El pròxim 21 de març, a les 19 hores, el Teatre Principal d’Inca es convertirà en l’escenari de 60 anys de L’amor perdut, un homenatge a Joan Ramon Bonet, una proposta impulsada conjuntament amb el festival BarnaSants. L’esdeveniment no només pretén recordar la figura del cantautor palmesà com una de les veus fundacionals de la Nova Cançó, sinó també analitzar la seva breu però influent producció artística en un context de transformació cultural. La cita comptarà amb la participació de figures històriques del moviment com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, acompanyats per veus contemporànies com Roger Mas i Ester Formosa, sota la direcció musical de Borja Penalba.
La gènesi balear a Els Setze Jutges
Joan Ramon Bonet (Palma, 1944) ocupa un lloc singular en la historiografia de la cançó d’autor en català. Va ser el primer artista de les Illes Balears a integrar-se en el col·lectiu Els Setze Jutges, un grup decisiu per a la normalització de la llengua en la música popular durant la dictadura. La seva incorporació a Barcelona a mitjans dels anys seixanta va coincidir amb l’arribada d’un jove Joan Manuel Serrat i, posteriorment, va ser el mateix Bonet qui va introduir la seva germana, Maria del Mar Bonet, en el nucli del moviment.
L’anàlisi de la seva obra permet entendre com la tradició marítima i la formació en marina mercant de l’autor van impregnar la seva lírica. Lluny de ser un recurs purament estètic, el mar en les cançons de Bonet opera com una metàfora de la llibertat i el viatge. Aquesta influència és palpable en el seu primer EP, publicat per Edigsa el 1965, que incloïa peces com “El vent em du” i “L’amor perdut”, i que li va valdre el reconeixement de la crítica especialitzada de l’època.
Tres referències discogràfiques i un silenci voluntari
La trajectòria musical de Bonet es concentra en un període estret, entre 1965 i 1967, documentat en tres treballs discogràfics. Durant aquest temps, l’artista va transitar des d’una cançó de caire més introspectiu i melancòlic fins a composicions amb una càrrega reivindicativa més explícita, com es percep en el seu darrer registre de 1967, que incloïa “No serem moguts” i la cèlebre “Sa gavina”.
Malgrat la rellevància aconseguida, amb la dissolució d’Els Setze Jutges, Bonet va optar per allunyar-se de la primera línia musical per centrar la seva carrera professional en la fotografia. Aquesta transició no va significar l’oblit de la seva obra, que ha estat reeditada en format digital i CD al llarg de les darreres dècades, i que li ha valgut reconeixements institucionals com la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya l’any 2007.
Un espai per a la revisió artística
L’acte programat a Inca amb motiu de 60 anys de L’amor perdut, proposa una lectura actualitzada del seu cançoner. La presència de diversos artistes sobre l’escenari permetrà observar com les composicions de Bonet mantenen la seva vigència tècnica i emocional sis dècades després. Més enllà de la nostàlgia, la trobada subratlla la dimensió global de l’homenatjat, la carrera del qual també ha estat reconeguda en l’àmbit de les arts plàstiques amb el premi Xam de fotografia.
La vetllada s’articula com una reivindicació de la “cançó de s’amor perdut”, títol que resumeix una època de resistència cultural i creativitat en què la paraula i la música esdevingueren eines fonamentals de construcció d’identitat.
