L’assaig Inteligencia artificial y libertad sindical, publicat per Comares i escrit per la jurista Ana García García, analitza com la gestió laboral algorítmica afecta els drets col·lectius de les persones treballadores en el context de la digitalització. L’obra es publica el 2025 i posa el focus en les implicacions de la intel·ligència artificial en l’exercici del dret a la llibertat sindical, especialment en entorns laborals altament automatitzats i digitals.
La tesi principal de l’autora és que, malgrat considerar-se una tecnologia neutral, la intel·ligència artificial es desplega de manera desigual al món laboral. L’ús i el control d’aquesta eina recau principalment en la part empresarial, que disposa de més poder i accés tecnològic. Aquest desequilibri genera riscos concrets per als drets col·lectius, com ara la dificultat per a l’organització sindical, la distribució d’informació o la negociació col·lectiva.
Un enfocament col·lectiu enmig de l’automatització
García apunta que, tot i l’abundància d’estudis sobre els efectes de la IA en drets laborals individuals, hi ha un buit rellevant pel que fa a l’impacte col·lectiu. Aquesta obra aborda aquest espai poc explorat, identificant les transformacions en les relacions laborals causades per la seqüència de canvis tecnològics, econòmics i socials. L’anàlisi parteix d’un enfocament sociojurídic, amb voluntat tant descriptiva com propositiva.
Algunes de les qüestions que es plantegen al llarg del llibre són com sindicalitzar feines temporals creades per la mateixa tecnologia, com fer arribar informació sindical a través de canals digitals empresarials controlats o com connectar els treballadors d’entorns virtuals aparentment desconnectats. L’objectiu és contribuir al disseny de respostes normatives i pràctiques que permetin garantir la llibertat sindical i la participació col·lectiva a l’era algorítmica.
Transformació del sindicalisme en l’era digital
L’autora analitza la desconnexió artificial que imposen els sistemes digitals sobre les estructures clàssiques de representació laboral. Aquest desmembrament dificulta l’exercici de la col·lectivitat dins l’empresa, especialment quan la IA també regula ritmes, productivitat o comunicació. El llibre planteja que les formes tradicionals d’organització sindical han de repensar-se per adaptar-se a noves formes de treball digital, sovint fragmentat, efímer i remot.
El control algorítmic, segons l’estudi, no només afecta la relació individual amb el treball, sinó que altera les condicions per a la negociació col·lectiva, l’acció sindical i fins i tot la construcció de solidaritat entre treballadors. Davant això, l’autora defensa la necessitat de reformes legals i sindicals per enfortir els subjectes col·lectius en el nou context.
Ana García García, especialitzada en digitalització i drets laborals
Ana García García és Professora Ayudante Doctora de Dret del Treball i de la Seguretat Social. Ha desenvolupat la seva recerca a la Universitat de Salamanca, on va obtenir el títol de doctora el 2025 amb menció internacional i qualificació cum laude. A més dels seus estudis de doctorat, ha cursat els graus en Dret, Ciència Política i el Màster en Dret del Treball i Relacions Laborals.
La seva línia principal de recerca se centra en la transició digital i els drets laborals, tot i que també ha publicat en àmbits com les polítiques públiques d’ocupació, el mercat laboral juvenil, la diversitat sexual o el sindicalisme. Aquesta trajectòria acadèmica conflueix en l’anàlisi crítica de l’impacte de la IA en el dret a la llibertat sindical que presenta en aquesta obra.
Amb aquest llibre, García s’incorpora al debat sobre els límits de la intel·ligència artificial a la feina i apunta al sindicalisme com una de les àrees més afectades, però també menys tractades des del punt de vista jurídic. La proposta obre noves preguntes sobre com garantir la col·lectivitat en un món laboral cada vegada més governat per algoritmes.
