La jove escriptora i doctora en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals, Irene Zurrón, ha estat guardonada amb el Premi Documenta 2024 pel seu llibre Un gat negre al jardí. El premi, impulsat per L’Altra Editorial, ha estat compartit amb Els crits de Víctor Recort. En aquesta entrevista, Zurrón parla de la seva obra, el procés d’escriptura i la seva trajectòria professional.

Un gat negre al jardí: una col·lecció de relats amb un fil comú

El llibre premiat està format per vuit contes independents, tot i que interconnectats per imatges i motius que es van repetint. “Cada conte té el seu personatge, una narrativa i una focalització diferent, però estan concebuts com una unitat”, explica Zurrón. L’autora destaca que la cohesió del conjunt ve donada per aquestes repeticions temàtiques i visuals.

Entre els temes recurrents que es troben al llibre hi ha la solitud, la pèrdua i la fragilitat de les relacions humanes. L’autora assenyala que la seva intenció no era escriure un llibre de contes aïllats, sinó una obra que, tot i estar estructurada en relats, funcionés com un tot. “Vaig voler que cada conte pogués llegir-se per separat, però alhora que deixés una mena d’eco en el conjunt”, diu. Un element destacable del llibre és la presència de simbolisme animal, en especial la figura del gat negre, que per Zurrón representa la frontera entre allò quotidià i allò misteriós, entre el domèstic i el salvatge.

“Guanyar el Premi Documenta m’ha donat seguretat per seguir escrivint”

– Irene Zurrón

Guanyar el Premi Documenta: un impuls per a la carrera literària

Sobre el fet de compartir el guardó amb un altre autor, Zurrón ho veu com un avantatge: “A mi em va donar molta seguretat. Si han considerat que la meva obra està al mateix nivell que Els crits de Víctor Recort, vol dir que el que he fet és bo”. Afegeix que el premi li ha permès guanyar confiança en la seva escriptura i encarar el futur amb més determinació.

L’escriptora també destaca la rellevància del Premi Documenta en la literatura catalana, recordant noms d’antics guanyadors com Sebastià Alzamora, Irene Solà i Alicia Kopf, autors que ella mateixa ha seguit i admirat. “Guanyar aquest premi et dona un precedent molt fort”, diu.

Una presentació a Palma prevista per després de Sant Jordi

La presentació de Un gat negre al jardí a Mallorca encara no té data confirmada, però s’espera que sigui després de Sant Jordi. “Ara estem fent actes i premsa, però potser és millor espaiar-ho una mica per no concentrar-ho tot en el moment de la publicació”, comenta Zurrón.

De la literatura infantil a la narrativa per a adults

Zurrón ja va guanyar un premi el 2021 amb una novel·la infantil, un gènere que reivindica amb fermesa: “Se li hauria de prestar més atenció. És fonamental per crear una societat lectora, però sovint es percep com un gènere menor”. No obstant això, afirma que ara mateix li interessa treballar en narrativa per a adults.

La representació del suïcidi en la literatura de Mercè Rodoreda

Zurrón també ha treballat el suïcidi en la literatura, un tema central en la seva tesi doctoral sobre Mercè Rodoreda, que li va valer el Premi de la Fundació Mercè Rodoreda. “Vaig estudiar la tradició i representació del suïcidi a la literatura i com aquest tema apareix en l’obra rodorediana”, explica. Rodoreda sovint representa la mort i el suïcidi no des d’un enfocament directe, sinó a través d’imatges suggerents, silencis i tensions internes als personatges. Zurrón assenyala que aquest tema, tot i ser incòmode, és crucial per entendre determinades dinàmiques dins la seva narrativa.

“Vaig estudiar la tradició i representació del suïcidi a la literatura i com aquest tema apareix en l’obra rodorediana”

– Irene Zurrón

“Rodoreda mai no tracta el suïcidi com un acte desesperat i aïllat, sinó com un símptoma de tensions més profundes. Els seus personatges, sovint dones atrapades en estructures socials asfixiants, troben en la mort una forma de reivindicació o de resistència”, afirma. Aquesta investigació li ha permès aprofundir en els mecanismes narratius que utilitza l’autora i, alhora, reflexionar sobre la manera com la literatura pot abordar temes delicats sense caure en el dramatisme explícit.

Escriure per a premis?

Davant la pregunta de si escriu pensant en premis, l’autora és clara: “No. Per cada cosa que surt bé, n’hi ha moltes que no funcionen i queden oblidades. El Premi Documenta va ser una sorpresa perquè vaig lliurar el manuscrit a última hora, sense tenir expectatives”.

Temps per escriure i futur professional

Compaginar la creació literària amb la docència universitaria no és fàcil. “Escric en estones lliures, caps de setmana, trajectes de tren…”, explica. Actualment treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora substituta i busca estabilitzar la seva carrera acadèmica. “Ara necessito consolidar la meva posició laboral, però quan ho aconsegueixi, m’agradaria escriure una novel·la”.

Reivindicant la Universitat de les Illes Balears

Zurrón va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, una etapa que recorda amb molta estima. “Va ser el començament de prendre la literatura seriosament. M’alegro molt d’haver estudiat allà”, diu. Després de passar per universitats a França i Barcelona, ara està enfocada a consolidar-se professionalment en el camp acadèmic.

Amb una trajectòria que combina docència, recerca i creació literària, Irene Zurrón es perfila com una veu emergent de la literatura catalana contemporània.