Florit/Florit, abans L21, es presenta a la fira ARCO Madrid 2025 amb una potent selecció de 15 artistes, alguns d’ells amb trajectòria consolidada en aquest esdeveniment. Marc Badia, Stine Deja, Matthew Feyld, Lydia Gifford, Susy Gomez, Sihan Guo, Erika Hock, Igor Jesus, Valerie Krause, Alejandro Leonhardt, Pixy Liao, Gizela Mickiewicz, Jordi Ribes, Fabio Viscogliosi i Johanna Von Monkiewitsch seran els noms que posaran el segell mallorquí en aquesta gran trobada de l’art contemporani.
L’art emergent i consolidat es donen cita a Madrid
ARCO Madrid és una de les fires més rellevants del circuit internacional i un punt de trobada entre artistes, col·leccionistes i institucions. Enguany, Mallorca tindrà una presència destacada amb una selecció diversa d’artistes, que exploren des de l’escultura i la pintura fins a la fotografia, la instal·lació i els nous formats digitals.
Els noms escollits per Florit/Florit combinen figures reconegudes amb creadors emergents, proposant un diàleg entre conceptes com la identitat, la relació entre l’ésser humà i la tecnologia, el reciclatge de materials i la resignificació de l’espai i els objectes quotidians.
Qui són els artistes que representaran Mallorca a ARCO?
Marc Badia – L’humor com a eina de crítica
Format a la Universitat de Barcelona i amb una llarga trajectòria en galeries d’Espanya i Europa, Badia treballa la interpretació de la imatge i la percepció visual, creant pintures que juguen amb l’absurd i la ironia. El seu estil fusiona elements pop, referències culturals contemporànies i una narració suggeridora, sovint amb una càrrega crítica i un fort sentit de l’humor.
Stine Deja – Tecnologia i desig en el món digital
L’artista danesa combina instal·lació, vídeo i escultura cinètica per explorar la influència de la tecnologia en la nostra psicologia i conducta. Amb una estètica futurista i un discurs irònic, aborda temes com la relació entre humans i màquines, la intel·ligència artificial i els estereotips digitals. La seva obra forma part de col·leccions com el Museu Arken d’Art Contemporani i la Fundació New Carlsberg.
Matthew Feyld – Pintura minimalista i textura
Des de Montreal, Feyld treballa una pintura abstracta amb un enfocament molt matèric, on el color i la llum són protagonistes. Les seves obres tenen una presència introspectiva i gairebé tàctil, amb una pinzellada densa i una gamma cromàtica reduïda que convida a la contemplació.
Lydia Gifford – La frontera entre pintura i escultura
Londinenca, Gifford experimenta amb materials com teles industrials, tovalloles i textures rugoses per crear obres que oscil·len entre el collage, la pintura i la instal·lació. Els seus treballs, sovint monocroms, exploren la materialitat de la pintura en un sentit gairebé escultòric.
Susy Gomez – Identitat, espiritualitat i memòria
Amb una trajectòria consolidada en centres com Es Baluard, la Fundació Joan Miró i el CAC Màlaga, la mallorquina Susy Gómez ha desenvolupat un llenguatge artístic basat en la introspecció, la identitat i el simbolisme. Mitjançant la pintura, l’escultura i la instal·lació, crea metàfores visuals sobre les emocions, la fragilitat i la transformació personal.
Sihan Guo – Abstracció i la desintegració de l’individu
L’artista xinesa reflexiona sobre la desaparició del subjecte en l’era digital, creant pintures que evoquen paisatges fantasmagòrics, absència i mutació. A partir de tècniques mixtes sobre fusta i tela, el seu treball proposa una visió dissociada i fragmentada del món contemporani.
Erika Hock – Arquitectura i escultura tèxtil
Alemanya, establerta entre Düsseldorf i Palma, Hock combina l’escultura i el disseny per crear peces que juguen amb la relació entre objectes i espais. A través de metalls, fils, tapissos i estructures geomètriques, construeix instal·lacions que evoquen la memòria i la quotidianitat.
Igor Jesus – Imatge en moviment i narració visual
Amb una obra que oscil·la entre escultura, cinema i instal·lació, el lisboeta Jesus examina les fronteres entre realitat i ficció. Treballa amb imatges digitals, projeccions i objectes físics per generar atmosferes que desorienten l’espectador.
Valerie Krause – El moviment en l’escultura
L’alemanya Krause investiga com les formes tridimensionals poden suggerir moviment i fragilitat. Utilitzant guix, acer i fusta, les seves obres es presenten com a estructures que semblen estar en tensió, amb un dinamisme subtil que genera diàlegs amb l’espai.
Alejandro Leonhardt – L’art del reciclatge
L’artista xilè reutilitza residus industrials per crear escultures que qüestionen la relació entre consumisme i naturalesa. Amb una trajectòria internacional, Leonhardt explora la història dels materials i el seu potencial narratiu.
Pixy Liao – Fotografia i qüestionament dels rols de gènere
Artista xinesa establerta a Brooklyn, Liao utilitza la fotografia per desafiar estereotips de gènere i les dinàmiques de poder en les relacions humanes. Amb un estil provocador, la seva obra ha estat exposada en centres com el Fotomuseum Winterthur i Les Rencontres d’Arles.
Gizela Mickiewicz – Escultura i emoció
La polonesa Mickiewicz crea objectes que exploren la memòria, la fragilitat i la relació entre materials i records. Treballant amb acer, guix i pintures, els seus volums juguen amb l’equilibri i la precarietat.
Jordi Ribes – Pintura i iconografia digital
Amb un estil pictòric proper a l’animació i l’estètica digital, Ribes construeix imatges que oscil·len entre l’oníric i el quotidià. Les seves escenes narren històries amb personatges i escenaris que barregen realitat i fantasia.
Fabio Viscogliosi – Narrativa visual i pintura
Artista i escriptor francès, Viscogliosi porta al llenç una fusió d’influències del còmic, la literatura i el cinema burlesc. Les seves obres, de títols suggeridors, evoquen atmosferes surrealistes i evocadores.
Johanna Von Monkiewitsch – La llum com a material pictòric
Alemanya, resident a Colònia, Monkiewitsch investiga com la llum pot esdevenir un element pictòric. A través de fotografies i instal·lacions, les seves obres canvien segons la incidència lumínica, creant efectes de profunditat i absència.
Mallorca, pol d’atracció artística internacional
La participació en ARCO no només posiciona els artistes illencs en el mercat global, sinó que també evidencia la força de l’escena artística de Mallorca. Les galeries de l’illa s’han consolidat com a trampolí per a creadors locals i internacionals, amb una aposta per l’experimentació i la recerca conceptual.
L’edició del 2025 serà una oportunitat per enfortir aquesta connexió entre l’art mallorquí i el mercat internacional, consolidant l’illa com un referent dins el panorama contemporani.
