La fotògrafa mexicana Graciela Iturbide ha estat guardonada amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2025. El veredicte, fet públic aquest dijous, ha estat emès pel jurat reunit sota la presidència de Miguel Zugaza Miranda. La trobada s’ha celebrat per videoconferència a causa d’un apagat elèctric que ha afectat la Península Ibèrica.
La candidatura d’Iturbide va ser proposada per Juan Duarte Cuadrado, ambaixador d’Espanya a Mèxic. El jurat ha estat format per dotze membres procedents de diversos àmbits de la cultura, entre els quals figuren artistes, responsables d’institucions i especialistes com Claude Bussac, Joan Matabosch o Isabel Muñoz.
Una trajectòria reconeguda internacionalment
Nascuda a Ciutat de Mèxic l’any 1942, Iturbide es va iniciar en el món del cinema a la UNAM l’any 1969, però ben aviat es va decantar per la fotografia, influïda pel mestre Manuel Álvarez Bravo. Entre 1970 i 1971 va treballar com a assistenta seva, fet que marcà l’inici d’una llarga trajectòria fotogràfica amb un fort component documental.
Durant els anys setanta, va dur a terme diversos projectes arreu de Llatinoamèrica i va ser comissionada per documentar comunitats indígenes per encàrrec del Instituto Nacional Indigenista de Mèxic. En aquest context va retratar pobles com els seri o els de Juchitán, que donaren lloc al llibre Juchitán de las mujeres (1989).
Amb el pas dels anys, la seva activitat professional l’ha portada a treballar a països com Cuba, Alemanya Oriental, l’Índia, Madagascar, Hongria, França o els Estats Units. La seva obra s’ha exposat a institucions com el Centre Pompidou, el San Francisco Museum of Modern Art, el Getty Museum o el Fotomuseum Winterthur. Entre les seves publicacions destaquen Avándaro (1971), El baño de Frida Kahlo (2009) o Graciela Iturbide: No hay nadie / There is no one (2011).
Una mirada personal i reconeixements acumulats
Amb el pas del temps, la mirada d’Iturbide ha evolucionat cap a nous temes, com els paisatges i els objectes trobats, capturats sempre en blanc i negre. Ella mateixa defineix la fotografia com un ritual i una manera de representar aspectes mitològics de la realitat.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el premi W. Eugene Smith (1987), la beca Guggenheim (1988), el Lucie Award (2010) o el Premi Nacional de Ciències i Arts de Mèxic (2008). També ha estat nomenada Oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres de França i doctora honoris causa per diverses institucions acadèmiques dels Estats Units.
El quart guardó d’una edició amb vuit premis
El Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2025 és el quart dels vuit guardons que s’atorguen enguany en aquesta quarantacinquena edició. Ja han estat anunciats els corresponents a Comunicació i Humanitats, concedit a Byung-Chul Han; Lletres, per a Eduardo Mendoza; i Ciències Socials, per a Douglas Massey.
Els Premis Princesa d’Astúries, convocats per la Fundació que porta aquest nom, reconeixen la tasca científica, tècnica, cultural, social o humanitària desenvolupada per persones o col·lectius d’arreu del món. Cada guardó inclou una escultura de Joan Miró, una dotació de cinquanta mil euros, una insígnia i un diploma acreditatiu.
L’acte de lliurament tindrà lloc, com és habitual, el mes d’octubre en una cerimònia presidida pels Reis d’Espanya i amb la presència de la Princesa d’Astúries.
