La banda mallorquina GIENCO ha presentat recentment el seu primer àlbum de llarga durada, Manifiesto, un treball que marca el debut discogràfic del grup amb una proposta de rock de personalitat pròpia. El disc, integrat per deu cançons compostes pel vocalista Joan Bris, s’ha gestat després d’anys de trajectòria independent de la formació i ha estat enregistrat als estudis Diorama Sound durant el 2025 sota la producció de Toni Salvà. Amb aquest llançament, el quartet cerca consolidar una identitat artística que fuig de les estructures comercials immediates.
Una arquitectura sonora entre el rock i el clàssic
L’àlbum es caracteritza per una instrumentació que equilibra la contundència de les guitarres amb la incorporació del violí i el piano. Aquesta combinació permet a la banda transitar per gèneres diversos, des del blues i el pop-folk fins a balades d’intensitat creixent. La formació, integrada per Joan Bris (veu i guitarres), Elías Henry-Picó (baix i violí), Itai Picornell (bateria) i Norat Gil (teclats), aposta per composicions de llarg desenvolupament, algunes de les quals s’aproximen als cinc minuts de durada.
Aquest enfocament estructural de Manifiesto remet a la tradició del rock dels anys 90, on el diàleg entre la percussió, els teclats i les cordes permet espais per a solos de guitarra i crescendos emocionals. Malgrat la condició de banda emergent dels seus membres, el treball d’estudi reflecteix una maduresa tècnica que s’allunya de la urgència habitual en els primers llançaments del panorama musical actual.
Crítica social i desafecció generacional
En l’apartat líric, les deu peces que conformen Manifiesto construeixen una mirada crítica sobre l’entorn social contemporani. Les lletres de Joan Bris aborden conceptes com l’inconformisme, la desafecció i la incertesa davant el futur. El disc recull la sensació de pèrdua de lloc en la societat i les dificultats en les relacions interpersonals, apel·lant a la necessitat d’un pensament propi i conscient.
Aquest component d’anàlisi social es complementa amb una vessant més íntima que reivindica l’expressió dels sentiments i l’amor com a eixos de resistència. El resultat final de la gravació a Diorama Sound presenta, doncs, un projecte on la recerca d’un so orgànic serveix de vehicle per a un missatge de marcat caràcter introspectiu i honest.
