El cineasta, escriptor i periodista Gonzalo Suárez serà distingit amb el Goya d’Honor 2026. La Junta Directiva de l’Acadèmia de Cinema Espanyol ha aprovat per unanimitat concedir-li aquest reconeixement per una trajectòria de més de seixanta anys en què ha combinat el cinema i la literatura amb un estil propi i un ús ampli dels gèneres. El guardó es lliurarà a Barcelona, ciutat on va iniciar la seva carrera professional tant en l’àmbit literari com cinematogràfic.
Inicis a Barcelona i primeres obres
Nascut a Oviedo l’any 1934, Gonzalo Suárez va començar la seva activitat professional a la dècada dels seixanta a Barcelona. Va publicar els seus primers llibres i va dirigir-hi les seves primeres pel·lícules. També va treballar com a periodista esportiu, signant amb el pseudònim de Martín Girard. Aquella etapa inicial va establir les bases d’una carrera marcada per l’experimentació formal i la combinació d’elements de fantasia, realitat i humor.
Una filmografia diversa i extensa
Amb més de 20 llargmetratges dirigits, Suárez ha transitat pel cinema experimental, el comercial i les adaptacions literàries. Entre els seus títols més coneguts hi ha Ditirambo, El extraño caso del doctor Fausto, La Regenta, Morbo, Parranda, Epílogo, Remando al viento, La reina anónima, El detective y la muerte, Mi nombre es sombra i Oviedo Express.
Per Remando al viento, estrenada el 1989, va rebre la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià i el Goya a la millor direcció. També va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cinematografia el 1991, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, el Premi Luis Buñuel, la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres de França i la de l’Orde d’Alfons X el Savi.
El cinema com a acció i memòria
“Em fa molta il·lusió aquest premi perquè abasta tota la meva obra, encara que enyoro no estar fent cine. M’agradaria tornar a dir ‘acció’ i ‘corten’”, ha declarat l’autor, que demà fa 91 anys. Encara que ja no dirigeix llargmetratges, els seus darrers treballs han estat el curtmetratge Alas de tiniebla i el mediometratge El sueño de Malinche.
El cineasta afirma que poques vegades revisita les seves pel·lícules. “Si tornés a començar, faria el mateix: inventar el cine o intentar inventar-lo. I acabaria com he acabat”, explica. També assegura que el temps és la gran incògnita de la vida, un element que ha intentat capturar amb gestos, moments i llum dins les seves creacions.
Una llarga llista de col·laboradors
Al llarg de la seva trajectòria, Gonzalo Suárez ha treballat amb alguns dels principals actors i actrius del cinema espanyol i internacional. Entre els seus intèrprets figuren Charo López, Francisco Rabal, José Sacristán, Fernando Rey, Fernando Fernán-Gómez, Carmen Maura, Aitana Sánchez-Gijón, Victoria Abril, Marisa Paredes, Maribel Verdú, Javier Bardem, Carmelo Gómez, Ana Belén, José Luis Gómez, Carmen Sevilla, Hugh Grant, María de Medeiros, Héctor Alterio i Donald Pleasence.
Activitat literària actual
En l’actualitat, Suárez es dedica principalment a l’escriptura. Ha publicat El caso de las cabezas cortadas i ha reeditat La suela de mis zapatos, una selecció de cròniques i reportatges que recupera la seva etapa com a precursor del nou periodisme a l’Estat espanyol.
El llegat d’una generació
La carrera de Gonzalo Suárez s’inscriu dins la denominada Escola de Barcelona, un corrent cinematogràfic amb voluntat de renovació formal i contingut. Va estudiar Filosofia i Lletres i va ser també ojeador de futbolistes sota les ordres de Helenio Herrera. Entre les seves obres també s’hi troben Aoom, Reina zanahoria, Don Juan en los infiernos, El portero i la sèrie televisiva Los pazos de Ulloa.
El Goya d’Honor 2026 se sumarà a un conjunt de reconeixements que validen una obra extensa i singular. El cineasta ha afirmat que no té preparat cap discurs per al lliurament a Barcelona, però sí té decidit on col·locarà l’estatueta: “En un lloc destacat de casa meva”.
