El IV Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears ha permès la identificació de sis noves víctimes de la repressió franquista, localitzades als cementiris de Manacor i Formentera. Les anàlisis genètiques i antropològiques fetes sobre les restes trobades a les fosses de Son Coletes i Sant Francesc Xavier han confirmat la identitat de tres persones a cada enclavament. En total, ja són 67 les víctimes identificades a les Illes a través d’aquest procés.
Tres identificacions a Son Coletes
Les excavacions dutes a terme entre 2020 i 2023 al cementiri de Manacor, en el marc dels II, III i IV Plans de Fosses, han permès identificar Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy i Gabriel Picornell Femenias. Les anàlisis han estat coordinades per l’equip tècnic d’Aranzadi-Atics i els estudis genètics s’han fet als laboratoris de la Universitat del País Basc, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
Serafí Vives, guàrdia jurat nascut a Son Servera el 1905, fou assassinat el 17 d’agost de 1936. El seu cas ha pogut ser confirmat gràcies a una mostra del seu fill. Bartomeu Fornés, de Manacor i nascut el 1896, fou detingut i afusellat després del desembarcament de Bayo, a l’edat de 40 anys. Finalment, Gabriel Picornell, picapedrer i militant comunista nascut a Palma el 1906, fou víctima de la repressió entre 1936 i 1937.
Tres cossos identificats a Formentera
A la segona fase d’excavacions al cementiri de Sant Francesc Xavier, també dins el IV Pla de Fosses, s’han localitzat i identificat tres víctimes que estaven empresonades al penal de Formentera l’any 1941.
Francisco Delgado Machío, nascut a Badajoz el 1890, va morir aquell mateix any a la presó per malaltia. Antonio Sánchez Capilla, afiliat al PSOE i la UGT, havia estat condemnat per rebel·lió militar després de servir a l’exèrcit republicà. Va morir al penal el mateix any que hi va ingressar. Igualment, Manuel Gordillo Vega, obrer vinculat a Esquerra Republicana, va morir també el 1941, poc després d’arribar a Formentera.
Un procés fonamentat en dades científiques
Les identificacions han estat possibles gràcies a la comparació d’ADN entre les restes òssies i les mostres aportades per familiars vius o d’altres ja identificats. A més de les proves genètiques, la recollida d’informació històrica, arqueològica i antropològica ha estat clau per completar les identificacions i confirmar els perfils de les víctimes.
Amb aquestes sis noves confirmacions, el nombre total de víctimes identificades a les Balears dins dels treballs de memòria històrica s’eleva a 67.
