El dissabte 15 de novembre de 2025 a les 11 h, la Galeria Pelaires inaugura Manifiesto, la nova exposició de l’artista solleric Girbent, al seu espai Pelaires Cabinet. La mostra es presenta com una proposta que, segons l’autor, és “lúdica i lleugerament provocadora”, concebuda com un comentari crític i obert als manifestos artístics que van marcar el segle XX.
Un nou manifest pictòric al segle XXI
Manifiesto articula un decàleg de preceptes sobre la pintura contemporània que Girbent acompanya amb una pintura de gran format: una rèplica a escala real de La Venus del espejo de Velázquez. Aquesta obra és presentada com a exemple d’art radicalment contemporani, tot i la seva aparença clàssica, i com una síntesi del discurs estètic de l’artista durant els darrers anys.
La mostra busca activar un espai de controvèrsia artística i convida tant a professionals del sector com al públic general a reflexionar sobre els criteris que defineixen l’art actual. L’artista planteja el projecte com una “màquina de guerra estètica”, amb voluntat de generar una conversa crítica sobre l’estat del mitjà pictòric.
Referents i context
El projecte pren com a inspiració directa el DOGMA 95, el manifest cinematogràfic impulsat per Lars von Trier i Thomas Vinterberg, que defensava un retorn als orígens del cinema a través de normes estrictes. Segons Girbent, aquest document contenia un component paròdic que ha volgut traslladar al context pictòric. Així, Manifiesto pot llegir-se com un homenatge irònic, o com la paròdia d’una paròdia, dels vells manifestos de la modernitat.
L’obra central de l’exposició, titulada Contemporary painting (No-Velázquez nº 2), representa una paradoxa pictòrica: una còpia gairebé exacta d’una obra barroca clàssica que, per mitjà d’aquesta repetició, pretén reivindicar la contemporaneïtat de la tècnica i del llenguatge pictòric tradicional.
El decàleg de Girbent
El decàleg que vertebra la mostra proposa una sèrie de principis per a una pintura del segle XXI. Entre ells, destaca la idea que la pintura pot ser tan radical i contemporània com qualsevol altre mitjà, que la tècnica no hauria de ser ni obstacle ni aval, i que la demanda constant d’originalitat pròpia de la modernitat ha quedat obsoleta.
També defensa que les còpies no existeixen en pintura, ja que cada obra és única per definició, i que la repetició pot ser una eina legítima per a la creació contemporània. El text conclou que cal abandonar el paradigma modern per poder llegir amb claredat les pràctiques actuals.
Un recorregut artístic singular
Girbent, nascut a Sóller el 1969, es va formar breument a Barcelona i després a Leipzig, on va viure la caiguda del mur de Berlín. Ha treballat a Mèxic i ha estat vinculat durant dècades a la galeria Horrach Moyà. El 2024 va començar a col·laborar amb la Galeria Pelaires, on Manifiesto és la seva tercera exposició.
Amb aquesta nova proposta, Girbent se situa en el debat sobre els límits del que pot considerar-se art contemporani, reprenent elements del passat per posar en qüestió els discursos predominants sobre l’originalitat i la novetat.
