L’artista visual Marijo Ribas ha presentat a Es Baluard el seu primer fotollibre, Forasters, una proposta que combina imatge i text per reflexionar sobre les arrels, la memòria familiar i la càrrega ideològica d’un concepte ben present a Mallorca. L’entrevista amb UEP! Mallorca revela un projecte íntim, polític i profundament vinculat a la biografia de l’autora, que ara inicia el seu recorregut de presentacions a diferents espais de Mallorcai Catalunya.
Definir “foraster” des d’una experiència familiar
El projecte neix d’una inquietud personal. Ribas, filla d’una mare andalusa, explica que la paraula “foraster” sempre ha tingut un pes en la seva història familiar. Amb Forasters, intenta resignificar aquest terme: “Volia donar-li la volta. Redefinir-lo a partir d’una experiència personal, però que també és col·lectiva”.
La recerca es concreta en dues peces principals: un fotollibre i un vídeo. El llibre conté fotografies pròpies i imatges d’arxiu familiar, moltes d’elles realitzades pel seu pare. S’estructura en dues parts, amb escenes captades a Jaen, a la Sierra de Cazorla i a Mallorca, teixint una narrativa visual que connecta llocs i generacions.
Forasters: Un artefacte més que un àlbum familiar
Tot i utilitzar material familiar, Ribas insisteix que Forasters no és un àlbum sentimental. L’autora el defineix com un artefacte, un dispositiu que cerca qüestionar discursos i obrir debats: “No és un llibre introspectiu, però parteix de la familiaritat. És una proposta artística que vol explorar la memòria, la classe i la identitat”.
La selecció de fotografies i la manera com s’hi barregen passat i present, familiaritat i distància, obren lectures que van més enllà de la seva història personal. L’artista reconeix que, tot i l’arrel íntima del projecte, hi ha moltes persones que s’hi poden sentir identificades.
“Apareixen idees que es repeteixen: algú que ve de fora, un concepte geogràfic, però també hi ha connotacions ideològiques i de classe”
– Marijo Ribas
El vídeo i la veu col·lectiva
La part audiovisual del projecte consisteix en un vídeo on diverses persones del seu entorn defineixen què significa per elles el mot “foraster”. “Apareixen idees que es repeteixen: algú que ve de fora, un concepte geogràfic, però també hi ha connotacions ideològiques i de classe”, assenyala Ribas. Aquesta distinció entre “estranger” i “foraster” serveix com a eix de reflexió sobre com Mallorca ha gestionat, i continua gestionant, les migracions internes i externes.
L’artista apunta que a l’illa hi ha hagut un estigma vinculat a les persones vingudes de la península, especialment aquelles que feien feines al camp o a l’hostaleria: “Hi ha un biaix de classe molt fort. No és el mateix un alemany amb diners que un murcià que ve a treballar”.
Un projecte que s’allunya, però no tant, de la seva trajectòria
Ribas treballa habitualment amb vídeo i fotografia, encara que en els darrers anys també ha experimentat amb escultura. El llibre, diu, li permet una narrativa propera al llenguatge audiovisual: “És com una pel·lícula fragmentada. Cada imatge és una escena”.
També treballa com a dissenyadora, especialment en l’àmbit editorial. En aquest cas, el llibre ha estat autopublicat amb el suport d’un ajut de creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Aquesta doble vessant li ha permès controlar tot el procés de producció: “Faig llibres per altres, però m’agradava fer-ne un de meu. Volia que fos assequible, per això l’he posat a un preu molt popular”.
“A Mallorca no s’ha parlat gaire d’això. Crec que val la pena posar-ho sobre la taula”
– Marijo Ribas
Presentacions i difusió del llibre
La presentació a Es Baluard ha estat la primera d’un seguit de trobades que es faran properament a altres punts de Mallorca i també fora de l’illa. Ribas ha confirmat que el llibre es podrà trobar a llibreries especialitzades com Call Vermell (Falanitx), Terranova i Chandall (Barcelona), i que també preveu participar en festivals i convocatòries dedicades al fotollibre.
Paral·lelament, l’artista exposa a les Cotxeres de Sants (Barcelona), a Alaró, i aviat viatjarà a Menorca i Mèxic amb altres projectes expositius.
L’art visual com a nínxol i espai de resistència
Ribas reconeix les dificultats de visibilitat de l’art visual, especialment el que es basa en la imatge en moviment o formats no comercials: “És un mitjà específic, molt concret. No té mercat, però té un públic. És complicat trobar espais on es pugui veure vídeo amb les condicions adequades: ben projectat, amb so, en una sala”.
Critica el consum ràpid que promouen les xarxes: “No faig vídeos per a mòbils. No és el mateix veure una peça mentre t’arriba un WhatsApp que veure-la a una sala, en silenci”. Tot i això, admet que les xarxes poden ajudar en la difusió, especialment per arribar a públics fora de l’illa, encara que diu que no depèn d’elles.
Una proposta que connecta memòria i present
Forasters no només retrata una experiència personal, sinó que vol obrir un debat més ampli. Ribas es refereix a discursos recents, com el d’Eduard Solà als Premis Gaudí, que l’han interpel·lat profundament: “Ell parlava del seu avi analfabet, i jo vaig pensar en la meva padrina, també analfabeta. Ara jo faig projectes artístics amb un discurs que, potser, no semblava possible dins la meva genealogia”.
En aquest sentit, el llibre vol contribuir a un relat col·lectiu que sovint s’ha silenciat. La migració interna a Mallorca, el treball al camp, la construcció d’identitats híbrides… temes que Ribas planteja des d’una mirada crítica però afectiva. “A Mallorca no s’ha parlat gaire d’això. Crec que val la pena posar-ho sobre la taula”.
