La història de la literatura és, sovint, una història d’absències i retrobaments. Ignasi Moreta (Barcelona, 1980) arriba a la figura de Joan Alcover per una necessitat purament pedagògica a la Universitat Pompeu Fabra i es troba amb un buit bibliogràfic inesperat. Avui, 25 de febrer de 2026, quan es compleixen exactament cent anys de la mort del poeta mallorquí, Moreta ens presenta l’edició crítica de la seva obra, una tasca titànica que torna a posar Alcover al centre del cànon. Seiem amb ell per desgranar un procés de recerca que l’ha portat a fer de pont entre Barcelona i Palma, entre la filologia i l’emoció.
La descoberta d’un buit bibliogràfic
“Arrib a Joan Alcover perquè un any em vaig trobar, l’any 2013 concretament, que li havia d’explicar classe als meus estudiants a la Universitat Pompeu Fabra d’Humanitats. Els meus col·legues l’havien posat com a lectura obligatòria i, llavors, per explicar un autor als teus estudiants de segon d’humanitats que fan l’assignatura de literatura catalana i on una de les lectures obligatòries és ‘Cap al tard’ de Joan Alcover, doncs evidentment t’has de posar a fons per explicar-lo”.
Moreta confessa que el seu coneixement inicial era el que compartia la majoria: “Jo tenia un coneixement aleshores molt superficial de l’Alcover, coneixia els grans poemes, ‘La Balanguera’, ‘La Serra’, ‘Desolació’ per descomptat… aquest me’l sabia de memòria de feia molts anys, però la resta de la poesia de l’Alcover la coneixia molt poc”. En aquell moment, la sorpresa va ser majúscula en intentar aprofundir en la matèria: “Havent de llegir per explicar la classe i per explicar-ho als estudiants i aportar comentaris ben significatius, em vaig trobar amb pocs agafadors, amb poca bibliografia que em servís. El cas és que vaig haver de confeccionar jo mateix el meu propi comentari dels poemes que portava a classe perquè notava que no podia copiar ningú”.
Per a Moreta, els centenaris són “un pretext per dir: ‘ei, no ens oblidem d’aquest autor que el tenim a les llibreries mort de pols, però agafem-lo, traguem-li la pols i llegim-lo'”
– Ignasi Moreta
La urgència d’una edició crítica
La mancança no era només de comentaris, sinó de rigor editorial. “Vaig constatar que no hi havia una edició crítica de la poesia de l’Alcover i, per tant, davant de cada text no sabia exactament a quina data corresponia cada text, quines circumstàncies havien motivat l’elaboració d’aquell text… em faltava una edició sòlida que em donés el màxim d’elements possibles de cada text. I llavors, a poc a poc, vaig dir: doncs mira, si no hi és, la faig jo. I em vaig posar a treballar-hi”.
Moreta aclareix que la seva feina no neix del no-res, però sí de la dispersió: “Bibliografia n’hi ha. El que passa és que una cosa és que existeixi i una altra cosa és que la tinguis a mà, que la sàpigues trobar, que sigui fàcil de trobar… per exemple hi ha un llibre de l’Antoni Comas de l’any 73 que aporta molta informació, però és un llibre de l’any 73 que només pots trobar en biblioteques”. El que ell buscava era una síntesi definitiva: “Una edició on tinguis un resum del que se sap de cada text, on es faci avançar el coneixement sobre aquell text, on es faci una anàlisi, on es fixi amb precisió cada text o on donis totes les variants de cada text… això no existia. I jo com a lector sí que ho necessitava”.
El cànon d’Alcover: el que ell va voler salvar
L’edició presentada se centra en el corpus que el mateix Alcover va voler fixar. “Alcover va publicar dos llibres de poesia en català, que és ‘Cap al tard’ i ‘Poemes bíblics’, un és de l’any 1909 i l’altre és de l’any 1918. I el 1921 el mateix Alcover els aplega, fa una mena de poesies completes en català, que és el que titula ‘Poesies: edició completa’. Això ho fa l’any 21 i l’any 26 mor. Per tant, aquesta edició en vida de l’autor de les seves poesies completes és d’alguna manera l’edició canònica, és allò per què l’Alcover vol ser conegut”.
Aquesta selecció no va ser arbitrària, sinó fruit d’un rigorós autocontrol: “Hi ha poemes que l’Alcover no inclou. Quan l’Alcover exclou un poema perquè no el considera prou bo, jo crec que té raó. Realment poemes anteriors a l’any 21 que diguis ‘és molt bo i com és que l’Alcover no el va incloure’, jo no en citaria cap. Al contrari, més aviat diria que l’Alcover va incloure algun poema que si l’hagués tret no hauria passat res”. Moreta destaca la humilitat i l’esperit col·laboratiu del poeta: “Ell mateix als seus col·laboradors els ho preguntava això, els deia: ‘si algun d’aquests poemes creieu que no val la pena, digau-m’ho i el trec’. Ell sap que no tota la seva obra té el mateix nivell i a l’hora d’establir un corpus de la seva obra, doncs vol salvar el que realment paga la pena de ser salvat”.
“A mi personalment m’hauria agradat que Catalunya hagués declarat Any Alcover com a commemoració oficial. Vaig fer gestions perquè això fos així i no ens en vam sortir”
– Ignasi Moreta
Cent anys amb l’obra viva
Avui, en el centenari de la seva mort, Moreta celebra que Alcover no hagi quedat relegat a les prestatgeries més polsegoses. “Portem cent anys sense l’Alcover, però cent anys amb l’Alcover, cent anys amb l’obra, amb l’obra que l’hem anat publicant, l’hem anat comentant… durant aquests cent anys l’obra de l’Alcover ha continuat viva i ha continuat alimentant els lectors”.
Per a Moreta, els centenaris són “un pretext per dir: ‘ei, no ens oblidem d’aquest autor que el tenim a les llibreries mort de pols, però agafem-lo, traguem-li la pols i llegim-lo'”. Aquesta commemoració té una feliç coincidència editorial: “D’una banda, jo he publicat aquesta edició crítica de la poesia catalana de l’Alcover; d’altra banda, Maria Antònia Perelló a Nova Editorial Moll està publicant les obres completes de l’Alcover… és una magnífica notícia que Barcelona tregui l’edició crítica de poesia i a Palma surti l’edició completa de les obres completes inclosa la prosa”.
El sentiment de “fill de catalanes” i l’espai literari comú
L’entrevista també aborda el paper d’Alcover com a nexe d’unió. “L’Alcover proclamava… hi ha un vers d’una certa solemnitat que diu: ‘soc net i fill de catalanes’. La seva mare era catalana, i per tant els seus avis eren catalans. Ell va anar a estudiar a la Universitat de Barcelona, va passar anys a Catalunya i sempre va tenir una concepció del país en un sentit ampli; per ell el país inclou Catalunya, inclou València, inclou el Rosselló… no té una visió fragmentada o limitada a la seva illa”.
Ignasi Moreta reconeix que, tot i ser barceloní, s’ha sentit acollit en l’estudi del mestre mallorquí. “Confés que en algun moment m’he sentit una mica un intrús de dir: ‘bé, jo no soc mallorquí, estic estudiant un autor mallorquí, no he anat a demanar permís a cap mallorquí que em doni el vistiplau per estudiar un autor del seu’. Però l’espai literari català és únic. Un autor de Mallorca el pot estudiar un autor del Principat, com un autor de València en pot estudiar un de Palma… hem de tenir una concepció no fragmentada de l’espai literari català”.
El centenari a Catalunya: entre la decepció oficial i l’embranzida civil
Ignasi Moreta no amaga una certa espina clavada pel que fa al reconeixement institucional al Principat: “A mi personalment m’hauria agradat que Catalunya hagués declarat Any Alcover com a commemoració oficial. Vaig fer gestions perquè això fos així i no ens en vam sortir”. Tot i que a les Illes Balears sí que és una commemoració oficial del Govern, a Catalunya la decisió política va ser una altra per “mil equilibris” de comissions on van passar per davant autors que, segons Moreta, són “menors respecte a l’Alcover”.
Malgrat aquesta manca de segell oficial, la Generalitat ha entès que calia commemorar-lo i l’agenda civil és intensa: L’acte central a Barcelona acull un gran homenatge a l’Ateneu Barcelonès, celebrat precisament el dia del centenari de la seva mort (avui 25 de febrer), amb la participació de Maria del Mar Bonet, Borja Penalva i un recital poètic amb veus de tot el domini lingüístic.
Alcover serà present en els actes del Dia Mundial de la Poesia organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes i tindrà un recital propi al festival Barcelona Poesia el mes de maig. El març Moreta viatjarà a Mallorca per presentar la seva edició crítica a Ca n’Alcover, en un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear. Tot i que li hauria agradat comptar avui amb l’estudiosa Maria Antònia Perelló, ella no ha pogut ser a Barcelona perquè “també a Palma s’inaugura la nova museografia de Ca n’Alcover” el mateix dia.
