L’actor i dramaturg Héctor Seoane viu un moment intens: acaba de rebre el Premi Literari Recvll 2025 per Don’t touch the siurell i avui, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, actua al Teatre Principal de Palma amb l’obra Desbarats. UEP! Mallorca l’entrevista per parlar del reconeixement, del moment actual de la dramatúrgia balear i de les condicions del sector.

Un premi amb pes històric

Héctor Seoane destaca la importància que té per ell haver estat guardonat amb el Premi Recvll: “És un dels premis més antics que existeixen en la llengua catalana. Veure’m al costat dels noms que han guanyat aquest premi és molt important per mi”. L’obra premiada, Don’t touch the siurell, es va escriure durant una residència de dramatúrgia al Teatre del Mar, amb el suport de la SGAE. Durant el procés, el text es coneixia com La bona alumna. “És el mateix projecte. Don’t touch the siurell seria la versió 3.0 de La bona alumna”, explica.

El procés de residència li va permetre desenvolupar el text amb acompanyament i terminis clars: “No només és suport econòmic, que és limitat, sinó també un context de treball. Tens un grup de companys amb qui comparteixes material i això t’obliga a escriure i avançar”.

“Hem de treure pit del que s’ha aconseguit, però també recordar que calen més suports. Encara hi ha molta precarietat al sector”.

– Héctor Seoane

Residències: mètode i acompanyament

Una part essencial del procés creatiu d’Héctor Seoane han estat les residències de dramatúrgia. En destaca dues: la de l’Espai El Tub, el 2023, i la de Teatre del Mar, el 2024. Cadascuna li ha permès escriure una obra: La compostura i Don’t touch the siurell, respectivament.

El dramaturg explica amb detall com funcionen: “Et compromets a escriure un text durant uns mesos. No és només una ajuda econòmica —que és limitada, perquè al final et queden uns 500 euros mensuals— sinó que és sobretot un entorn de feina. Tens reunions periòdiques, comparteixes procés amb altres dramaturgs, tens terminis que et marquen el ritme i t’obliguen a escriure”.

La metodologia no es basa en correccions externes, sinó en el seguiment entre iguals: “No hi ha tutors ni professors. No et diuen què has de fer. Però has de presentar material als teus companys i això ja et dona una estructura. Escrius sol, però no estàs sol”. Aquest tipus de residències, assegura, són actualment una eina bàsica per a molts creadors.

Festa i reivindicació, tot alhora

L’estrena de Desbarats coincideix amb el Dia Mundial del Teatre, i Héctor Seoane celebra poder formar part d’una producció pròpia del Teatre Principal. “És la meva primera producció íntegra amb el Principal. És especial perquè garanteix unes condicions dignes per treballar i perquè compartir escenari amb gent que admires sempre és un privilegi”.

Aquest dia, afirma, serveix tant per fer festa com per reivindicar: “Hem de treure pit del que s’ha aconseguit, però també recordar que calen més suports. Encara hi ha molta precarietat al sector, i hem de continuar demanant condicions millors”.

Per als creadors i intèrprets de l’illa, el Teatre Principal és una institució clau. “És el teatre de referència a Mallorca. Per a qualsevol actor, actriu o companyia, actuar-hi vol dir arribar a un espai on les condicions són professionals, on es pot pagar tothom com toca. Això no sempre és així a altres espais”. Per això, per Seoane, aquesta producció representa una fita important: “És el lloc on et pots dedicar exclusivament a fer teatre, sense haver de combinar amb altres feines o projectes. I això, avui en dia, és gairebé un luxe”.

L’efervescència de la dramatúrgia balear

Segons Seoane, la dramatúrgia de les Illes viu un bon moment: “Hi ha efervescència. No només perquè es fa molt, sinó perquè el que es fa té qualitat. I a més, comença a tenir projecció fora de les Illes”.

Tot i els reconeixements, adverteix que aquests no sempre es tradueixen en funcions. Bad moon, la seva primera obra, ha estat premiada en diversos festivals, però ha tingut una gira curta: “Menys de 20 funcions en dos anys. Els premis no sempre garanteixen bolos. Ara, després d’un premi a la Mostra de Barcelona, sí que tindrem una temporada al Teatre Eòlia, però ha costat”.

“Aquí tothom ha de fer de tot. Som mileuristes, i per arribar a final de mes, cal combinar molts rols”.

– Héctor Seoane

Escriure a partir de la realitat

Seoane té un mètode clar a l’hora d’escriure: parteix sempre d’una història real. La compostura es va inspirar en el testimoni d’una dona ucraïnesa. Bad moon va néixer de cinc històries relacionades amb la salut mental. Don’t touch the siurell parteix d’una entrevista amb una extreballadora d’una fàbrica tèxtil de Sóller.

“Mai no és una transcripció de la realitat. Sempre és ficció, però inspirada en alguna cosa concreta que m’impacta”, diu. Aquest enfocament li permet tractar temes que són recurrents a la seva obra: relacions materno-filials, diàlegs impossibles entre vius i morts, distàncies físiques o emocionals. “Cada autor repeteix temes. Un mestre em va dir que tots tenim dos o tres temes i que sempre escriurem sobre això, encara que canviem de context o de gènere”.

Multiplicitat de rols, per necessitat

Actualment, Héctor Seoane alterna diversos projectes. A més d’actuar a Desbarats, ha participat en el Teatre de Barra, prepara l’estrena de La compostura i està escrivint un nou text. Aquest ritme és habitual entre els professionals del sector: “Aquí tothom ha de fer de tot. Som mileuristes, i per arribar a final de mes, cal combinar molts rols”.

Tot i que ha dirigit puntualment, no es considera director. “Vaig dirigir una peça per al Teatre de Barra fa anys, però després de veure dirigir en Albinyana a Bad Moon, vaig entendre què vol dir realment dirigir. No és el meu lloc. Som actor i dramaturg”.

Perspectiva per al 2025

El calendari de Seoane per aquest any és intens. Ara mateix actua a Desbarats. Aviat s’estrenarà La compostura al Teatre Principal, en coproducció. Cap a la segona meitat de l’any, Bad moon farà temporada a Barcelona. I Don’t touch the siurell, guanyadora del Premi Recvll, encara està pendent de producció i estrena. “Encara no sabem quan serà, però ja cercam temporada per al 2025-2026”.

Amb aquest escenari, Héctor Seoane reconeix que l’any ha començat molt bé, però manté els peus a terra. Sap que cada projecte implica temps, recursos i resistència. “Estic molt content, però conscient que res és automàtic. Cada pas s’ha de lluitar”. En el seu cas, l’energia no es basa en l’expectativa, sinó en el compromís. Escriure, actuar, conviure amb la precarietat i continuar creant. Aquest és el seu itinerari.