Gabriel Zucman analitza l’evasió fiscal global al seu nou llibre, l’assaig We Need to Tax Billionaires (Por qué los multimillonarios no pagan impuestos sobre la renta y cómo vamos a ponerle fin) , editat originalment en francès el 2025 per Éditions du Seuil i traduït al castellà per Juan de Sola el 2026 sota el segell Anagrama. L’obra, que reprèn les línies d’investigació de les seves publicacions anteriors , s’endinsa en una anàlisi factual dels mecanismes que fan servir les grans fortunes per eludir les seves obligacions tributàries i planteja la necessitat de completar la revolució de l’impost sobre la renda.
El buit d’informació sobre les grans fortunes
L’autor explica que l’origen del llibre neix de la manca de dades estadístiques oficials sobre els rics. Tradicionalment, les revistes econòmiques com Challenges, The Sunday Times o Forbes han intentat calcular la riquesa global a través de registres públics i declaracions corporatives , però aquestes estimacions mai han inclòs quants d’impostos paguen realment els multimilionaris.
Segons exposa el text, Zucman va començar a estudiar els arxius bancaris suïssos i les balances de pagaments internacionals a vint-i-un anys. Aquestes investigacions, sumades a la col·laboració iniciada el 2019 amb Emmanuel Saez per mesurar les taxes impositives reals als Estats Units , van establir les bases d’un projecte de recerca acadèmica internacional que s’ha estès a països com França, Itàlia, Països Baixos, Noruega i Suècia.
La tesi de l’assaig
L’obra sosté que els canals de l’evasió fiscal no es troben necessàriament en paradisos fiscals com Suïssa o les illes Caiman , sinó en el marc legal dels països on resideixen els mateixos multimilionaris. A través de la creació de societats hòlding estatals, els titulars de les grans fortunes aconsegueixen que els seus ingressos no tributin com a renda , fet que redueix la seva contribució fiscal a nivells gairebé insignificants per a la solidaritat nacional.
El llibre argumenta que el sistema impositiu actual genera una desconnexió lògica de la riquesa respecte a l’economia productiva. A partir d’aquest diagnòstic, l’assaig proposa un model de coordinació internacional per fixar una taxa impositiva efectiva mínima per als ultra-rics , una mesura que l’autor vincula directament amb la preservació dels principis democràtics i de la igualtat davant la llei.
