El dramaturg, guionista i escriptor Eduardo Galán presenta a Palma la seva adaptació teatral de La Regenta, una obra que, tot i el pas del temps, continua interpel·lant el públic amb la seva visió de la societat i la moral. L’obra es representarà en una única funció el 23 de febrer al Teatre Principal.

En aquesta entrevista, Galán ens parla del repte d’adaptar aquest clàssic, la seva vigència i la situació actual del teatre i l’èxit de l’obra: “Allà on anem, La Regenta omple. A Madrid vam estar cinc setmanes amb rècord d’espectadors”.

L’adaptació teatral d’una novel·la monumental

L’adaptació de la novel·la de Leopoldo Alas Clarín ha suposat tot un repte per a Galán: “Condensar més de 300.000 paraules en poc més d’una hora de funció ha estat complicat”. L’obra original, publicada al segle XIX, és una de les més representatives del realisme espanyol, comparable a Crim i càstig o Anna Karénina en extensió i profunditat psicològica.

El veritable protagonista de La Regenta no és Ana Ozores, sinó “la societat opressiva, la murmuració, les convencions tradicionals que sotmeten els personatges”

– Eduardo Galán

Una història de societat opressiva

Galán subratlla que el veritable protagonista de La Regenta no és Ana Ozores, sinó “la societat opressiva, la murmuració, les convencions tradicionals que sotmeten els personatges”. La societat de Vetusta, la ciutat fictícia de la novel·la, és un reflex de la hipocresia i el control social que encara es pot reconèixer en l’actualitat.

Els personatges de La Regenta i el seu paral·lelisme amb l’actualitat

Ana Ozores és una dona atrapada per les circumstàncies: “És una orfe sense referents materns, casada amb un home molt més gran que ella, que la ignora. Els dos homes que l’estimen ho fan per interès: un sacerdot que es val del confessionari per manipular-la i un Don Juan que només vol seduir-la per guanyar una aposta”. Aquesta soledat extrema és, segons Galán, un sentiment universal i atemporal. La seva situació recorda la de moltes dones d’avui dia que es troben atrapades en estructures socials que no els permeten desenvolupar-se plenament.

D’altra banda, els dos homes que la pretenen representen figures masculines que encara avui es poden reconèixer. Fermín de Pas, el sacerdot, simbolitza l’abús de poder i la manipulació emocional, fent servir la seva posició per apropar-se a Ana de manera poc honesta. Alvaro Mesía, el seductor, representa l’home que veu la conquesta amorosa com una competició, sense importar-li realment els sentiments de l’altra persona. Aquests dos arquetips masculins continuen sent presents en la societat actual, on encara es parla de relacions basades en la desigualtat de poder i en la instrumentalització de les emocions.

El matrimoni de la protagonista amb Don Víctor Quintanar, un home molt més gran i desvinculat emocionalment, també posa en relleu una problemàtica que segueix vigent: les unions que es mantenen per inèrcia o per convencions socials. En moltes societats modernes encara es troben persones atrapades en relacions que han perdut el sentit, però que es mantenen per pressions externes.

Finalment, la societat de Vetusta és un personatge en si mateix, amb la seva moral hipòcrita i la seva capacitat de dictaminar la vida dels altres. Galán estableix un paral·lelisme amb les xarxes socials actuals, on la pressió col·lectiva i l’escrutini constant generen dinàmiques similars a les de l’època de La Regenta. “Ara no necessitem viure en una petita ciutat per sentir-nos vigilats; les xarxes han amplificat la murmuració i la condemna pública”, assenyala.

“Ara no necessitem viure en una petita ciutat per sentir-nos vigilats; les xarxes han amplificat la murmuració i la condemna pública”

– Eduardo Galán

L’estat del teatre a Espanya

Com a vicepresident de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, Galán destaca el bon moment creatiu que viu el teatre: “Hi ha una qualitat altíssima en dramatúrgia, direcció, escenografia, il·luminació i interpretació. S’han creat escoles d’art dramàtic per tota Espanya i es veu un nivell comparable al d’altres països europeus”.

Tot i això, lamenta que moltes produccions de qualitat quedin relegades a un segon pla si no tenen actors mediàtics: “En els darrers anys, s’ha consolidat la idea que el públic només vol veure obres amb actors coneguts de la televisió. Això també dificulta que el teatre de qualitat que es fa a les perifèries tingui presència a les grans capitals”.

Dramatúrgia a Balears: una realitat poc coneguda

Galán reconeix que coneix poc el teatre que es fa a Balears, però esmenta alguns referents: “Treballo amb la dramaturga i directora Carla Nyman, que està fent una feina excel·lent. També segueixo la trajectòria de Iguana Teatre, al Teatre del Mar”. Assegura que el principal problema és la manca de visibilitat i comunicació: “S’ha de fer un esforç per donar a conèixer el teatre de qualitat que es fa fora de Madrid i Barcelona”.

Els clàssics continuen triomfant

Galán destaca que les obres clàssiques segueixen funcionant perquè “donen seguretat al públic, que sap que no arrisca el preu de l’entrada en una obra desconeguda”. En aquest sentit, La Regenta encaixa dins d’aquesta tendència: “L’èxit de la literatura clàssica es deu al fet que continua sent referencial. La Regenta parla d’hipocresia, pressió social i solitud, temes que avui segueixen sent plenament vigents”.

L’única representació de La Regenta a Palma tindrà lloc el 23 de febrer a les 18:00 hores al Teatre Principal, dirigida per Helena Pimenta i en els principals papers trobem a Joaquín Notario (Don Víctor Quintanar), Alex Gadea (Don Fermín), Ana Ruiz (Ana Ozores), i Jacobo Dicenta (Álvaro Mesía).