L’editorial La Línea del Horizonte Ediciones ha publicat el llibre Al sur de Tánger. Un viaje a las culturas de Marruecos, escrit pel professor i traductor Gonzalo Fernández Parrilla. L’obra ofereix una mirada profunda i lliure d’estereotips sobre el país nord-africà, articulada a partir de les vivències personals de l’autor, qui va travessar l’estret de Gibraltar per primera vegada a principis de la dècada dels vuitanta.
Una crònica allunyada dels estereotips
El relat defuig les imatges prefabricades per mostrar la realitat d’una nació en ple desenvolupament. El text combina notes de viatge, articles inèdits i reflexions sobre la complexa història compartida entre Espanya i el Marroc. L’itinerari literari descrit a Al sur de Tánger recorre escenaris com els blaus de Chauen, el vermell terrós de Marrakech, la medina de Fez i la gran mesquita Hasán II de Casablanca, tot aprofundint en les costums, la literatura i la societat d’aquest territori.
L’escriptor Mohamed El Morabet assenyala que l’obra assoleix la proesa de conquerir el paisatge «amb la sola de les sabates», destacant tant el seu valor instructiu com l’exquisidesa de la narració.
La trajectòria de Gonzalo Fernández Parrilla
Nascut a Nova York l’any 1962, l’autor compta amb una extensa i consolidada carrera en l’àmbit acadèmic. Actualment exerceix com a professor d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universidad Autónoma de Madrid. Prèviament, ha format part d’institucions com l’École Supérieure Roi Fahd de Traduction de Tánger i la Escuela de Traductores de Toledo.
Com a traductor, ha acostat al públic obres rellevants com ‘Duniazad’ de May Tilmisani i el ‘Diario de un ilegal’ de Rachid Nini. A més, dirigeix la col·lecció ‘Memorias del Mediterráneo’ i és autor de l’assaig ‘La literatura marroquí contemporánea’, publicat el 2006.
L’origen del viatge i la força del destí
El corpus del llibre arrela en una primera experiència viscuda un mes de setembre als anys vuitanta. Un accidentat trajecte en ferri des d’Algesires, marcat per un fort temporal marítim, va suposar la primera presa de contacte de l’autor amb el continent africà. Aquesta incursió cap a una nova llengua i religió va forjar un vincle que l’escriptor defineix amb el concepte àrab de maktub —allò que estava escrit—. Aquest episodi fundacional va marcar l’inici d’una relació estreta que el va portar, fins i tot, a exercir de corresponsal, configurant la base empírica que ara vertebra Al sur de Tánger.
