Francesc Vicens recupera la memòria oral de les gallufes, les dones del Pla de Mallorca que entre els anys quaranta i seixanta collien oliva a la Serra de Tramuntana. L’editorial El Gall Editor publica ara aquest recull amb una vintena de testimonis, que dona veu a una generació marcada pel fred, els cants i els jornals precaris.
El llibre Gallufes! Història oral de les dones del camp: les darreres collidores d’oliva del Pla de Mallorca, escrit pel musicòleg Francesc Vicens Vidal, recull els relats d’una vintena de dones de Llubí, Sineu, Ariany i Maria que durant l’hivern pujaven a la Serra de Tramuntana per treballar com a collidores d’oliva. El volum s’ha publicat aquest desembre a través de l’editorial El Gall Editor i inclou un pròleg d’Antònia Maria Sureda Colombram.
L’obra documenta les experiències de les conegudes com a gallufes, un mot amb connotacions despectives que s’emprava especialment a Sóller per referir-se a aquestes jornaleres vingudes del Pla. Aquest col·lectiu, sovint oblidat en la memòria pública, va tenir un paper decisiu en l’economia de moltes famílies pageses durant la postguerra.
Testimonis en primera persona
El llibre s’articula a partir d’entrevistes en profunditat, que revelen detalls sobre les condicions laborals, els desplaçaments, els vincles de solidaritat i els rituals que es generaven entorn d’aquesta migració temporal. Segons explica l’editorial, Vicens ha volgut “rescatar les seves veus per traçar-ne un retrat de conjunt” i oferir una mirada etnogràfica a partir d’aquesta pràctica desapareguda.
Amb el títol Gallufes, l’autor reivindica el valor històric i simbòlic d’un terme carregat d’estigma, però també de resistència. Aquestes dones, moltes d’elles adolescents en aquell moment, es desplaçaven a les possessions de la Serra cada hivern per participar en una activitat que, per a moltes, significà un “ritual de pas”. La feina a muntanya no només suposava ingressos, sinó també un espai per construir xarxes i relacions dins el grup de collidores.
Una memòria silenciosa
Antònia Maria Sureda Colombram, autora del pròleg, destaca que els relats recollits per Vicens provenen de veus que “durant dècades van restar mudes o només xiuxiuejades” dins l’àmbit familiar. En el seu text introductori, l’autora remarca el silenci històric entorn d’aquestes dones i defensa el valor del llibre com a eina per recuperar una memòria col·lectiva sovint ignorada.
Sureda parteix de la seva pròpia experiència com a neta d’una gallufa i afirma que, gràcies al treball de Vicens, aquests relats “són interpretats i transcrits amb rigor per a les generacions presents”.
L’autor i el seu recorregut
Francesc Vicens Vidal és doctor en musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a la Universitat de les Illes Balears. Ha centrat la seva recerca en la música tradicional i el patrimoni immaterial de les Illes Balears. Entre altres estudis, ha investigat el Cant de la Sibil·la, treball que va contribuir a la seva declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Vicens ja havia publicat obres com La Sibil·la després de la UNESCO (2022) i Diguem Visca Sant Antoni (2020), en què aborda la relació entre música i comunitat. Amb Gallufes, l’autor se centra en una altra expressió del patrimoni immaterial: la memòria oral femenina vinculada al treball agrícola i a les migracions estacionals dins Mallorca.
Un retrat coral del món rural femení
El llibre vol oferir un retrat coral de les darreres collidores d’oliva del Pla de Mallorca i preservar el seu llegat davant l’oblit. L’experiència d’“anar a muntanya”, com elles mateixes deien, es mostra com un espai d’autonomia i resistència dins un context marcat per la precarietat i el control social.
Amb Gallufes, Francesc Vicens incorpora la memòria de les dones del camp mallorquí dins el relat historiogràfic i cultural de l’illa. Un relat que, fins ara, havia deixat al marge les veus de les protagonistes.
