L’editorial Impedimenta publica Flores de verano, una nova edició en castellà de l’obra més coneguda de Tamiki Hara, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig atòmic d’Hiroshima. El llibre recull tres textos escrits entre 1946 i 1949 sobre l’experiència directa de l’autor durant i després de l’explosió de la bomba, el 6 d’agost de 1945.
Testimoni de primera mà de la catàstrofe
Hara, que es trobava a Hiroshima el dia del bombardeig, va sobreviure perquè era a una casa a certa distància del lloc de l’explosió. Flores de verano —guardonada amb el Premi Takitaro Minakami— descriu els moments previs, l’impacte immediat i les conseqüències de la tragèdia. Ho fa amb un estil auster i sec, sense adorns, que retrata amb precisió la confusió, la destrucció i el sofriment col·lectiu.
Un volum censurat durant anys al Japó
A causa de la censura imposada pel govern ocupant després de la guerra, els relats de Hara no es van poder publicar fins al 1947. La present edició inclou, a més de Flores de verano, els textos De las ruinas (Haikyou kara, 1947) i Preludio a la aniquilación (Kaimetsu no joukyoku, 1949), que completen el cicle literari de l’autor sobre Hiroshima. També s’hi recullen diversos poemes relacionats amb la mateixa temàtica.
Trajectòria vital marcada per la pèrdua i el trauma
Nascut el 1905 a Hiroshima en el si d’una família acomodada, Tamiki Hara va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Keio. Amb una vida marcada per una personalitat introvertida, implicació política a l’esquerra i una salut mental fràgil, va intentar suïcidar-se per primera vegada el 1932. El 1944 va perdre la seva esposa, víctima de la tuberculosi. Un any després, va tornar a Hiroshima per conviure amb els seus pares, tot just abans del bombardeig.
Una mort anunciada
El 1951, poc després d’escriure El país que mi corazón desea (Shingan no kuni), un text considerat com a testament literari i nota de comiat, Hara es va suïcidar llançant-se a les vies del tren a Tòquio. Tenia 45 anys. Actualment, un monument en el seu honor es troba al costat del Genbaku Dom, l’edifici que va resistir l’impacte de la bomba i que ara forma part del Memorial de la Pau d’Hiroshima.
