La societat civil organitzada i el PSIB-PSOE han traçat una línia vermella en la protecció de la llengua pròpia. En una trobada clau celebrada avui, representants de l’Obra Cultural Balear (OCB), Joves per la Llengua i el bloc sindical docent han analitzat l’estat de la qüestió lingüística a les Illes Balears. La conclusió és unànime: les recents concessions del Govern cap a les exigències de Vox suposen un trencament dels consensos que han garantit la convivència i la integració social des de l’inici de la democràcia a l’arxipèlag.
L’educació com a principal camp de batalla
La defensa del català se centra especialment en l’àmbit educatiu, on el pacte de governabilitat preveu eliminar el requisit de coneixement de la llengua per al professorat. Aquesta mesura s’estén també a la facilitació per obtenir els títols B2 i C1 entre l’alumnat d’ESO i Batxillerat, una decisió que els sindicats com l’STEI o la UOB Ensenyament consideren un atac directe a la qualitat del sistema.
Segons les dades aportades durant la reunió, no existeix una mancança de docents derivada del requisit del català, ja que les places d’interins ja preveuen excepcions en casos de necessitat. Per tant, la lectura que fan les entitats és estrictament política: s’està utilitzant la llengua com a moneda de canvi per mantenir l’estabilitat parlamentària del PP amb la ultradreta.
Una estructura de resistència: La Xarxa Educativa
Davant aquesta situació, la resposta no serà individual sinó col·lectiva. El proper dilluns s’ha convocat la Xarxa Educativa, una plataforma que aglutina:
- Entitats de defensa de la llengua (OCB, Joves per la Llengua).
- Sindicats majoritaris (UGT, CCOO, STEI, UOB, SIAU, Alternativa).
- Associacions de directors i col·legis de docents.
- Federacions de mares i pares (FAPA).
Aquest organisme serà l’encarregat de vertebrar les mobilitzacions i les accions legals o de pressió social necessàries per revertir unes polítiques que, segons Amanda Fernández (PSIB), cerquen el “desmantellament de la societat tal com la coneixem”. L’objectiu és retornar el focus als problemes reals de les aules —ràtios, burocràcia i infraestructures— i treure la llengua de la confrontació partidista.
El català com a eina de cohesió i no de divisió
Les organitzacions sindicals han posat èmfasi en el fet que el català és la llengua vehicular i oficial de l’ensenyament per llei i per voluntat de la comunitat educativa. Des de l’UOB s’ha recordat que la llengua “defineix qui som” i que l’intent d’arraconar-la a l’esfera privada o administrativa respon a una visió “monocultural” que ignora la realitat històrica de les Illes Balears.
La defensa del català es planteja, així, no només com una qüestió filològica o cultural, sinó com un exercici de drets civils. La “indignació” expressada pels col·lectius presents a la reunió marca l’inici d’un nou cicle de reivindicació que tindrà el seu primer test dilluns amb la definició del calendari de protestes.
