La Granja, el grup mallorquí que va assolir l’èxit sense una estratègia preconcebuda, va néixer de manera totalment inesperada per als joves que la van fundar el 1984. Des de llavors, les seves gires i cançons es van convertir en himnes que es corejaven a sales de tota Espanya. Anys després, mantenen intacte aquell esperit juvenil i l’ambició que els va permetre consolidar-se en la indústria musical. “A dia d’avui seguim sent un grup amb les mateixes persones, pràcticament, que van començar en aquell moment. Seguim sent companys, molt bons companys”, afirma Guiem Porcel, vocalista del grup.
Molta complicitat i lligams indestructibles
A nivell musical, sempre han fet allò que els agradava sense deixar-se portar per pretensions o exigències. Les seves lletres de temàtica pop i els seus ritmes diferents han fet que els seus seguidors més fidels continuïn acompanyant-los, fins i tot formalitzant amistats amb aquests fans. “Volem que passin una molt bona estona, que trobin gent que, durant aquell temps, comparteixi els mateixos gustos, que puguin unir-se i cantar cançons plegats. Això no sempre és fàcil, perquè ja hi ha moltes sales que no programen música en directe i, segons el tipus de música, tampoc sempre és possible trobar aquest ambient”, assegura l’artista. Una suma de coses que, al final, fan que tot connecti. Els seus seguidors, els ‘malditos granjeros’, són realment “dolents” perquè són els que els fan continuar i els obliguen a seguir fent cançons. “Els ‘malditos granjeros’ són tota aquesta gent que, si els mires un per un fora del grup, costaria de creure que s’ajuntin”, afirma Porcel.
L’èxit jove que va marcar una trajectòria memorable
L’abril de 1986 s’obria el període d’inscripció per a la quarta edició del Pop Rock, un esdeveniment que marcaria un abans i un després en la història del grup. El Parc del Mar va acollir la final amb les actuacions de Desmadre, La Gran Esperança Blanca, Guia del Oci, La Búsqueda, Amagats, Virus, Kozina Kanibal i els grans guanyadors de la nit, La Granja, que havien intentat triomfar-hi l’any anterior.
Aquesta victòria els va donar l’oportunitat de gravar un disc, fet que els va permetre comprendre les noves responsabilitats que comportava l’èxit i, alhora, madurar, ja que eren molt joves a l’instant del concurs. “El moment en què guanyes un concurs fa molta il·lusió, però desprès comences a adonar-te que comporta certes responsabilitats. Quan fèiem el disc, ja ens vam haver de posar una mica més seriosos”, declara el músic. Van trencar amb la tendència que hi havia en aquell moment i van viatjar a Madrid, on es van oferir a diferents companyies. A Salamanca van participar en un concurs a nivell nacional en què van aconseguir classificar-se i van aprofitar l’impuls per conèixer la companyia amb la qual van començar a gravar el disc. “Va ser, d’alguna manera, entrar dins un circuit de crítiques, de revistes, de managers, de començar a tocar fora… Va ser una època molt il·lusionant i divertida, i ara, recordant-ho, ho faig amb molt de carinyo”, manifesta Porcel.
Influències que es tornen en un veu única
El grup va ser influït pel moviment beat i per bandes com The Beatles, The Chvrches i molts altres grups del pop britànic dels anys seixanta, com R.E.M. “Quan t’agrada la música més antiga, moltes vegades et quedes sense referents, però la música continua, i intentes aportar una mica la teva pròpia visió en cada moment”, reconeix l’artista, recordant els seus grans models. La Granja no és un grup que busqui noves tendències, sinó que segueix un camí centrat en la coherència i la credibilitat dels seus passos. “Els músics o les bandes que sempre cerquen el focus acaben perdent una mica la seva personalitat”, detalla Guiem.
El seu disc Deliciosamente amargo va aconseguir el disc d’or amb més de 50.000 còpies venudes, un èxit que podria suposar pressió per a molts artistes. No obstant això, per al grup aquesta pressió era mínima; va ser la companyia qui va començar a marcar més puntualitzacions respecte a la demanda. A partir d’aquest quart disc va ser quan van començar a aconsellar-los en la selecció de les cançons. “Es van començar a notar algunes pressions, especialment perquè just abans s’havia renegociat un contracte amb la companyia i s’havia fet una inversió important, varem anar a gravar a Londres i hi havia tota una sèrie de compromisos que calia complir. Aquí sí que van notar pressió, sobretot a l’hora de seleccionar les cançons, però no gaire més, la veritat”, exposa el vocalista.
La història dels referents d’una generació
Després de la seva gira de 1996, el grup va decidir fer una pausa en la seva trajectòria. La música havia canviat moltíssim i van sorgir molts grups en català que van crear un mercat a les Illes Balears i a Catalunya, un escenari en què La Granja semblava no tenir cabuda. Començava tot el que avui es coneix com a indie, amb bandes que rebutjaven els estils de les èpoques anteriors. “Ens vam quedar en un terreny que no sabíem gaire bé quin era, ni quin lloc ocuparíem. No ho teníem clar, per això vam fer una aturada, no tant per reflexionar si havíem de canviar, sinó més aviat per esperar el nostre moment”, reconeix l’artista. Van ser anys de canvis també a nivell personal, en els quals en Guiem es va traslladar a les Canàries, tot i que va continuar mantenint el contacte amb la resta de membres. “Van ser anys d’espera, a veure si trobàvem un moment i l’oportunitat de continuar tocant. El que vam tenir clar és que seria una opció més amateur i no tant professional com havia estat fins aquell moment. Va ser un canvi important”, comenta Porcel.
El grup va trobar una companyia a Saragossa que es va animar a treure el seu disc a la llum, i així, el 1999, van tornar amb el seu nou àlbum Amplifícalo. “Ja havia passat un temps prudencial perquè es pogués fer un disc que reflectís més o menys la música que sempre fèiem nosaltres i que pogués tenir certa tensió. Va tenir la repercussió que va tenir, perquè estàvem en un moment en què ja no ens movíem pels mateixos canals de promoció que abans. Molts havien canviat completament la seva orientació i altres ja no existien. Vam tornar a arrencar”, afirma Guiem.
Amplifícalo va ser un projecte que es va fer com a trànsit, esperant el moment de treure un EP. “Va ser un disc que es va fer molt ràpid”. Animats pel manager que tenien en aquell moment, Paco Vicens, van crear cançons noves per poder tocar als concerts. “Va ser com una trobada després de tant de temps”, reconeix el membre del grup.
Quatre dècades sense perdre l’essència
40 anys després de la seva creació al 1984, el grup continua omplint les sales amb l’autenticitat que aquells joves companys de col·legi van reunir per formar La Granja. Banda sonora d’una generació de mallorquins que buscaven provocar rialles, diversió i fer gaudir el seu públic. “Som un grup de gent tranquil·la, no hi ha cap personalitat que vulgui comandar sobre els altres. No tenim grans expectatives. De vegades és evident que molts grups es mouen en la direcció de buscar fama o èxit, cosa que es reflecteix en les coses que fan, que a vegades no tenen ni cap ni peus”, argumenta Guiem.
Els seus seguidors, els ‘malditos granjeros’, han estat des del principi els qui els han demanat cançons noves per poder gaudir dels concerts en directe, cosa que, com a grup amb una activitat musical de perfil mitjà, els enriqueix notablement. “Diria que el secret és simplement que t’agradi tocar i no tenir problemes. A partir d’una certa edat hi ha gent que fins i tot té dificultats físiques per tocar, i això pot ser el que, algun dia, marqui el moment de deixar-ho. Si no fos per això, nosaltres mateixos probablement no pararíem mai”, detalla el vocalista.
Els clàssics que no s’apaguen
El Nadal arriba a Es Gremi de la mà de La Granja, que promet un concert ple d’energia i nostàlgia el proper 12 de desembre. Amb un repertori de 100 a 120 cançons a la seva disposició, la banda seleccionarà al voltant de 25 temes que faran vibrar el seu públic més fidel, convidant-lo a cantar, riure i reviure els clàssics que van marcar tota una generació. “Tocam el que ens agrada sense perdre gaire temps i intentam fer sempre allò que agrada a la gent. Sempre hi ha aquell comentari: “Per què no heu tocat tal cançó?” Però ningú et diu: “Ostres, aquesta l’heu tocat molt bé””, reconeix Guiem Porcel. Algunes cançons del seu àlbum El Efecto Dominó no podran faltar en aquesta nit tan especial, a més d’alguna que altra versió amb un toc nadalenc. També, Porcel assegura que tenen intenció d’allargar la vetllada amb una festa juntament amb els seus seguidors.
La seva cançó Los chicos quieren diversión és un dels moments més especials dels seus concerts. Una cançó aparentment relacionada amb la diversió, que va sorgir després d’un moment molt dur en què els joves van perdre un amic en un accident.“Aquesta cançó reflectia que, al final, la vida passa com passa i que el més important era gaudir-ne. Amb el temps, s’ha convertit en una cançó simbòlica que agrada a tothom, sigui quina sigui la seva edat. Aquest és probablement un dels moments més memorables”, sosté Porcel.
Noves fites musicals
De cara a nous projectes, el grup està gravant tres cançons noves que sortiran al llarg del proper any. “Nosaltres sempre, quan tenim una data, normalment sempre és el doble de temps; si surten abans d’estiu seria un èxit”, reconeix l’artista. Els fans que tinguin ganes de veure’ls en directe ja poden marcar les seves agendes. El grup té programat un concert a València, a més del molt esperat concert de Nadal del 12 de desembre a Es Gremi. Serà una oportunitat única per gaudir de la seva energia sobre l’escenari i reviure els clàssics que van marcar als mallorquins.
