Gabriel Ventura publica El millor dels mons impossibles (Anagrama), un llibre que examina una pràctica estesa entre adolescents durant el confinament: el reality shifting. El terme fa referència a una experiència subjectiva que molts joves asseguren haver viscut a través de la meditació o l’autosuggestió, consistent en traslladar la pròpia consciència a universos paral·lels habitats per personatges de ficció.
L’auge d’un fenomen a les xarxes durant la quarantena
El confinament per la covid-19 va coincidir amb una onada de vídeos a TikTok on adolescents compartien les seves suposades experiències a altres mons. En aquests clips, alguns asseguraven haver passat mesos a Hogwarts, d’altres relataven aventures al costat de personatges de Stranger Things o Els Jocs de la Fam. La viralitat d’aquests continguts va donar visibilitat a una comunitat en creixement: la dels shifters.
El llibre de Gabriel Ventura documenta aquest comportament, majoritàriament vinculat a la generació Z, i analitza els discursos que es repeteixen en fòrums, vídeos i plataformes com Reddit, Instagram o YouTube. Segons molts testimonis, les realitats alternatives es consideren tan versemblants com la vida quotidiana. Els relats inclouen trobades amb ídols ficticis, habilitats màgiques i vides paral·leles experimentades amb intensitat.
Literatura i confinament: un precedent al segle XVIII
L’autor vincula aquest impuls d’evasió a un precedent literari: Viatge al voltant de la meva cambra, de Xavier de Maistre. En aquest text escrit el 1790, l’autor relata una exploració imaginària del seu espai domèstic durant un període d’arrest. Ventura estableix un paral·lel entre aquesta obra i l’aïllament viscut durant la pandèmia, assenyalant com la imaginació pot convertir una habitació en un territori d’escapament.
També s’hi recullen reflexions d’autors com Marcel Proust o Gaston Bachelard, que han abordat la relació entre espai íntim, imaginació i construcció de la identitat. El llibre proposa una lectura de l’adolescència com a etapa de tancament voluntari i de recerca personal, on la cambra esdevé un escenari de projecció simbòlica.
Identitat, imaginació i subjectivitat
El millor dels mons impossibles parteix de la pràctica del reality shifting per plantejar preguntes sobre com es construeix la identitat entre els joves en un entorn hiperconnectat. Ventura observa com aquests relats de desplaçament no només revelen una voluntat d’evasió, sinó també una exploració activa dels límits del jo i de la realitat.
Amb aquest assaig, Gabriel Ventura s’endinsa en una pràctica contemporània que desafia les nocions de realitat i ficció, i ho fa a través d’un recorregut per la cultura digital, la història literària i el pensament filosòfic.
Gabriel Ventura: un autor en diàleg amb diverses disciplines
Gabriel Ventura (Granollers, 1988) ha desenvolupat una trajectòria vinculada a la poesia, la performance i el cinema. Ha publicat llibres com W, Apunts per a un incendi dels ulls o La nit portuguesa. Les seves obres s’han presentat en espais com el MACBA, la Fundació Brossa o el Museu Tàpies, i ha col·laborat amb artistes com Rosa Tharrats i Marina Herlop. També ha estat vinculat a institucions com el Liceu, el CCCB o la Residència Finestres. Actualment és professor a BAU, a Barcelona.
Amb El millor dels mons impossibles, Ventura obre una nova línia d’investigació en la seva obra, centrada en els imaginaris digitals contemporanis.
