El cantautor i músic Francesc Bover, conegut artísticament com a Fresc, s’ha unit al pianista Xavi Cernuda per donar vida a Nits d’estiu, una cançó plena de sensibilitat i emoció que reflecteix les vivències i experiències d’aquests dos joves artistes. El tema, compost fa dos anys, ha passat per un procés de maduració i cura que ha permès polir-ne cada detall fins a assolir un resultat tan especial com enriquidor.
L’essència d’un somni
Fresc, que gràcies al seu pare va descobrir artistes com Despistaos, Extremoduro o Fito & Fitipaldis, va créixer sentint una profunda admiració per ells. Aquella fascinació primerenca va despertar en ell el desig de seguir els seus passos i la il·lusió de poder viure algun dia de la música, un somni que al principi podia semblar inabastable. “M’encantava veure com aquests artistes podien explicar històries de la seva vida i plasmar-les en música amb la qual altra gent se sentia identificada”, assegura el jove. Als 16 anys va formar juntament amb 4 companys la seva primera banda, Slow Savage, amb els que va viure la seva gran introducció dins el món de la música. “Quan estava a la banda el meu somni era composar les meves pròpies cançons”, afirma Bover. Per altra banda, Cernuda, estudiant de l’ESMUC, va començar a tocar el piano als 6 anys, “la música sempre ha estat part de la meva vida”, subratlla l’artista.
Sons que connecten
El món de la música clàssica sol percebre’s com a llunyà de la cultura pop, amb codis i escenaris molt diferents. Per a Xavi Cernuda, la seva primera experiència en aquest terreny va ser precisament un pont entre ambdós universos, acompanyant a Fresc en una actuació a la sala Es Gremi. “No sé quin futur li veig a la meva part més pop, mai ho havia pensat”, afirma Xavi. Actualment, es troba presentant aquesta nova cançó juntament amb el cantant, qui mostra la seva gratitud per cada pas fet i per totes les persones que han acompanyat la seva trajectòria artística, com Pere Batle (Goodman), de Goodman Records, que va fer possible la creació de la seva primera cançó, Mil Ovejas. “M’agradaria evolucionar poc a poc”, reconeix el jove.
Més que un sentiment
Els músics, que estiuejaven junts a la Colonia de Sant Jordi, asseguren que “la costa dona molt de joc a la música, a que hi hagi música”. D’aquesta manera va sorgir Nits d’estiu, una combinació dels seus diferents interessos que va començar fa dos anys i que aquest octubre, finalment, ha vist la llum. Un tema que parla d’una relació que no ha pogut ser, de la incapacitat d’oblidar a una persona. “És una comparació entre l’estiu i l’hivern, com a l’estiu tot és perfecte, i com a l’hivern es nota la falta d’aquella persona”, senyala Francesc Bover. Una història que cerca que el públic se senti identificat, que connecti amb una història d’amor que ha arribat al seu final i ha deixat ferides. “Volem que la gent senti la tranquil·litat que ens ha transmès composar-la”, exclama Cernuda.
“És la cançó més especial que tinc, la més sensible i amb més riquesa musical. Amb les altres no havia aconseguit dir tant en tan poques paraules. Parla d’experiències personals que hem viscut i ens ha unit a en Xavi i a mi. És, sens dubte, la millor cançó que hem fet”, afirma Fresc posant en relleu el seu nou llançament.
Quan les imatges canten
Una portada no es una simple imatge, es una carta de presentació, es el primer contacte amb el públic. “Volíem col·laborar amb un artista que pogués crear una obra aportant el seu toc artístic i que transmetés més emocions”, manifesta el cantant. L’artista Carles Burguera s’ha encarregat de la portada de Nits d’estiu, aconseguint crear una obra visual amb identitat pròpia i totalment coherent amb el projecte.
Dues veus amb un mateix camí
Quan es treballa mà a mà tot es multiplica, les bones decisions, les idees… Dos caps pensants al comandament. En el cas d’aquests dos músics, unir dos mons aparentment tan allunyats com la música clàssica i el pop ha facilitat la feina en equip, creant una atmosfera enriquidora i inspiradora per a ambdós. “Gràcies a Xavi he pogut donar un pas més enllà que tot sol no hauria pogut fer”, agraiex Bover. “El que sempre he admirat de Francesc és la puresa de les seves cançons, les seves lletres. Ell ho escriu tot des del cor”, conclou el pianista.
