Plataforma per la Llengua s’ha reunit aquest dilluns, 26 de gener, a Brussel·les amb Nicolas Levrat, el relator especial de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per als afers de les minories. La trobada, realitzada a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans, ha servit perquè l’entitat exposi el bloqueig polític existent contra l’oficialitat del català a la UE. L’organització ha aprofitat la visita oficial de Levrat, destinada a examinar el tracte de les institucions europees cap a les llengües regionals, per traslladar-li la situació de paràlisi que afecta la llengua catalana en l’àmbit comunitari.
Acusacions de boicot polític
Durant la reunió, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha presentat al relator documentació i declaracions de dirigents del Partit Popular (PP). Segons l’entitat, aquests responsables polítics haurien instat governs considerats “amics” a oposar-se de manera activa a l’oficialitat del català a la UE. L’organització sosté que aquestes accions evidencien una dinàmica de pressió política que transcendeix les fronteres estatals.
Un dels exemples citats per l’entitat per il·lustrar aquesta pressió és el canvi de posicionament del govern alemany respecte a aquesta qüestió. Plataforma per la Llengua atribueix aquest gir a Berlín al canvi de color polític a l’executiu alemany i a les influències exercides des de l’Estat espanyol. L’argument principal que l’ONG ha posat sobre la taula és l’absència de justificacions tècniques: els estats que bloquegen la mesura no han aportat, segons els denunciants, cap argument jurídic, econòmic o tècnic de fons que validi la seva negativa.
Buit institucional al Parlament Europeu
Més enllà del bloqueig a l’oficialitat, la reunió ha servit per analitzar l’estructura institucional europea. L’organització ha denunciat davant Levrat la inexistència d’un canal estable dins el Parlament Europeu —ni en cap altra institució comunitària— dissenyat per a la protecció de les llengües regionals, minoritàries o minoritzades.
L’entitat ha remarcat que no existeix cap comitè específic ni cap mecanisme permanent per abordar aquestes qüestions lingüístiques. En aquesta línia, s’ha recordat la desestimació de la iniciativa legislativa popular Minority Safepack. Aquesta proposta va ser rebutjada tot i haver aconseguit reunir més d’1,2 milions de signatures de ciutadans europeus, un fet que, per a Plataforma per la Llengua, demostra la manca de sensibilitat de les institucions cap a la diversitat lingüística real del continent. També s’ha posat de manifest la impossibilitat d’utilitzar el català dins la mateixa cambra parlamentària europea.
Geopolítica com a oportunitat
L’entitat ha plantejat al relator de l’ONU una lectura estratègica de l’actual context europeu. Segons l’anàlisi traslladada per Plataforma per la Llengua, la inestabilitat internacional ha forçat un replantejament de les prioritats a la Unió Europea, intensificant les negociacions entre estats sobre interessos nacionals de gran abast.
Dins d’aquest tauler de joc, l’organització defensa que l’oficialitat de la llengua catalana és una contrapartida “molt més assumible” per a molts països membres que altres dossiers complexos actualment en discussió. Per aquest motiu, han instat el govern espanyol a aprofitar aquest escenari de negociació múltiple per desbloquejar definitivament el reconeixement. Nicolas Levrat farà pública una declaració de final de missió aquest dimecres, 28 de gener, amb les conclusions preliminars, mentre que l’informe final de la seva visita es publicarà a finals d’any.
