Fins ben entrat el segle XX, a Irlanda milers de dones van ser internades en institucions controlades per ordres religioses amb el suport de l’Estat per haver-se quedat embarassades fora del matrimoni. El llibre La república de la vergüenza (Errata naturae), escrit per la periodista Caelainn Hogan, reconstrueix aquest sistema repressiu a partir de testimonis directes i documentació oficial.
Convents, llars i adopcions forçades
Les anomenades “llars per a mares i nadons” i les “bugaderies de la Magdalena” acollien dones considerades “descarriades” i les sotmetien a treballs forçats, vigilància constant i separació dels seus fills. En molts casos, aquests nadons eren donats en adopció sense el consentiment de les mares. La mortalitat infantil en aquests centres era alarmantment alta.
L’any 2014, la descoberta d’una fossa comuna amb restes de centenars de nens al municipi de Tuam va sacsejar l’opinió pública i va forçar l’obertura de diverses comissions d’investigació. L’exhumació dels cossos no es va iniciar fins a l’any 2025, després d’una dècada de demandes dels supervivents.
La recerca de veritat i justícia
Hogan, que va iniciar la investigació l’any 2017, ha entrevistat supervivents, religioses, clergues i experts per construir un relat coral d’aquest entramat institucional. El seu treball mostra com les pràctiques de les institucions religioses estaven emparades per l’Estat i normalitzades per la societat.
Tot i la publicació de l’informe oficial el 2021, molts testimonis van quedar fora de la versió final i no es van tenir en compte com a proves. Això ha provocat demandes judicials per part dels afectats, que continuen exigint reconeixement i reparació. El pla oficial de compensació impulsat pel govern irlandès ha estat qualificat d’insuficient i excloent per les associacions de supervivents.
Parentescos esborrats i adopcions il·legals
L’obra també aborda els casos d’adopcions il·legals, amb documents falsificats i nadons traslladats entre institucions o països sense autorització. Una de les protagonistes, Anne O’Meara, va descobrir que havia estat adoptada il·legalment després que les monges li impedissin accedir a informació sobre la seva mare biològica. El seu cas forma part d’una sèrie de denúncies que afecten institucions com la St. Patrick’s Guild, a la qual se li atribueixen més de cent casos similars.
Comparacions internacionals i reflexions actuals
Hogan traça paral·lelismes amb altres contextos, com el dels nadons robats a l’Estat espanyol durant el franquisme, o les escoles residencials del Canadà on es va internar infants indígenes. El llibre sosté que aquests sistemes compartien una mateixa lògica: el control de la maternitat, la vigilància de la sexualitat femenina i la segregació social mitjançant institucions amb finalitats ideològiques i econòmiques.
L’autora recorda que moltes de les congregacions implicades continuen gestionant escoles i hospitals amb fons públics, i que la participació de l’Església en els serveis socials continua present. Segons Hogan, la lluita de les supervivents no s’ha acabat, i encara avui hi ha obstacles per accedir a informació personal o obtenir reconeixement oficial.
