Des de Basel, on participa en una residència artística, Ian Waelder (Madrid, 1993) conversa amb UEP! Mallorca sobre el moment que viu com a artista. Parla amb franquesa del seu procés creatiu, del paper que ha tengut Es Baluard en la seva trajectòria, de la seva relació amb Mallorca i de la seva visió crítica sobre el model cultural actual.
Aquesta entrevista es publica coincidint amb la preparació de la seva primera exposició institucional individual a Alemanya, prevista per al 15 d’agost a la Kestner Gesellschaft de Hannover, una fita rellevant en la trajectòria d’aquest artista vinculat a Mallorca, on va créixer i va començar la seva carrera abans de traslladar-se a Frankfurt per estudiar a la Städelschule. “Per mi és molt important perquè realment em vaig mudar a Alemanya per estudiar art fa gairebé vuit anys”, explica des del seu estudi a Suïssa. La residència a Basel, que s’allargarà fins al juny de 2026, li ofereix un espai de treball estable i finançat que li permet centrar-se en aquest projecte.
Entre illes i continents
“Crec que la meva formació va culminar a Alemanya, tot i que vaig començar a Mallorca”, explica. La seva obra s’ha exhibit recentment a Suïssa, Àustria, França, Grècia i Alemanya, i forma part del catàleg de diverses galeries internacionals. Tot i això, assegura que tornar a l’illa continua sent necessari. “Mallorca per mi és un lloc per descansar. Tinc família allà, amics, és la meva base emocional”, diu. Però també reconeix que va decidir sortir perquè “era massa fàcil quedar-s’hi”, i aquesta comoditat pot acabar essent una trampa: “Es crea una il·lusió d’èxit dins una microescena que pot ser perillosa”.
“Quan em vaig adonar que el que faig ara és només un 20% del que vindrà, vaig entendre que tot és qüestió de continuar treballant”
– Ian Waelder
Es Baluard com a punt d’inflexió
La darrera exposició de Waelder a Mallorca va tenir lloc a Es Baluard entre octubre de 2023 i febrer de 2024. “Va ser l’expo més llarga que he tingut mai. Em va obrir moltes portes.” El projecte, segons explica, va tenir ressò internacional i li va permetre participar en la fira Liste a Basel, una plataforma clau per a artistes i galeries emergents. “Crec que va ser molt important emocionalment, perquè jo vaig créixer amb Es Baluard. Hi anava als tallers infantils, feia excursions amb l’institut…”, recorda.
Sense una sola disciplina
“No em sent còmode amb res, i crec que això és bo”, afirma Waelder quan se li demana amb quina disciplina se sent més proper. Va començar amb la fotografia, però reconeix que quan domina massa un mitjà s’avorreix i tendeix a abandonar-lo. Ara afirma que l’escultura i la intervenció a l’espai són els formats que més el retenen. “El meu treball té molt a veure amb el mitjà de l’exposició, de crear un espai on el visitant es troba amb imatges, escultures, so…”, explica. El seu treball es mou entre llenguatges diversos, però sempre travessat per una inquietud constant i una voluntat de no repetir fórmules.
Una pràctica a llarg termini
Ian Waelder concep la pràctica artística com un compromís de vida. Fa referència al seu pare, també artista, que als 79 anys li va dir: “Mai he estat tan feliç fent la meva feina.” I també parla de Rafa Forteza com un model de persistència i llibertat creativa. “Quan em vaig adonar que el que faig ara és només un 20% del que vindrà, vaig entendre que tot és qüestió de continuar treballant.”
«Dir que Palma serà la capital cultural europea és com posar més alcohol al gintònic»
– Ian Waelder
Crítica al model Palma 2031
Des de la distància, Waelder segueix amb interès els projectes institucionals a Mallorca, com la candidatura de Palma a Capital Europea de la Cultura 2031 i la transformació de l’edifici GESA. Però es mostra molt crític amb el model. “No he sentit res que tengui un mínim d’interès. És un projecte que potser interessa a galeristes, empresaris o llogaters, però no als artistes.” Lamenta que els recursos es destinin a allotjar col·leccions privades en comptes de reforçar els centres que ja existeixen: “No hi ha cap idea real sobre què passa amb els artistes que fan Palma”.
També posa en dubte la suposada participació ciutadana del projecte. “Volen les idees de tothom de franc. Fan un sector de la cultura sense artistes, només amb empresaris.” I afegeix: “Palma no té un problema de doblers, té un problema d’idees. Si dones tots els doblers a gent amb idees mediocres, tindrem una Palma mediocre.”
El paper dels espais independents
Per Waelder, la manca d’espais autogestionats a Palma és un símptoma greu. Cita Viena com a exemple de ciutat amb una xarxa d’espais independents actius, essencials per a una escena viva: “Així és com es fa ciutat. Així és com es crea una escena atractiva.” A Mallorca, diu, només hi ha un espai gestionat per artistes: “Això em sembla gravíssim.”
Tornar és gairebé impossible
Tot i el vincle amb l’illa, reconeix que seria molt difícil tornar-hi. “Si volgués tornar a Mallorca demà, no podria. Només tenc el sofà de casa els meus pares”, diu. I alerta del perill d’una capital cultural que incrementi la pressió especulativa: “Amb la poca protecció que tenim en habitatge i la precarietat de la gent que treballa al sector turístic, dir que Palma serà la capital cultural europea és com posar més alcohol al gintònic.”
photo: @Eike Walkenhorst
