Frederic Pinya dirigeix des de fa anys la Galeria Pelaires de Palma, fundada el 1969 pel seu pare, Pep Pinya. Més que un espai expositiu, Pelaires s’ha consolidat com una referència cultural al Mediterrani. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Pinya exposa, amb veu pròpia i compromesa, com afronta el repte de mantenir viu un projecte amb més de cinquanta anys d’història en un escenari artístic cada vegada més complex i saturat.
“Avui en dia significa un gran esforç, una gran voluntat”, resumeix Pinya quan se li demana què suposa per a ell continuar el projecte. Reconeix que, si bé el panorama galerístic era molt reduït a finals dels seixanta, amb unes vuitanta galeries a tot l’Estat, actualment la xifra supera les 3.000. Aquesta proliferació d’espais, segons ell, ha creat una saturació que dificulta tant la selecció d’artistes com el camí dels col·leccionistes novells.
Saturació i pèrdua d’autenticitat
“És molt difícil trobar un llenguatge autèntic dins d’aquesta gran oferta”, afirma. Per Pinya, la massificació de propostes ha conduït a una certa “turistificació” del món de les galeries, fet que genera confusió entre els compradors i dificulta la creació de vincles sòlids entre artistes, galeries i públic. “Abans, el vessant comercial no era la finalitat. Ara el món ha canviat i s’ha d’adaptar a aquestes noves formes”, diu, amb referència a la influència creixent de la tecnologia i a la manera com les pantalles condicionen la recepció de l’art.
Malgrat tot, considera que el contacte directe amb les obres i el pensament crític tornen a guanyar terreny. “Crec que això està retornant”, apunta, confiant que el cicle actual revalorarà el paper de la mirada informada i la confrontació estètica.
“Abans, el vessant comercial no era la finalitat. Ara el món ha canviat i s’ha d’adaptar a aquestes noves formes”
– Frederic Pinya
Col·leccionisme, mercat i criteris de selecció
Amb una mirada lúcida, Frederic Pinya reconeix que l’accés a les grans figures de l’art contemporani s’ha tornat gairebé inabastable, tant per preu com per disponibilitat. “Hi ha firmes que tenen la producció molt controlada i poca obra al mercat”, explica. Al mateix temps, destaca la complexitat de trobar un equilibri entre l’atractiu comercial i la qualitat artística: “Hi ha artistes molt bons que no funcionen al mercat i artistes de gran demanda que potser no tenen la mateixa solidesa”.
A l’hora de triar, confessa que manté el radar sempre actiu. S’interessa per escoles, residències, circuits expositius i galeries més petites que treballen amb emergents. “Primer de tot cerc referències, i a vegades és a través d’artistes joves que ja es coneixen entre ells”, afirma. Aquesta feina constant de prospecció li ha permès mostrar a Palma autors que, si bé ja tenen projecció internacional, romanen desconeguts dins l’Estat.
Un espai expositiu amb múltiples veus
Pelaires no és només una sala: és un ecosistema expositiu. “Podem oferir quatre propostes simultànies”, explica Pinya. El pati, la primera planta, la segona i el gabinet acullen projectes diferents, la qual cosa permet atendre col·leccionistes diversos i artistes en diferents moments de la seva carrera. Aquesta estructura polivalent afavoreix, diu, una visió àmplia de l’art contemporani: des de l’escultura fins a propostes conceptuals, passant per figures consagrades i nous valors.
El pes de l’herència familiar no és menor. El traspàs de direcció de Pep a Frederic Pinya va suposar una transició complexa: “Mon pare va deixar un escalafó molt alt. Va tenir el privilegi de treballar amb mestres com Saura, Calder o Henry Moore”, recorda. Per contrast, Frederic reconeix haver fet el camí en solitari, “una travessia desèrtica” que, malgrat tot, li ha donat una visió pròpia.
Mallorca, entre la inspiració i la comoditat
Preguntat per l’escena artística local, considera que a Mallorca hi ha talent i inquietud, especialment entre els joves. Tot i això, apunta a un risc: “El nivell de vida aquí és molt còmode. Hi ha un efecte narcòtic que pot fer adormir el compromís”. Amb tot, afirma que les noves generacions superen aquest llast i cerquen formació i projecció fora de l’illa. La clau, segons ell, és combinar la qualitat de vida amb l’exigència professional.
“No es tracta només de crear espais, sinó de saber com sobreviuen, qui els visita, qui col·lecciona, quina crítica es fa”
– Frederic Pinya
Palma, capital cultural?
Sobre els plans com Palma 2031 o la reconversió de GESA en espai cultural, Pinya demana prudència i rigor. “S’ha de fer amb consciència, amb base sòlida. Hem de ser molt conscients d’on vivim, de quin nivell de col·leccionisme tenim i de quin és el nostre teixit institucional”, avisa. Considera imprescindible que qualsevol projecte compti amb el suport de les institucions existents i amb una anàlisi profunda del context. “No es tracta només de crear espais, sinó de saber com sobreviuen, qui els visita, qui col·lecciona, quina crítica es fa”, insisteix.
També celebra el projecte col·laboratiu sobre Miró, que ha implicat una cinquantena de galeries i institucions. “Mai s’havia fet una cosa així. És una demostració de voluntat real”, afirma. Pel director de Pelaires, aquest tipus d’iniciatives poden ajudar a transformar el model turístic cap a un de més cultural.
La col·laboració pública-privada i el futur
Pinya remarca que, per primera vegada, hi ha una voluntat institucional real de col·laborar amb el sector privat. “És molt important. A Europa i al món es fa constantment. Per què aquí hem de ser els darrers?”, es demana. En aquest sentit, confia que aquesta aliança permetrà consolidar projectes culturals amb més ambició i continuïtat.
Pel que fa al futur immediat de la galeria, explica que tenen el calendari en marxa, amb noves fires i exposicions en preparació. No avança títols, però sí que alerta de la incertesa econòmica i política del moment. “Hi ha una inestabilitat que afecta directament el món de l’art, perquè és un dels sectors més sensibles”, conclou.
Una veu pròpia dins el mapa cultural de Mallorca
Frederic Pinya manté viva la Galeria Pelaires amb una combinació de resistència, adaptació i visió. El seu relat, marcat pel compromís i l’exigència, reflecteix no només la història d’un espai emblemàtic, sinó també els reptes i contradiccions del món de l’art contemporani a Mallorca. Una entrevista que confirma que el motor de la cultura, més que la comoditat, és la passió per la complexitat.
