La localitat de Magaluf, a Calvià, acollirà del 25 al 28 de maig de 2026 la desena edició del fòrum Conecta Magaluf, una trobada internacional que reunirà prop de 100 ponents per analitzar les transformacions de la indústria audiovisual. Géraldine Gonard reflexiona en veu alta sobre la reestructuració d’un sector completament sacsejat per la intel·ligència artificial, les xarxes socials i la ferotge lluita per retenir la propietat intel·lectual.
La recepta de l’èxit global i la marca Conecta
Géraldine Gonard, executiva fundadora d’INSIDE CONTENT el 2016, membre de l’Acadèmia Internacional de les Ciències i les Arts de Televisió (EMMYS) i nomenada Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura francès l’any 2024, defineix la seva tasca dins la indústria amb una metàfora molt clara. «Els esdeveniments Conecta són esdeveniments enfocats al sector audiovisual, per a professionals del sector. Són com dic, els pastissers de l’audiovisual, els que fan el pastisset de xocolata i que et posen tots els ingredients perquè surti el millor pastís possible».
Aquesta preparació requereix involucrar absolutament tota la cadena de valor: «Des del guionista creador, productor, professional de la televisió, que són executius, commissioners, el que anomenem en el nostre llenguatge, responsable de compres, adquisició i, òbviament, fins a tots els que els financen, que són marques, financers privats, bancs». Gonard assenyala que l’objectiu últim de la plataforma és reunir de forma eficient «tot el que fabrica en la cadena de valor un contingut audiovisual televisiu».
Durant els dies d’activitat, els professionals «es reuneixen, comparteixen projectes i els desenvolupen junts». El fòrum principal, Conecta FICTION & ENTERTAINMENT i enguany rebatejat com a CONECTA Magaluf-Mallorca pel seu desè aniversari, s’ha consolidat entre els deu principals mercats internacionals d’aquest sector. Va dirigit a «un alt perfil del sector audiovisual tant nacional com internacional», assegurant que actualment estan «cobrint absolutament tots els països del món».
Gonard recorda amb orgull que el projecte va començar amb un enfocament «més Europa-Amèrica» i avui dia reben creadors i executius de «més de 30 o 35 països» cada any. El perfil de l’assistent és el de «persones, professionals que busquen socis per desenvolupar el seu contingut audiovisual televisiu».
«No estem en una crisi, perquè el sector audiovisual, com tots els sectors de l’economia, tenen els seus alts i baixos, i especialment l’audiovisual o els sectors culturals pateixen molt dels alts i baixos»
– Géraldine Gonard
L’efecte ‘wow’ i l’atracció paisatgística balear
L’elecció de l’illa no és casual. L’organització treballa estratègicament en una intensa línia de «promoció dels seus espais com a espais de rodatge, tant per a cinema com per a televisió». Gonard descriu els entorns del municipi i de tota la comunitat balear com un reclam immillorable. «Teniu les platges del Carib a casa vostra, al costat, i són espais meravellosos». A més de la pròpia Magaluf i la resta de Calvià, l’entrevistada destaca fervorosament racons patrimonials com «el Centre Cultural de la Misericòrdia en ple Palma, que és un altre espai absolutament meravellós també per a rodatges».
La decisió de dur l’esdeveniment a llocs singulars respon a una visió curada per atraure la indústria pesant. «Sempre anem a espais també diferents, que provoquen una mica el ‘wow’, com dic». Aquesta recerca de la sorpresa ja s’havia explorat abans en localitzacions històriques com «Santiago de Compostel·la, Pamplona, Toledo, Conca».
L’aspiració és ubicar el professional en «un espai que provoca el ‘wow’ en el qual arriba i que digui quin espai, quin lloc, quina localització meravellosa per fer rodatges». Aquesta flexibilitat també beneficia un productor que actualment «té elecció d’espai natural, moltíssim, perquè tots els països aquests 10 últims anys han empès molt la producció».
Propietat intel·lectual i el repte obert de la intel·ligència artificial
En demanar-li quins són els punts imprescindibles d’aquest desè aniversari, la fundadora respon sense embuts. «Què no em puc perdre? Doncs no et pots perdre res, aquest és el problema que tenim a Conecta». L’equip dedica gran part de l’any a analitzar el mercat per oferir un programa precís. «Treballem molt, molt, el contingut, analitzem molt les tendències i intentem cada any donar contingut de les ponències, de les keynotes, de les conferències molt dirigides al que l’audiència necessita escoltar i necessita aprendre».
El gran pilar temàtic del fòrum serà la Propietat Intel·lectual (IP). Segons Gonard, és una matèria «molt, molt important ara perquè la propietat intel·lectual està normalment en mans dels productors, però com el canvi de reestructuració de l’audiovisual ha estat molt fort aquests anys, un canvi d’estructuració de models de negoci, però un canvi d’estructuració també de manera de produir». Al voltant de l’IP orbita de forma inevitable la intel·ligència artificial, la qual considera «un tema molt de debat però molt important ara».
El programa es desplegarà a través de múltiples sessions on es parlarà «del microdrama o vertical drama, aquest format vertical que tenim d’ús per als mòbils que ve de les xarxes socials, parlarem de l’esport, el contingut d’esport està de moda, parlarem de la propietat intel·lectual, parlarem de la IA».
Una de les activitats més atrevides tindrà lloc dimecres a la tarda amb el «gran debat», una trobada oberta al públic professional sense necessitat d’acreditació de pagament. Gonard el planteja com «un debat com una espècie de fals judici, tocant temes com he dit abans de la IA i de la propietat intel·lectual i del microdrama i comparant punts de vista».
El motiu d’aquest judici simulat és que «hi ha discrepàncies sobre aquests nous formats, hi ha discrepància sobre l’ús de la IA». Com a contrapunt més exclusiu, s’organitza el «Conecta Summit, que és un espai absolutament privat amb 20 executius top top top nacionals i internacionals que debatran absolutament de forma privada entre ells i parlaran del que està arribant, del futur de l’audiovisual».
Una dècada abassegadora i la fragilitat de la cultura
L’esdeveniment permet mirar pel retrovisor i analitzar les transformacions que ha patit l’ecosistema audiovisual en deu anys. Gonard no amaga la intensitat d’aquest viatge: «Això ha estat una dècada, una dècada boja, una dècada abassegadora. Quan mir enrere, quan jo vaig llançar Conecta el 2015, 2016, estaven arribant les plataformes. Ja no ens en recordem, però les plataformes són petits adolescents, tot just tenen deu anys».
Aquesta irrupció de corporacions va precipitar un canvi de paradigma absolut. «Aquest consum global ha canviat moltíssim en l’audiovisual, moltíssim, perquè tenim un consum per país amb les nostres cadenes regionals o locals, nacionals, i hem passat a tenir un consum internacional mundial brutal». Les conseqüències han tocat cada estament, ja que «ha canviat la forma de produir, ha canviat la forma de cedir els drets, ha canviat la forma de consumir».
En l’actualitat, la roda s’ha frenat. Gonard adverteix que ens trobem en «una fase de reestructuració», però fuig ràpidament de l’alarmisme. «No estem en una crisi, perquè el sector audiovisual, com tots els sectors de l’economia, tenen els seus alts i baixos, i especialment l’audiovisual o els sectors culturals pateixen molt dels alts i baixos, són sectors molt més fràgils als canvis econòmics perquè són els primers que pateixen quan hi ha una recessió òbviament, abans de llevar-nos el pa ens llevem anar al cinema». Després d’anys de bonança i multiplicació, l’executiva percep «un col·lapse de tantes opcions massives, tantes plataformes».
«Es diu molt que ara tot el contingut es farà en IA. Jo no ho crec, jo crec que la IA ajudarà»
– Géraldine Gonard
Creadors indomables enfront de l’ortodòxia productiva
L’arribada d’una nova onada de talent ha creat friccions inesperades. Els productors clàssics es veuen desafiats pels «creadors de contingut, que són els que anomenàvem abans els influencers, però que s’han tornat ara creadors de contingut, és a dir, persones, joves o no, perquè hi ha creadors de contingut de totes les edats que fabriquen contingut amb un mòbil des de casa seva o anant a un viatge al Japó». Aquest nou perfil opera al marge de la indústria, ja que «són gent que venen amb una altra formació, amb un altre background, una altra forma de treballar, treballen des de principis amb marques, es financen totalment de forma diferent».
S’ha consolidat una realitat bifurcada, i Gonard descriu el moment assegurant que «el sector ara mateix està com una dualitat, entre el que és el model clàssic de tota la vida, d’encendre la televisió i veure Atresmedia, Mediaset… fins a tenir un consum a YouTube, en unes xarxes socials, de format curt, que és el famós format de vertical drama«. Segons l’entrevistada, l’única sortida és la convergència: «Ens hem de reestructurar o hem d’aprendre a conviure o compartir, i no és fàcil».
Aquesta tensió latent tindrà el seu espai a Conecta a través de panells que enfrontaran «creadors de contingut versus broadcasters i els creadors de contingut versus producers«. Sorprèn descobrir que la dependència és mútua. «Els productors estan buscant apropar-se a aquests creadors de contingut, un perquè tenen molta audiència» i els creadors s’hi acosten perquè «necessiten fer un contingut cada vegada millor o de cada vegada millor qualitat». Al final, l’ambició sempre mana, ja que «un contingut que és un reportatge que me’n vaig anar a la Xina i em grav i m’ho munt, i una altra és fer una sèrie».
Audiències escapistes i el fals mite de la IA
La bretxa tecnològica pràcticament ha desaparegut. «Cada dia és més complicat perquè la tecnologia fa que ara un creador de contingut amb un mòbil de bona qualitat i una mica de sentit comú fa un contingut molt bo». Tot i això, Gonard defensa tenaçment els professionals clàssics davant l’amenaça de l’automatització i la informalitat: «Els creadors de contingut no són productores. És que ser productor és un ofici. Un no s’inventa productor d’un dia a l’altre per fer un petit enregistrament… L’ofici de productor és un ofici complet, complex, arriscat».
Més enllà del format, la intel·ligència artificial plana sobre tot l’esdeveniment. Tanmateix, Gonard s’hi enfronta amb escepticisme. «Es diu molt que ara tot el contingut es farà en IA. Jo no ho crec, jo crec que la IA ajudarà, però que al final fins que la IA simuli un actor, un ésser humà, en tot el que és un ésser humà, en tots els detalls que és un ésser humà, el que som, jo crec que no s’arribarà a tot això». Per tranquil·litzar els ànims, «Record quan deien ‘els llibres desapareixeran’. Han desaparegut? No».
Mentre l’ofici es protegeix, el veritable maldecap recau en intentar entendre qui els mira. «El problema que té és que l’audiència és múltiplex». La transparència i simplicitat d’altres temps on l’audiència televisiva es llegia clarament han mort. «Com captes aquesta audiència, com la mesures, com l’analitzes, com la controles, com l’assimiles? És molt complex». Conecta Magaluf 2026 neix precisament per trobar respostes al mig d’aquesta gran tempesta perfecta.
