El pròxim dissabte 15 de febrer, l’escriptor Paco Gómez Escribano visitarà Palma en el marc del festival Febrer Negre, organitzat per les llibreries Quars i Embat. L’autor presentarà la seva darrera novel·la, Después de la derrota, a les 12.45 h a Quars Llibres, en un acte conduït per Pere García, bibliotecari i director del Club de Lectura de Novel·la Negra de la Biblioteca de S’Indioteria. En aquesta entrevista, Gómez Escribano parla sobre la seva obra, la influència del seu barri, el cinema quinqui i la seva experiència com a docent. PROGRAMA FEBRER NEGRE 2025.
Después de la derrota: una novel·la sobre perdedors
La seva darrera novel·la narra la història de Zip, un periodista frustrat que va abandonar la professió per problemes amb la disciplina i les drogues. Ara regenta un hostal heretat, mentre parla en segona persona a un amic que ha passat gairebé tota la seva vida a la presó. Aquest amic acaba de morir, i Zip es veu obligat a enfrontar-se a un passat ple de ferides no cicatritzades. «És una novel·la sobre gent que ho ha perdut tot», explica l’autor. «La idea d’escriure sobre aquests personatges neix del meu entorn. He crescut veient vides trencades per les circumstàncies.»
L’entorn de la novel·la és fonamental per entendre la seva trama. Situada a Canillejas, barri obrer de Madrid, l’obra retrata un escenari on el crim, la precarietat i la supervivència defineixen el dia a dia. L’autor explora com les ferides socials i econòmiques es reflecteixen en els seus personatges. A més del protagonista, el llibre introdueix figures com la noia que ajuda a gestionar l’hostal i els nous delinqüentes que hereten els carrers. Gómez Escribano mostra com la marginalitat no és un destí escollit, sinó una realitat que es transmet de generació en generació.
Canillejas: un escenari recurrent
Com en altres novel·les seves, l’acció transcorre al barri madrileny de Canillejas. «Ja s’ha convertit en costum situar les històries allà», afirma. «No sé si al barri m’estimen o m’odien per explicar aquestes històries, però la realitat és que Canillejas podria ser qualsevol barri perifèric.»
El passat d’aquesta zona, com altres barris obrers de Madrid, és marcat per l’emigració massiva dels anys 60 i 70, quan moltes famílies van arribar de Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia per treballar a les fàbriques de la capital. «Els nostres pares van treballar sense descans, però la seva generació es va veure devastada per la plaga de l’heroïna», lamenta Gómez Escribano.
Comparacions amb el cinema quinqui
Quan se li pregunta si ell compara la seva narrativa amb el cinema quinqui dels anys 80, l’autor matisa: «El cinema quinqui és molt inexacte. Es va posar de moda i van començar a fer pel·lícules en sèrie, barrejava actors amb delinqüentes reals i el resultat, en molts casos, eren històries poc creïbles.» En canvi, considera que la música de l’època va captar millor aquell ambient: «Els Chichos, els Chunguitos, o grups com Leño explicaven millor el que passava.»
Entre la docència i l’escriptura
A més d’escriptor, Gómez Escribano és professor d’institut. «No recomano literatura als meus alumnes, perquè dono classes d’electricitat, però sí que sovint ens surten converses sobre el passat. Quan els explico com era la vida als barris fa 40 anys, s’ho miren amb incredulitat.» L’autor destaca com el contrast generacional és molt marcat. «Molts dels meus alumnes no es poden imaginar com era la vida sense xarxes socials o mòbils, i això influeix en la seva manera d’entendre la realitat. Quan parlem sobre el que passava als barris als anys 80, ho veuen com una altra època gairebé impossible de creure.»
També ha escrit poesia, tot i que amb un estil molt diferent al de la seva prosa. «La meva poesia és fosca, gens edulcorada. M’agrada la poesia realista, compromesa.» Ha publicat dos poemaris que reflecteixen una visió crua i directa de la realitat. «Si la meva narrativa parla de la duresa de la vida als barris, la meva poesia és el seu reflex més despullat, sense trames, sense artificis. Escric sobre la pèrdua, la desesperança i també sobre la lluita quotidiana de la gent que sobreviu com pot.»
La novel·la negra, en auge
Gómez Escribano és una veu consolidada dins del gènere negre. Ha participat en festivals com BCNegra i Pamplona Negra, i ara arriba a Palma per al Febrer Negre. «La novel·la negra realista no sempre ofereix solucions. No és com el thriller, on tot encaixa en un final impactant. En la realitat, moltes coses queden sense resoldre, i la novel·la ha de reflectir-ho.»
L’esdeveniment de Quars Llibres serà una oportunitat per conèixer de prop l’autor i la seva obra, que retrata amb cruesa un univers de personatges marcats per la marginalitat. Un testimoni de la realitat de molts barris que, en paraules de l’autor, «no és novel·la negra, és novel·la de barri».
Foto: Jeosm con autorización de Paco Gómez Escribano
