L’editorial Godall ha publicat Amoria, un text escrit l’any 1896 per Josep Llunas i Pujals i considerat la primera obra literària utòpica redactada en llengua catalana. Aquesta reedició es presenta com una recuperació d’un document singular dins la història de la literatura social i política catalana de finals del segle XIX. El text va aparèixer originalment a l’Almanac de la revista La Tramontana, dirigida pel mateix autor.
Amb motiu dels 120 anys de la seva mort, el llibre recupera no només Amoria sinó també una selecció d’articles de Llunas publicats a La Tramontana, on denunciava amb contundència els abusos de poder de les institucions dominants de l’època: la monarquia, l’església, la burgesia i la classe política.
Una societat igualitària i lliure
A Amoria, Llunas narra la creació d’una societat fundada en la igualtat i la llibertat. El text se situa dins el corrent literari utòpic i es distancia de les visions distòpiques que han predominat en els últims temps. El relat esdevé una formulació literària d’ideals socials que el mateix autor defensava en l’àmbit polític i periodístic.
El llibre mostra com, en un context històric marcat per tensions socials i moviments obrers, també es va intentar imaginar el futur des d’una perspectiva emancipadora. Llunas recorre a la ficció per dibuixar una alternativa al sistema vigent, amb una clara voluntat de transformació.
Una figura clau de l’anarquisme català
Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 – Barcelona, 1905) va ser un dels referents del moviment obrer a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Tipògraf de professió, es va formar a l’Ateneu Català de la Classe Obrera de Barcelona. Va participar activament en diverses publicacions obreres i va fundar La Tramontana el 1881, revista que es va veure obligada a tancar en diverses ocasions a causa de la seva línia crítica amb les estructures de poder.
Llunas també va escriure poesia –la seva obra més destacada en aquest gènere és La Revolució– i, en els darrers anys de la seva vida, va col·laborar amb mitjans esportius com Sport i Los Deportes. La seva trajectòria combina pensament polític, activisme i producció literària. Se l’ha descrit com un pensador anarcocol·lectivista amb posicionaments feministes, catalanistes i pacifistes.
Literatura com a eina de revolta
La reedició de Amoria posa en relleu la funció de la literatura com a instrument de crítica social i eina de construcció ideològica. Llunas no només analitzava i denunciava les desigualtats, sinó que també proposava imaginar formes de societat alternatives.
En un moment històric on predominen els relats distòpics i creix l’interès per discursos que qüestionen el present, la recuperació d’aquesta obra s’insereix en un debat més ampli sobre el paper de la utopia en el pensament contemporani. Amoria esdevé, en aquest sentit, un document per llegir el passat però també per obrir interrogants sobre el futur.
