Del 19 de setembre de 2025 al 23 de març de 2026, l’Espai Cúbic de la Fundació Miró Mallorca acull Utopía del Lodo y Sashimi de Bruma, una instal·lació de David Oliver, conegut artísticament com a Grip Face. L’artista torna a exposar a l’illa després d’anys de trajectòria internacional. El projecte, concebut específicament per a aquest espai, articula màscares gegants, gronxadors i una escenografia immersiva per llançar un missatge pacifista i crític amb la cultura del poder a Europa.
Un projecte fet a mida per l’Espai Cúbic
“La meva manera de treballar és cíclica, i l’Espai Cúbic té unes característiques molt particulars, tant per l’arquitectura com pel seu ús públic”, explica Grip Face. A partir d’aquestes condicions, l’artista ha volgut crear una peça única, “no tant una exposició de peces individuals, sinó una instal·lació única que jugui amb l’espai, l’alçada i la teatralitat”. D’aquesta voluntat neixen dotze màscares de grans dimensions que representen les estrelles de la bandera europea, suspeses en gronxadors de vuit metres d’alçada.
La foscor domina l’espai expositiu. Només petites llums puntuals, com de teatre, il·luminen les peces. “Volia fer un joc molt escenogràfic, que tingués aquest punt teatral i nostàlgic. L’exposició és immersiva, entres dins un món”, diu l’artista, que apunta directament cap a la simbologia de la por, l’angoixa i la manipulació emocional com a eix conceptual de la seva proposta.
“La meva obra és un mirall, va de dins cap a fora. Té una part introspectiva i una altra que connecta amb el món que ens envolta.”
– Grip Face
Una crítica al poder i a la hipocresia europea
Grip Face aprofita l’altaveu d’un espai institucional per parlar obertament de qüestions que el preocupen: la guerra, la violència cap a la infància, la por com a eina de control social. “Em vaig documentar sobre notícies de bombardejos en zones d’infància. Va ser abrumador. Els gronxadors parlen d’això: de com es tira una bomba sobre un col·legi o un hospital, i el missatge que es transmet és clarament de por.”
La instal·lació gira entorn del concepte de màscara. “Fa 15 anys que treball amb aquesta idea. La màscara com a metàfora de l’Europa que tenim avui, una Europa hipòcrita, que funciona amb una doble moral”, afirma. Les dotze màscares penjades simbolitzen aquesta Europa de les dobles cares, i connecten amb una línia de treball recurrent en l’obra de Grip Face.
Cultura i salut mental
Més enllà de la denúncia política, Grip Face incorpora un relat íntim que travessa tota la seva trajectòria: la lluita personal contra l’angoixa i l’ansietat. “Des de petit he tingut problemes d’ansietat. La meva primera exposició, amb 18 anys, ja parlava d’això”, recorda. I afegeix: “La meva obra és un mirall, va de dins cap a fora. Té una part introspectiva i una altra que connecta amb el món que ens envolta.”
Els temes que aborda —guerra, por, angoixa— connecten amb el moment actual i amb l’experiència col·lectiva. “Crec que és important parlar de l’època que vivim, i l’època que vivim està plena de guerres, crisis climàtiques, tensió permanent. I l’angoixa que això genera és molt present.”
L’artista i el pseudònim
Grip Face no signa amb el seu nom. Ha construït tota la seva trajectòria amb un pseudònim que prové de la cultura d’internet i de la intervenció urbana. “No m’importa la meva imatge, el que m’importa és el que dic. Tenc aquest nom des que tenia 13 anys. Ara en tenc 35. Té un punt naïf, però m’agrada mantenir-lo.”
Aquesta decisió s’allunya de l’exhibicionisme contemporani i de la sobreexposició personal a les xarxes socials. “Vivim en un món que ens empeny a mostrar-ho tot, a despullar-nos constantment. I jo me situ en una contradicció: utilitzo les eines de la contemporaneïtat, però també les qüestion. M’importa més l’obra que la persona.”
«Utilitzo les eines de la contemporaneïtat, però també les qüestion. M’importa més l’obra que la persona«
– Grip Face
Tornar a casa
Tot i que una part important de la seva feina es desenvolupa a fora —ha exposat recentment a Mèxic, Madrid i prepara un nou projecte per a Taiwan—, la mostra a la Fundació Miró representa per a Grip Face una oportunitat de reconnectar amb l’escena local. “Feia molts anys que no exposava a Mallorca. Ara veig que se m’obren portes que abans costava molt obrir.”
Amb la Bibi Gallery ha pogut tornar a establir vincles amb l’illa. “L’any passat vaig exposar a Establiments. Ara, a la Miró. Són passes que m’acosten de nou a Palma.”
Sobre el panorama artístic local, opina que “hi ha un bon nivell de galeries i s’estan fent moltes coses. Però crec que cal més suport als espais independents. Si no, tot queda massa polititzat.”
Palma 2031 i el futur cultural
Respecte a la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura, Grip Face hi veu potencial i riscos. “Té dues cares: la part positiva és que pot obrir la cultura, fer-la més horitzontal i connectar amb altres països. Però també em preocupa que es converteixi en una altra eina de promoció turística. Palma ja està prou saturada.”
Mentrestant, ell continua produint. Té previst publicar un nou llibre amb l’editorial Stolen Books, de Lisboa, i participar en fires i exposicions fora de l’Estat. “La meva feina té moltes línies d’investigació. A vegades és difícil ordenar-ho tot. Però vaig fent. I qui sap, potser en algun moment es pot plantejar una exposició més gran que reculli tota la trajectòria.”
Grip Face s’estén a la Fundació Miró fins al març de 2026. L’obra, però, no queda tancada en una data. Es mou entre la denúncia, la introspecció i la màscara.
