El 21 de juny de 1936, l’Estadi de Mestalla, a València, va acollir la final del Campeonato de España entre el FC Barcelona i el Madrid FC, un partit considerat el naixement del fenomen de masses modern conegut com El Clásico. Poques setmanes abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, milers d’aficionats es van mobilitzar pacíficament per assistir a una cita esportiva que acabaria connectant l’esport amb les profundes implicacions sociopolítiques i culturals del segle XX. L’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta reconstrueix la trajectòria d’aquells vint-i-dos jugadors davant de l’abisme bèl·lic a la seva obra El «primer» clásico ante el abismo, publicada per Editorial Base, on analitza la diàspora d’aquestes estrelles a través de l’Atlàntic.
El destí de les estrelles del futbol de 1936
L’esclat del conflicte bèl·lic va capgirar de forma radical la vida dels futbolistes que havien protagonitzat aquell darrer gran espectacle esportiu. Figures clau de l’època com Zamora, Raich, Luis Regueiro, Areso, Zabalo, Quincoces, Ventolrà o Munlloch es van veure immerses en una realitat brutal. El llibre d’Editorial Base documenta com aquests homes van viure destins completament diversos: mentre alguns van esdevenir combatents actius, d’altres van patir represàlies o van optar per l’exili. Així mateix, l’esport no es va aturar del tot, ja que es van organitzar gires futbolístiques internacionals per Europa, la Unión Soviética i Amèrica com a mètode de supervivència i propaganda.
Una investigació sobre el futbol i la memòria transatlàntica
L’assaig d’Arnau Gonzàlez i Vilalta examina la pervivència i l’allargada ombra d’aquell partit fundacional en un arc temporal que va des de l’any 1936, passant per fites com la de 1963, fins a arribar a l’actualitat. A partir d’una recerca que connecta l’estat espanyol amb països d’acollida com Argentina i México, la investigació desplega les connexions entre l’esport d’elit i la política. L’autor, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, aporta la seva experiència en l’estudi del període republicà i la història de l’esport per demostrar la impossibilitat de fixar una frontera entre la pràctica esportiva i els esdeveniments històrics.
