El cicle ‘Inca té memòria’ analitza el febrer del 2026 des de la propaganda de Laya Films fins a la constitució del nou Consell de Memòria Democràtica.
La memòria històrica sovint corre el risc de convertir-se en un acte protocol·lari, una successió de dates sense context. Però aquest febrer de 2026, la programació d’Inca té memòria sembla voler defugir l’homenatge buit per entrar en el terreny de l’anàlisi crítica. L’Ajuntament d’Inca proposa un recorregut que va des de la teorització del feixisme fins a les cicatrius físiques de la ciutat, culminant amb la institucionalització de la gestió del record.
De la teoria a la ficció documental
L’arrencada del cicle, el dijous 12 al Claustre de Sant Domingo, posa el focus en la gènesi ideològica. La conferència d’Antoni Janer, “Les arrels clàssiques del feixisme”, suggereix una revisió intel·lectual necessària: entendre el feixisme no com un bolet històric, sinó com un moviment amb referents culturals concrets.
L’endemà, la narrativa pren el relleu des de dues òptiques. D’una banda, la Biblioteca Municipal acull el club de lectura al voltant d’Abans que el temps torni cendra. L’obra de Maria Escalas serveix aquí com a vehicle per explorar com la ficció pot omplir els buits que la història oficial ha silenciat. De l’altra, el cinema entra en joc amb els noticiaris de Laya Films. La presència d’Esteve Riambau per presentar el seu llibre i moderar el cinefòrum aporta el rigor acadèmic necessari per disseccionar la propaganda i la realitat visual de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil.
La geografia del trauma i la resistència
El programa fa un gir cap a la història local i material a partir del dia 19. S’inaugura l’exposició “Geografia de l’absència”, dedicada als germans Sancho, una mostra que promet posar rostre i nom a la repressió. Aquesta línia de recuperació biogràfica continua el dia 20 amb la presentació de l’estudi de David Ginard Féron sobre les resistències clandestines a les Balears entre 1939 i 1948, desmuntant el mite d’una postguerra plàcida a les illes.
La connexió amb l’espai físic es materialitza el dia 21 amb la visita als refugis antiaeris de la ciutat, una activitat que requereix inscripció prèvia i que converteix el subsol d’Inca en un document històric tangible. La jornada es tanca amb la projecció de La invasió dels bàrbars, film dirigit per Vicent Monsonís.
Institucionalitzar el record
El cicle es tanca amb dos actes de caire ben diferent. El diumenge 22, l’Acte del Memorial de l’Oblit ret homenatge als germans Sancho, amb l’acompanyament musical de Miquela Lladó i Jordi Tugores, fusionant la reivindicació política amb el ritual de dol col·lectiu.
Finalment, el dia 24 es constituirà formalment el Consell Municipal de Memòria Democràtica. Més enllà de l’acte administratiu, aquest pas planteja l’interrogant de si la creació d’un òrgan burocràtic servirà per garantir la continuïtat de la recerca i la reparació, o si quedarà en una estructura més de l’organigrama municipal. De moment, Inca té memòria posa les bases perquè el debat existeixi.
