La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca obre tres noves exposicions temporals a partir del 9 d’abril. Els projectes de Biel Llinàs, Fito Conesa i Rosa Tharrats ofereixen perspectives diferents sobre la memòria històrica, l’impacte ambiental de l’activitat humana i la relació orgànica amb els materials. Cada artista ocupa una sala diferent del centre i presenta obres que interroguen el passat, el paisatge i el cos.
Un palau de records reconstruïts
Biel Llinàs presenta Palaus de la Memòria, un treball desenvolupat durant la seva estada a la Casa de Velázquez, a Madrid. L’artista mallorquí s’endinsa en la història arquitectònica de la institució francesa, especialment marcada per la destrucció durant la Guerra Civil. Llinàs parteix d’elements visuals, documentals i simbòlics per reconstruir, des del present, la memòria dels espais que habità.
L’exposició inclou una instal·lació laberíntica amb bastidors que dibuixen les inicials CV. Aquesta estructura evoca els antics sistemes mnemotècnics i funciona com a eix vertebrador d’un recorregut entre pintura, fotografia i dibuix. Llinàs proposa una exploració entre temps superposats i convida a observar l’arquitectura com a rastre d’allò que fou i ja no es veu. El projecte interpel·la la capacitat dels espais per contenir històries, silencis i mutacions simbòliques.
Música, mineria i memòria ambiental
Fito Conesa proposa Aram, una reflexió audiovisual sobre la relació entre l’activitat humana i els paisatges naturals. El projecte inclou peces com Helicon, El Reparo, Anòxia. Un preludi constant i Simfonia per a Rouyn-Noranda. Cadascuna d’elles aborda espais afectats per la mineria, com La Unió (Cartagena) o Rouyn-Noranda (Quebec), des d’un enfocament que combina elements visuals, sonors i poètics.
Les obres no només documenten transformacions físiques, sinó que incorporen música i flamenc per expressar la tensió entre explotació i melancolia. El concepte d’anòxia —absència d’oxigen en un sistema— serveix com a metàfora d’un desequilibri ecològic persistent. Conesa utilitza la veu i la imatge per narrar una convivència fràgil i, al mateix temps, apuntar possibilitats de canvi a través de la creació artística.
Teixits, simbiosi i identitat material
La tercera exposició, Refugia, està dedicada a la recerca de Rosa Tharrats. L’artista treballa amb teixits, objectes trobats i materials diversos per explorar formes d’existència híbrida entre els regnes mineral, vegetal i artificial. La seva proposta gira entorn del concepte de la pell com a element sensible, canviant i simbòlic.
Tharrats combina moda, escultura i instal·lació per construir cossos nous, imaginar criatures amb una altra lògica i qüestionar les convencions culturals de la representació. L’exposició inclou peces recents com Dansa Rosa i parteix de l’arxiu de materials que l’artista compila de manera continuada. El treball es presenta com una pràctica especulativa sobre com podríem habitar el món de manera diferent, més connectada i sensorial.
Accés i context de les exposicions
Les tres mostres es podran visitar a la Fundació Pilar i Joan Miró a partir del 9 d’abril. La institució acull regularment propostes que connecten amb processos contemporanis de creació i recerca. En aquest cas, les exposicions de Llinàs, Conesa i Tharrats estableixen un diàleg entre història, territori i matèria des de perspectives distintes però interconnectades.
Els projectes exposats formen part de col·leccions públiques i privades, com el MACBA o la col·lecció Avelino Marín.
Els tres artistes comparteixen una aproximació crítica i personal a les temàtiques que tracten. Sense oferir solucions ni discursos tancats, les obres actuen com a eines per pensar, sentir i observar allò que normalment queda fora de camp.
