L’estrena mundial d’Idilia tindrà lloc aquest dissabte 3 de maig a les 17.10 h a l’Auditori d’Azkuna Zentroa, en el marc de la 31a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Bilbao (FANT). Es tracta del primer llargmetratge dirigit pels germans José Taltavull Sepúlveda i Javier Canales Sepúlveda, una producció de gènere amb segell mallorquí que reflexiona sobre el futur de la humanitat en un escenari posterior a la fallida de les intel·ligències artificials. Més enllà del repartiment de tasques, el que uneix a aquests dos creadors és un cognom compartit i una visió artística comuna: Sepúlveda.
Un món sense IA i la lluita pel valor humà
“La pel·lícula parteix de la idea que les IA s’han apagat de manera absurda, i la humanitat es queda completament dependent, incapaç de funcionar sense elles”, explica José Taltavull a UEP! Mallorca. En aquest context, Idilia s’ubica en uns centres de rendiment alt per a persones amb capacitats excepcionals, creats amb l’objectiu de preservar el valor humà davant l’automatització.
El punt de partida argumental es combina amb una campanya de llançament viral basada en notícies falses. “Vam crear un univers paral·lel a través de notes de premsa i suposades col·laboracions amb estudis d’arquitectura com OH Lab”, explica el director. El projecte es va presentar com si Idilia fos real, amb seu pròpia i una fundació internacional. El personatge fictici d’Edward Sinclair, creador d’aquest centre, protagonitza bona part d’aquest relat viral.
“No es tracta d’imaginar un futur de ciència-ficció tradicional, sinó de construir un escenari probable a partir de materials propers”
– José T. Sepúlveda
Una pel·lícula feta des d’un únic espai
Amb un pressupost de 750.000 euros i una durada de 63 minuts, Idilia es va rodar en tan sols quinze dies als Central Studios de Binissalem. El guió, obra de Javier Canales, es va escriure pensant en una única ubicació: una habitació on transcorre tota la trama. Aquesta decisió logística i narrativa va donar peu a una col·laboració amb diversos creadors locals.
El disseny de l’espai, realitzat per OH Lab, s’inspira en conceptes de circularitat i sostenibilitat aplicats a una visió del món cap a l’any 2060. La cortina de llana d’ovella de Silvia Sánchez i el mobiliari dissenyat a mida són part essencial de l’escenografia. En paraules de Taltavull, “no es tracta d’imaginar un futur de ciència-ficció tradicional, sinó de construir un escenari probable a partir de materials propers”.
Art i disseny com a part del relat
A l’espai de l’habitació hi conviuen elements artístics com una peça d’Albert Piña amb el missatge “Hope to Future”, o un gerro fruit d’una col·laboració amb Joan Pere Català Roig. El disseny gràfic, a càrrec d’Estudio Rosas, adopta una estètica inspirada en el renaixement i incorpora codis de barres que formen la paraula Idilia.
També s’hi crea un llibre fictici, El destello, escrit per la protagonista dins la ficció. Segons el director, “l’objectiu era generar un món tancat però coherent, on cada element tingui una funció narrativa”.
Vestuari i actors: de la comèdia al drama
El vestuari ha estat concebut com una declaració d’intencions. Cada personatge vesteix dissenys d’un creador espanyol diferent. Destaquen peces de Rosa Cortana i de la firma mallorquina Lim Chet. “Volíem que el vestuari també expliqués part de la història”, diu Taltavull.
El repartiment combina actors coneguts de la comèdia televisiva amb nous registres. Norma Ruiz interpreta el paper protagonista, un personatge que passa la totalitat del film asseguda en un sofà. Eva Isanta assumeix el rol de CEO d’Idilia, i Raúl Prieto interpreta el seu germà, en una relació de tensió entre dues visions del futur.
Entre el talent balear, hi figuren Daniel Fuster, Borja Tous i Catalina Solivella. Aquesta darrera apareix al pròleg com a presentadora d’una entrevista ficcional a la CEO d’Idilia. El pròleg introdueix l’univers de la pel·lícula i condueix a un salt temporal de vint anys.
“El repte era mostrar un món en crisi global amb imatges generades per IA, però amb coherència estètica amb el set real”
– José T. Sepúlveda
Més de 400 plans d’IA als crèdits inicials
Un dels elements més singulars d’Idilia és l’ús de la intel·ligència artificial per crear els títols de crèdit inicials. Es tracta de quatre minuts i mig amb 450 plans generats a partir de més de 5.000 imatges creades per IA, en col·laboració amb el fotògraf Ximo Izquierdo. Aquest bloc visual narra com ha evolucionat el món fins arribar a l’escenari actual, sense sortir de l’habitació.
“El repte era mostrar un món en crisi global amb imatges generades per IA, però amb coherència estètica amb el set real. Vam treballar amb els arquitectes perquè l’espai que vam construir es correspongués amb el que es veu als crèdits”, apunta Taltavull.
Una música com a personatge més
La banda sonora d’Idilia ha estat composta per Elías Fabré, amb una combinació d’electrònica i piano que, segons els directors, actua com un personatge més. La cançó principal compta amb la col·laboració del Niño de Elche, qui també ha participat en el desenvolupament de la lletra i el concepte musical.
“La música no acompanya, sinó que estructura el relat emocional. Hi ha una càrrega melancòlica però també una tensió latent que ajuda a comprendre l’estat dels personatges”, assenyala el director.
De la publicitat al cinema amb una estratègia viral
Els germans Sepúlveda arriben al cinema després d’anys treballant en publicitat i realització de documentals. Amb experiència en projectes per a marques com Dior o els germans Adrià, el seu pas al llargmetratge parteix de la voluntat de controlar cada detall. “Ens hem repartit la feina: Javier s’ha encarregat del guió i la direcció d’actors; jo, de la producció i l’estètica”, resumeix José.
L’estratègia de distribució ha estat igualment planificada. Els directors han seleccionat una llista de 55 festivals de cinema fantàstic d’arreu del món, escollits entre milers, com a espais potencials per fer créixer el recorregut d’Idilia. La pel·lícula es presenta a Bilbao com una de les dues produccions espanyoles dins la selecció oficial del FANT.
També s’han inscrit a l’Atlàntida Film Fest, amb la intenció que Palma pugui acollir-ne una projecció si és seleccionada. El projecte no compta amb finançament públic, sinó amb inversió privada i deduccions fiscals.
Idilia, amb una aposta per la responsabilitat tecnològica i una narrativa tancada però oberta a múltiples lectures, es presenta com una òpera prima que planteja una pregunta directa: cap a on volem anar?
