada pel masclisme i altres formes de discriminació. Tant Lati com Judy es veuen forçades a desafiar el racisme, la gordofòbia i els estereotips de gènere que travessen el món del freestyle.
En aquest sentit, Ruido proposa una mirada sobre el rap com a eina de denúncia i empoderament. Lati, que lluita per trobar la seva veu, troba en el freestyle el seu “soroll” de resistència, dins i fora de l’escenari.
Recepció i context
La pel·lícula va generar una resposta destacada en la seva projecció al Festival Internacional de Cinema de Gijón, on diversos grups d’estudiants van iniciar improvisacions de rap després de veure el film. Aquesta reacció espontània va reforçar la connexió entre la narrativa i les experiències dels joves espectadors.
Amb Ruido, Filmin amplia la seva línia de produccions pròpies, després de projectes com Doctor Portuondo, Autodefensa i Selftape. La nova aposta per ficció original marca un gir cap a històries contemporànies, situades en l’escena cultural urbana i amb protagonisme de nous perfils.
